Que el jutge Del Olmo s’ha passat de voltes amb el segrest legal del número de El Jueves que s’esplaia amb la parella intocable, sembla evident, i no trobo pas gaire gent que no ho vegi així. De totes maneres, em fan una gràcia descomunal els nombrosos comentaris moralistes i de poca volada que he sentit i llegit aquests dies que, malgrat reconèixer la lesió a la llibertat d’expressió, destaquen la poca idoneïtat de la vinyeta-portada de El Jueves i li retreuen que és grollera. De fet, la principal crítica que li fan al jutge Del Olmo els qui han opinat d’aquesta manera és que amb la mesura judicial han donat una publicitat indesitjada a la revista. Reconeixen, per tant, que quanta menys gent vegi la revista, millor. I diuen que el dibuix és groller. No et fot!
Senyores i senyors, estem parlant de El Jueves. Els agradarà o no l’humor d’aquesta revista i, per tant, la compraran o no. Però la mena d’humor que fan és justament aquesta, i aquest estil que anomenen groller és habitual en la publicació. És a dir, que si acceptem que la llibertat d’expressió ha de permetre l’existència de El Jueves, hem d’acceptar que siguin així de grollers. Criticar-los per grollers, de fet, és criticar la seva existència.
El tema està en decidir si aquelles coses que acceptem per al comú dels espanyols (fins i tot per als que no estem gaire còmodes amb aquest gentilici) són també aplicables als membres de l’anomenada Família Real (perdoneu les majúscules). O sigui, si acceptem o no que determinades persones tinguin privilegis més enllà del que podem entendre per la igualtat de tots els ciutadans. Ja sabeu la gracieta típica: hi ha ciutadans que són més iguals que d’altres. És evident que la llei (i la Constitució) consagren aquests privilegis. Per tant, la qüestió està en veure si estem d’acord amb la llei o no. I si no hi estem, ara tenim una bona ocasió per denunciar-la.
Ara bé, dir que som demòcrates i que idolatrem la llibertat d’expressió i, al mateix temps, criticar El Jueves per grollera, tot insinuant que, de fet, seria millor que no tinguessin gaire (o gens) de difusió, és un contrasentit. I he llegit aquest contrasentit a La Vanguardia (allí, la parauleta de referència és "grosero"), l’he sentit a la ràdio, i en no poques converses a peu de carrer.
Ah, per cert. Estava dubtant si em calia penjar el dibuix en qüestió en aquest post. I, a la fi, no ho he fet, perquè en desconec exactament les implicacions legals. Si m’ho permeteu, criticaré la llei, la Constitució, la Família Real i La Vanguardia, sense arriscar-me a patir correctius legals. És que vull anar de vacances tranquil, d’aquí a uns dies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!