Plagueta de Bord

CAL RECICLAR A LES TOTES

Tenc quaranta-set anys i tres fills: la major,
Aina Maria, en té vint; el mitjà, Jordi, setze, i el petit, Manuel, catorze. Nom Bernat Salines i estic casat fa
vint-i-cinc anys amb Isabel Suau.
Ella és professora d?anglès en un centre d?idiomes i jo faig feina a una
empresa immobiliària important. T?escric això, Xesc, crec que aquest és el teu nom de pila encara que Aina Maria
et diu Bandoler, perquè m?acab de tèmer que tot és nou al meu voltant i que jo
no form part de les novetats. No entenc res. Per què Aina Maria m?amolla a la
cara, dins la magnífica festa de les nostres noces d?argent, que som un burgès
oiós que no mir més que per a la família. Em pensava que la meva dona i jo els
havíem donat una bona educació: els hem pagat els millors col·legis, els hem
vigilat els deures, els hem prohibit els videojocs i mirar la tevé. De totes
formes Aina Maria sempre va ser diferent. Jordi duu unes notes estupendes i és
capità de l?equip de futbol d?INCADE, Manuel és el primer de la seva classe i
no m?ha donat mai cap disgust. Emperò a Aina Maria l?expulsaren de tres
establiments cars d?ensenyament: dos de privats i un de públic. Al final li
vaig posar professors particulars perquè pogués arribar a la Selectivitat. El
curs passat va partir cap a Barcelona per fer sociologia a la Universitat
Autònoma. I l?únic que degué fer va ser conèixer-te, Xesc, dirigent d?un
grupuscle de sonats independentistes que volen canviar el món amb dues botelles
de benzina, cremant les efígies d?aquest bon rei Juan Carlos ?al qual hauríem de besar per allà on passa perquè ens
ajudat a vendre Mallorca per tot el Món? i organitzant quatre manifestacions
que no junten ni dues-centes persones. Encara et record quan arribares a Vil·la
Pinar per la festa de les noces d?argent. Duies una coa de cavall, uns
tatuatges acolorits que no vaig entendre als braços i feies cara de patibulari
amb aquell aro daurat que et penjava de l?orella esquerra. Va ser idea d?Isabel
que et convidàssim. Mare i filla havien filat un contuberni que no vaig tenir
força per desfer. La cambra de convidats és al segon pis, a l?altre extrem de
la d?Aina Maria. El llit està fet, hi ha tovalloles al bany. Si hi ha res de
nou hi ha un timbre devora el comodí. Demà a les nou berenarem a la biblioteca
que pega damunt el jardí i a aquesta hora hi fa una ombra molt agradable. És
com si et tingués davant amb el teu aire d?haver buidat mil cases com aquella
que tan amablement et rebia. Aina Maria anava penjada tot temps del teu braç
esquerre i semblava que l?arrossegaves. Allò em feia mal. Et veia compixant el
cos nuu d?Aina Maria en una d?aquelles cerimònies sexuals sadomasoquistes que
imaginava que fèieu els bergants de la teva subespècie. Hauria volgut una filla
bona al·lota, tímida, carregada de bons sentiments cap a la seva mare, cap a mi
i cap als seus germans. Emperò m?havia sortit diabòlica, agitada, viciosa,
revolucionària. No et pensassis, Xesc, que cap d?aquestes virtuts d?Aina Maria
l?has desperta tu. Creus que no vaig haver de ser molt dur quan em demanava
permisos que no li podia donar? Ja sabia que ella m?enganyava per darrera,
emperò les formes s?havien guardat i tots dos havíem aconseguit allò que
volíem. No saps que els pares sempre estan un poc enamorats de les seves
filles? I sobretot quan és una filla única amb aquell cos de deva. Et puc
assegurar que algunas vegades he sentit com enravenava. I ara em surts amb
aquestes? Que vols que et doni tres-cents mil euros si vull tornar veure la
meva filla? Estàs tocat, Xesc, i no coneixes la meva força. Des d?un principi
et vaig calar. No importava ser massa viu per entendre que eres un poll entrat
en pastura que anava per totes amb la hipocresia o, potser millor, el cinisme
com a màscara primera. Aina Maria no està tan flipada per tu com et penses.
Quan la policia et tengui acorralat com una bèstia ferotge, què faràs?
Demanaràs un cotxe per escapar mentre amb un ganivet mostres la teva capacitat
per degollar la meva filla. No et veig tan valent. M?estranyaria que no et
concagassis aquests vaquers tan cenyits com una segona pell. Ha! Ha! Ha!
M?agradaria veure?t acabat, tirat al terra i retorcent-te dins la teva merda.
Mentre t?escrivia aquest correu electrònic m?ha cridat el comissari Ferrer que duu el cas. T?has entregat
sense haver d?insistir gaire i la meva filla Aina Maria, sana i estàlvia, volia
que la tancassin amb tu. No passis pena, Xesc, la durem a un bon psiquiatre i
amb un parell de mesos de sessions i molta química ens la convertiran en la
filla més amant de la seva família. Que rebentis!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!