ROCKVIU

Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort, La [2] (Barcelona), 03 d’abril de 2007

‘

El Vez, sala La [2] (Barcelona), 31 de març de 2007

Tan amants dels freaks que som en aquest bloc, no ens podíem perdre l’actuació d’El Vez, l’Elvis mexicà, ahir a Barna. Dit clar i ràpid: va ser la hòstia en patinet. Oficiant de predicador evangelista, tothom va acabar alçant els braços i cridant al·leluies mentre el "Lust for life" d’Iggy Pop es transformava en "Lust for Christ". A la foto el moment que va recordar a Quetzalcoatl, el déu dels asteques.

Article publicat a El Punt el dia 7 d’abril de 2007

Música/El Vez
Lloc i dia: Sala La [2] (Barcelona), 31 de març

Elvis és viu

Xavier Mercadé
El Vez és molt més que una broma, va més enllà de ser una mostra més de freakisme en el rock and roll. Al seu darrera hi ha Robert López, cantant i líder també del grup punk de Los Angeles The Zeros, que ha volgut marcar les distàncies als milers d?impersonators d?Elvis Presley creant un personatge ben treballat que porta la simbologia del rei del rock a una perversió dels origens acostant-lo a terrenys llatins amb unes dosi d?humor considerables.
Feia onze anys que El Vez no trepitjava cap escenari Barceloní, va ser en la desapareguda sala Savannah l?any 1996 en una nit memorable. Aquest cop venia a presentar a la sala La [2] l?espectacle The gospel show on El Vez es transforma en el predicador d?una religió molt particular on tant canta a la Verge de Guadalupe, com a Déu o al mateix diable. Una religió particular que defensa l?us del condó, la regularització dels immigrants, que carrega contra Bush, les guerres i ?els cabrons conquistadors espanyols? i a favor dels paisos Àrabs. Tot amanit amb discursos en un spanglish tant inintel·ligible com divertit.
Veure a El Vez en concert és un espectacle que paga la pena veure. Capaç de canviar-se mitja dotzena de vegades de vestuari, pot fer el Heartbreak hotel en calçotets, vestir-se d?indígena per cantar a Déu asteca Quetzalcoatl, transformar el Blue suede shoes en Huaraches azules, cantar el Suspicious minds canviant el títol per Immigration time o mesclar el clàssic C.C. Rider amb Jesuschrist Superstar. Tot això davant d?un públic receptiu a qui El Vez va omplir de benediccions i que va saber entrar en un joc festiu on fins hi tot s?hi van apuntar els rockers més puristes i ortodoxes que no els va semblar tanta  heretgia desmuntar el mite d?Elvis d?aquesta manera.
Les Lovely Elvettes en aquesta ocasió van quedar reduïdes a només una corista, Lisa Maria que Elvez va definir com la seva germana ?a l?estil de Meg i Jack White dels White Stripes?. La banda, The Memphis Mariachis, vestits de mormons a la caça i captura d?adeptes, van demostrar saber estar a l?alçada no sols de la pantomima sinó també a nivell musical transportant les cançons a registres impossibles. Especialment memorable va ser la versió del Lust for live d?Iggy Pop, batejada com Lust for Christ, i convertida en un himne religiós amb el públic alçant els braços i cridant al·leluies. De la mateixa manera que també perverteixen el clàssic gospel Oh happy day en un Órale mexicà, que converteixen el Bridge over troubled waters de Simon & Garfunkel en un cant a favor dels espatlles mullades o que es vesteixen de natzarens de Setmana Santa per fer una versió del Get up, stand up (Bob Marley) passat per la trituradora dels Cramps.