El recurs a la miscel·lània és fàcil, ho reconec, però quan tens ganes de comentar moltes coses que no tenen gaire a veure entre elles, és una solució. He llegit a
Nació Digital que ERC, que a les municipals del 2003 va presentar 470 llistes, ja n’ha tancat 615. La continuïtat de la tendència a l’alça d’Esquerra, doncs, és un fet. És un reflex de la implantació territorial creixent. En l’àmbit parlamentari Esquerra pot estar consolidant el vot abans de fer el proper salt quan es donin les circumstàncies adequades, però en cap cas tenim una tendència a la baixa, perquè no s’entendria aquest suport des dels municipis.
Llegeixo a
El Debat que el Sindicat de Metges impugnarà l’acord signat el juliol de 2006 i penso que devia ser un acord tancat en fals. Si més no, ara es torna a obrir la qüestió. El col·lectiu professional que s’encarrega de la medicina és dels més importants del país i val la pena escoltar-los. I donar respostes clares. I si el problema és que no es pot satisfer les seves demandes per falta de pressupost? I si s’hagués de reconèixer que existeixen enormes dificultats per aconseguir un bon finançament per a la Generalitat perquè, per molt socialistes i d’esquerres que siguem, topem amb un govern nacionalista que no està disposat a permetre que disposem plenament dels nostres recursos encara que les persones ho necessitin? I si resulta que hem de reconèixer que tenim un problema polític que frena el desenvolupament del nostre benestar? Aleshores, i de moment, de tot l’espectre polític de les esquerres, només hi ha un partit que proposi una alternativa, l’obtenció del reconeixement com a estat. Però, també de moment, aquesta alternativa, a més de no ser compartida, és desqualificada en termes de "collonada". Molt bé. Aleshores, si no és aquesta, quina alternativa hi ha? Tal com explica
Xavier Vendrell, en el Govern de Catalunya hi ha tres partits que podem anomenar d’esquerres o socialistes, però dos d’aquests partits s’autoimposen com a límit el federalisme, mentre que només Esquerra planteja el problema polític que cal superar i assumeix com a objectiu la formació d’un estat.
L’escanyament d’aquest socialisme incapaç de plantar cara al nacionalisme espanyol continua. Llegeixo al mateix mitjà que en molts llocs on ICV i PSC havien format una única llista, ara aniran per separat. ICV, doncs, creix; i si ho fa és en detriment del PSC.
I finalment també llegeixo una nova actualització de Catalexa i constato, amb alegria desbordant, que el salt que la Xarxa de Blocs Sobiranistes va fer el dia 5 no ha comportat una correcció del moviment, sinó una confirmació de la tendència. En quatre dies hem pujat gairebé 60.000 posicions més. La XBS rep més visites que el web d’ICV o el d’UDC, més que Regió 7, més que la revista El Temps o l’Enderrock… I ja en som 620. Si encara no hi teniu el bloc sindicat, afegiu-l’hi! Així és com fem xarxa, a poc a poc i amb bona lletra, aplegant cada dia més gent sense fer soroll. Avançant i prenent volum i embranzida a cada dia que passa.