Segurament pocs d?entre els qui vam iniciar aquesta tasca blocaire, una mica esclava i, aparentment, poc productiva, ens imaginaven l?empenta que amb el pas dels anys acabarien tenint els blocs. Gairebé tres anys després de començar El violinista celest -ja avisaré per l?aniversari- els blocs s?han revelat com un mitjà de comunicació potent i independent,
?Tela buida. En aparença: vertaderament buida, guardant silenci, indiferent. Gairebé estúpida. Però en realitat: plena de tensions amb mil veus baixes, plenes d?espera. Una mica espantada perquè pot ser violada. Però dòcil. Una mica espantada perquè se li exigeix, ella només demana gràcia. Pot donar-lo tot però no pot suportar-lo tot. Accentua el que és
Fa anys, en arribar els primers llibres del boom sud-americà, algú els va batejar com a ?realisme màgic?. Els temps han canviat força i una nova generació d?escriptors ens mostra realitats diferents, més quotidianes, allunyades del tel·lúric i desitjoses de construir una alternativa de tendresa dins d?un món ferotge. En aquest sentit són més hereus
Un dels aspectes més curiosos de la febre mercantil que s?ha infiltrat en la novel·la és l?escassa atenció que els autors paren als clàssics. Perquè si bé molts dels trets que engalanen les obres de més èxit comercial provenen d?una idea bàsica de la narrativitat -successos incessants, trames lineals, concessions romàntiques- eludeixen sense més d?altres,
És freqüent en la literatura actual trobar-nos amb novel·les que tenen lloc en diverses parts del món. També els llibres, com passa amb pel·lícules d?avui mateix, semblen haver descobert la facilitat dels viatges. Però aquesta aparença de novel·la viatgera desapareix només aprofundeixes una mica en Travesuras de la niña mala, de Mario Vargas Llosa. De
Si hi ha una característica evident de l?evolució literària a l?inici del segle XXI, aquesta és la infiltració en la gran literatura que han dut a terme alguns gèneres narratius dits minoritaris o, injustament, menors. La novel·la negra o de detectius, la novel·la eròtica, la novel·la de terror o la novel·la de ciència-ficció, s?han integrat
El concepte de mercat s?apodera cada any una mica més de la narrativa catalana. Els best-sellers globals amenacen la distinció entre llengües. L?entreteniment obligatori treu intensitat a les obres dels escriptors, fins i tot als més compromesos amb el seu ofici. Vist així, la narrativa ja només és futur. De fa temps que molts dels
Un arc no és una altra cosa que una força causada per dues debilitats: als edificis, un arc està format per dos segments d’un cercle, cadascun dels quals és molt dèbil per si mateix i desitja caure, però com un oposa resistència a la caiguda de l’altre, les dues debilitats es transformen en una sola força. Leonardo
¿Hi ha alguna torre més famosa que les dues esplèndides -un dia romàniques i, si algú no hi posa remei, per sempre més barroques- que presideixen la façana de la Seu de Santiago? Sí, perquè enganxada a una de les portes laterals, a cavall entre les places de Praterias i Quintana, s?aixeca la Torre del