Els despropòsits no s’aturen ni tan sols amb el canvi de govern municipal. La depuradora que fa quinze anys que esperen els municipis de l’Alt Maresme ens farà patir encara una mica (o molt) més. Hi ha unaniminat a Pineda de Mar sobre el fet que cal oposar-se a la ubicació decidida finalment per l’Agència
Millor serà que no ens adormim i que no deixem de fer el corcó. Les mobilitzacions empresarials i acadèmiques de fa mesos per reivindicar un aeroport amb tots els ets i uts van ocupar moltes pàgines als diaris i moltes imatges a les televisions, però de moment no han tingut altre efecte que el de
Que el jutge Del Olmo s’ha passat de voltes amb el segrest legal del número de El Jueves que s’esplaia amb la parella intocable, sembla evident, i no trobo pas gaire gent que no ho vegi així. De totes maneres, em fan una gràcia descomunal els nombrosos comentaris moralistes i de poca volada que he
Entro al metro per Torras i Bages, a la línia vermella, i em trobo fent cua davant de la típica parella d’edat avançada que té serioses dificultats per aclarir el funcionament dels torns d’accés a les andanes. El marit ha aconseguit passar, però la senyora s’ha encallat: ha introduit la targeta d’abonament per l’orifici corresponent,
Us havia dit que les nits de tots els divendres de juliol, agost i setembre, el jardí de l’Ateneu s’omple de gent i de música per assistir als concerts del cicle Músiques sota la palmera pels Drets Humans? Segur que no us ho havia dit, i us en demano perdó. Perquè és de pecat mortal
Avui mateix, a El Punt s’ha publicat aquest article meu. L’Ateneu, públic i privat Les entitats privades han jugat en la història recent de Catalunya un paper remarcable de servei públic, sobretot quan la dimissió de l?Estat de les seves responsabilitats les va convertir en puntals exclusius del progrés social i cultural. Avui, però, amb
No sé si és a causa de la calor, que finalment ha arribat, o si el desig de vacances fa inútils tots els esforços per mantenir les formes, però el desordre, de tota mena, s’acumula al meu voltant. Ahir al vespre agafo el darrer metro abans que no clausurin la línia, a les dotze la nit,
No me’n vull anar a dormir sense comentar (espero que ràpidament) un article que Félix de Azúa publicava dissabte a El Periódico sobre la pressumpta "ocupació" que pateix Barcelona a causa del rodatge del film de Woody Allen. Sóc el primer a lamentar les persecucions simplotes i ximpletes a que sotmeten les nostres autoritats el cineasta
Aquest migdia hem inaugurat la restauració i reforma de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Hem comptat amb l’alcalde Hereu, amb el conseller Tresserras, amb el diputat Carles Ruiz i amb el President Maragall. Tot un luxe, no hi ha dubte. Es respirava l’ambient de les grans ocasions i hi havia una punta d’emoció en les
Quan hi treus el nas ja veus que hi estan passant coses. Tot l’Ateneu bull. A l’entrada de carruatges entren i surten mobles, estris i material de construcció de tota mena, vidres trencats, fusta, peces que han d’encaixar en algun lloc, treballadors amb granotes blaves o vestits de treball vermells i verds, equips de neteja
Per molt que m’ho expliquen no aconsegueixo entendre perquè ara, després del Debate sobre el estado de la nación, el PSOE és la bomba i Zapatero torna a ser el rei del mambo. Què ha canviat entre els dies depressius durant els quals tothom veia a venir un triomf electoral del PP i una resignada
Els missatges i els retrobaments arriben, tot sovint, de bandes insospitades. Avui mateix la Marta Luna, antiga factòtum de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu i encara dedicada a l’ofici d’ensenyar, s’ha presentat al meu despatx duent sota del braç un conte editat a Premià de Mar i records de Toni Civit, amic de trobades diverses, professionals algunes,
Recordeu el Capità Enciam? Els petit canvis són poderosos, ens deia el popular actor del Masnou, Pep Parés, enfundat en un vestit de superheroi ecologista. Avui Parés ha propiciat un nou petit canvi que, esperem-ho, potser podria arribar a ser poderós. He pogut compartir taula amb ell per presentar el cicle Músiques sota la palmera
Ahir, dissabte, vaig haver de sortir corre cuita de casa meva a Pineda perquè els municipals m’amenaçaven amb una multa sobirana (amb tota la raó del món) perquè havia aparcat el cotxe damunt de la vorera. Vaig arribar a temps d’excusar-me amb tota humiltat, d’assegurar-los que en un instant m’enduia el cotxe d’allí i que