L’Alberto Fernández, que té intenció de ser alcalde de Barcelona i es quedarà amb les ganes mentre pertanyi a un partit com el PP, ha estat
entrevistat per La Razón i entre altres coses ha respost: "
Más allá de cuestiones competenciales, el
verdadero riesgo para la unidad de España viene de una doble ofensiva
nacionalista dirigida a debilitar lo que representa el Estado, con la
perspectiva de que más Cataluña tiene que ser menos España, y a impulsar
un proceso de descreencia en los valores que compartimos para plantear
también en Cataluña un referéndum sobre la independencia." Molt bé. Ho ha entès, doncs. Volem que hi hagi un referèndum sobre la independència. Altres potser preferirien imposar-se per la força a través d’un cop d’estat, però nosaltres tenim aquestes coses. Som pacients i només canviem les coses quan tenim una majoria suficient per fer-ho. Intueixo que el seu vot seria contrari a la independència. Hi té tot el dret. Tant ell com l’Iceta, la Chacón, en PP Zaragoza i qui sigui. Però si són demòcrates no haurien de posar entrebancs a aquesta consulta popular.
En canvi, Albert Boadella, des d’un nou
manifest de la seva associació, continua amollant bajanades com aquesta: "
Les institucions polítiques dels nacionalismes perifèrics segueixen
propiciant una pedagogia de l’odi contra tot el que sigui espanyol." Per si algú necessitava l’aclariment, els nacionalismes perifèrics seríem nosaltres. La institució política, en el nostre cas, seria la Generalitat, que té com a president un furibund nacionalista conegut per dir pestes dels espanyols, especialment dels andalusos i molt especialment de la gent d’Iznájar, que es veu que els té no sé quina mania. Si no coneguéssim Boadella pensaríem que no té dos dits de front. Però com que el coneixem tan bé sabem que el que pateix és una mala fe que no s’acabarà mai. Pot haver-hi algú que odiï els espanyols com pot haver-hi algú que odiï els catalans, però qui tingui problemes de sociabilitat que vagi al psicòleg i llestos. Per part meva, voler un estat propi no vol pas dir voler mal als espanyols. Més aviat al contrari. Tinc moltes ganes que, finalment, puguem ser bons veïns, sense les tensions polítiques que arrosseguem de fa tants i tants anys.
Un s’adona de com n’és d’injust el món quan un manifest carregat de bajanades com aquest és titular a segons quins mitjans i en canvi, reflexions d’una altíssima qualitat com les que està publicant Marc Roca no són percebudes en la seva justa mesura. Altres mitjans sí que saben distingir entre qualitat i provocació. Felicito Socialcat per la publicació dels textos que està duent a terme, per donar veu a persones de la societat civil que tenim, per tot patrimoni polític, els blocs com a plataforma.
El millor antídot contra Boadella i les seves mentides són textos com aquest d’Agustí Soler, que recorre a Machado.