torn a dir meravelles de la tardor que acaba de començar amb una justícia perfecta,
aquests cels tan grisos, plens d’una cartilla de grisos que he d’estudiar,
aquesta claror sobre la botànica (les fulles cremades de les troanes reverdeixen, els lledoners acopats s’obren, les heures s’enravanen, el gessamí s’umpl de flors, els arbres ampolla fremeixen, etc) i sobre la geologia (els camps fan una olor engatadora, el perfil de les muntanyes es fragilitza, les parets llueixen, etc) em fa una mica feliç.
faig la maleta i això sempre m’ha posat nerviós.
deixaré el que necessit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja has deixat sa cartera, segur.