El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
Mario Vargas Llosa: Tornar a casa.
És freqüent en la literatura actual trobar-nos amb novel·les que tenen lloc en diverses parts del món. També els llibres, com passa amb pel·lícules d?avui mateix, semblen haver descobert la facilitat dels viatges. Però aquesta aparença de novel·la viatgera desapareix només aprofundeixes una mica en Travesuras de la niña mala, de Mario Vargas Llosa. De fa temps es comenta que l?autor peruà alterna obres mestres (La fiesta del Chivo) amb altres que podem anomenar com a divertiments o novel·les d?ofici (El paraíso en la otra esquina). Hi ha una reflexió evident: Quin ofici de novel·lista, el d?aquest lamentable opinant polític!
Travesuras de la niña mala va més enllà perquè, si bé la podríem incloure en aquesta condició de novel·la d?ofici, suposa un viatge pels llocs i pels temes més estimats de l?autor. La passió, el destí, l?evolució personal, l?amor que pot arribar a ser com un estigma dolç i terrible alhora. Però també els escenaris que hem fet nostres a través dels seus llibres, el barri de Miraflores a Lima, el seu Paris, però també el París de Cortázar i la Pizarnik (la Maga, recorden?), o el Londres dels Beatles, a més d?escenaris exòtics que són fruit de les seves dèries i que sempre actuen com a contrapunt de la vella Europa…
Aquesta nova novel·la és un esplèndid recorregut que ens permet durant 375 pàgines tornar a casa, gaudir de l?estimulant idea de l?escriptura que des del començament de la seva obra ens va proposar l?autor. Hi trobem personatges al límit, però amb un sentit de l?humor, amb una mirada humanista, que pocs escriptors actuals saben construir. I esdevé un llibre estimulant, d?aquells que es llegeixen sense aturador i també que et creen una certa mala consciència per la velocitat de lectura: hi ha molt a les seves pàgines que mereix anar més a poc a poc.
Així, des de la mestria d?un escriptor tocat per alguna mena de fada que l?ha tornat imprescindible, els lectors de les seves novel·les col·loquem estratègicament el cafè a sobre del diari quan descobrim algun article seu i, tot seguit, tornem a casa a continuar estimant la seva narrativa de ficció. Per sort, el plaer de l?art arriba molt més enllà que les ideologies!
__________________________________
Mario Vargas Llosa, Travesuras de la niña mala,
Madrid, Alfaguara, 375 p.
(Publicat a l?Avui)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…crec que els llibres de Vargas Llosa ja no són el que eren. Crec que la trajectòria d’un escriptor, sovint, descriu una paràbola. En el cas de Vargas Llosa va assolir el seu moment culminant amb "La ciudad y los perros", "Tía Julia y el escribidor" o "Pantaleón y las visitadoras". En canvi, ara, crec que la qualitat de l’obra del peruà fa baixada. "Travesuras de la niña mala " no em va enganxar com ho van fer les altres i la vaig aparcar de seguida. Potser hauria de donar-li una altra oportunitat?
Travesuras de la niña mala no me parece una mala novela pero tampoco buena, más bien estandar. Vargas Llosa es de los pocos escritores que me impiden separar ideología del escritor (una ideología imperialista que rechazo totalmente) y obra, pero lo intento, aunque esto nada tiene que ver con esta novela.
Una buena reseña, Xulio.
Em sembla molt interessant el que heu plantejat sobre la separació d’en Vargas Llosa com escriptor i com a persona. En Vargas Llosa pot ser un fill de puta emperò un fill de puta que escriu molt bé. Reconec que amb altres persones sí que he pogut fer aquesta separació, emperò amb ell no puc! m’és impossible! amics meus l’han llegit i tan La fiesta del Chivo com Pantaleon y las visitadoras diuen que són novel·les fantàstiques, emperò després de pensar-ho molt, crec que puc passar sense llegir aquest traïdor, hi ha molts d’escriptors que fan obres tan o més bones que ell, així que crec que em dedicaré als altres!
Què hi farem! som més d’en García Márquez, Cortázar o Benedetti!