ROCKVIU

Estadi Olímpic Lluís Companys (Barcelona), 20 de juny de 2007

Esperem que res s’esguerri, que Jagger es quedi lluny dels aparells d’aire condicionat i que Richards no faci l’animal més del necessari. Ens deuen el concert de l’any.

De totes maneres jo no em creuré res de res fins demà quan a les 10 de la nit sonin el primers acords d’"Start me up" i les nostres càmares comencin a treure fum.

Serà la sisena vegada que els veuré i encara em poso nerviós.

Peter Gabriel, Palau Sant Jordi (Barcelona), 1 de juny de 2003

La història dels concerts de rock està plena de condicions absurdes pels fotògrafs. Per aquest concert ens van permetre fer només fotos a la primera cançó (potser van ser dues, la memòria falla) però al tractar-se d’un escenari circular el senyor Gàbriel va passar més estona en el cantó oposat al que estàvem els fotògrafs. Un altre d’aquests concerts en que no ens queda més remei que treballar clandestinament amagats entre les grades o camuflats entre el públic i esperant que el road mànager (generalment un armari de raça negra de 2 x 2 i cara de no haver tingut mai cap amic des dels anys de marine a la guerra del Golf) no passi pel nostre costat.

Albert "Catximbes", ja el pots esborrar de la llista.

Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007

Hi ha gent que s?ho curra de valent al festival, entre ells l?equip de fotògrafs que en aquest cas pertanyen a la plantilla de Rockdelux. A la foto, Òscar Garcia, també conegut com El Fotògraf Ulleresdepasta (aquest és el seu blog i aquest és el seu fotolog) que va enllacar el dia amb la nit i aquesta amb el dia següent sense parar fins les 10 del matí de diumenge. Me?n faig càrrec, jo vaig haver de passar gairebé pel mateix fa un parell de setmanes en el Primavera Sound.

Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007

Parlem d?allò que tothom sap i tothom parla però ningú ho diu en públic? Sembla haver un pacte no escrit de no publicar res del tema de les substàncies tòxiques en el festival… i no seré jo qui tiri la primera pedra. Però les informacions que corren de sota mà podrien donar joc a un sucós confidencial.

La Mala Rodríguez, Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007

Fangoria, Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007

Alaska o com mantenir-se com una diva encara que et surti un mugró del vestit (no, no treieu la lupa, la mamella se li va escapar més tard).

KTL, Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007

Sunn O))) no és la única arma de destrucció massiva del guitarrista d?Stepen O?Malley. També es dedica a taladrar timpans amb el grup KTL, un grup més mesurat que Sun O))) però tan infranquejable com un mur de formigó. A més van perpetrar un atac conta la capa d?ozó omplint-ho tot d?una espessa boira que impedia no només veure l?escenari si no també al company que tenies al costat. L’efecte de no poder veure res mentre les vibracions et dinamiten l’estómac era, com a mínim, inquietant.

Potser és la foto més estranya que he publicat en aquest bloc.

Wolf Eyes, Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007

Si, el Sònar és molt dispers, fins hi tot hi han grups de noise propers al grindcore.

Mira Calix, Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007

 
  

Devo, Sònar (Barcelona), 16 de juny de 2007


Article publicat a El Punt el dia 18.06.07

Entranyables humanoides
Xavier Mercadé
Juntament
amb els Beastie Boys, Devo era el segon gran trumfo que tenien els
organitzadors d’aquest Sònar. Però la resposta del públic no va ser tan
massiva com la nit anterior, tot i que era la primera actuació del grup
d’Akron (Ohio) a Barcelona. El gruix del públic va preferir esperar-se
a l’actuació de Fangoria o a la sessió de Jeff Mills, ja ben entrada la
nit, per arribar en massa al Sònar de nit. L’actuació de Devo va
resultar entranyable. Vestits amb els barrets cònics vermells i les
granotes grogues d’operari de central nuclear ?que a mig concert
llançarien al públic i així quedarien vestits de jugadors de futbol?
van fer una actuació basada en grans èxits com Mongoloid, Secret Agent Man, Peekabo! o la seva insuperable versió del (I can’t get no) Satisfaction,
dels Stones. El grup va deixar clar que els ritmes sincopats i
ballables amb què triomfen The Rapture, Klaxons o Franz Ferdinand els
van inventar ells ja fa dècades. Per la seva banda, Mogway van fer un
concert intens però no apte per a grans recintes i Alaska, al capdavant
de Fangoria, va demostrar que pot seguir sent una diva encara que se li
escapi un mugró de l’escot. La Mala Rodríguez, acompanyada de Raimundo
Amador, va fer-se seu el tron de la reina del hip hop estatal, i amb els porto-riquenys Calle 13 i el seu reggeaton va passar el que havia de passar: que tothom els va ballar.

Sònar (Barcelona), 15 de juny de 2007

I aquí acaba per avui aquest passeig de divendres per la gran fira de les vanitats que és i ha estat sempre el Sònar. Demà més.

Comentari agafat a l’aire entre dues senyores de la neteja:
?Acabo de veure aquell senyor que surt a la tele… si el grassonet que fa de jurat al factor equis.
(Pobre Miqui, no saps on t’has ficat!)

Sunn O))), Sònar (Barcelona), 15 de juny de 2007

He viscut diversos nivell de soroll, a l’haver d’estar en els concerts al davant de tot fa que moltes vegades sentim els baixos com si fossin patades en els mateixos. Sense anar gaire lluny el passat Primavera Sound els Melvins ens van deixar tremolant a tots. Però tot te un límit ?de moment? i aquest és el que van escriure ahir els impenetrables Sunn O))) a l’escenari Hall del CCCB.

Amb un nivell de saturació absoluta, una lletania de distorsions absolutament angoixant que va aconseguir que el dolor  psíquic i físic em deixès  baldat ja a les cinc de la tarda. El pitjor és que no hi havia sortida: tots els accessos de sortida estaven colapsats tan per la gent que fugia com pels que volien entrar a una sessió de sadomasoquisme sorollós. Si el rock és també provocació, Sunn O))) són uns provocadors.
  
    
  

Facto Delafé y las Flores Azules, Sònar (Barcelona), 15 de juny de 2007

Si el CCCB fos una plaça de toros, segur que Facto Delafé y las Flores Azules haurien sortit per la porta gran envoltats de la multitud que van viure el seu directe. Tots els elogis queden curts davant d’una col·lecció d’instants màgics com els que van dibuixar a l’escenari SònarDôme. Tanta bellesa aclapara. Es mereixien actuar a l’escenari gran.

Accu, Sònar (Barcelona), 15 de juny de 2007

Esta clar que aquest senyor finlandès volia sortir a la foto. Doncs aquí està encara que ni ell ni la seva banda mereixien estar ni en la primera volta d’Eurovisió.

Beastie Boys, Sònar (Barcelona), 15 de juny de 2007