El violinista celest

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo

16 de febrer de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Sousa Tavares: Maneres de llegir la tradició.

Un dels aspectes més curiosos de la febre mercantil que s?ha infiltrat en la novel·la és l?escassa atenció que els autors paren als clàssics. Perquè si bé molts dels trets que engalanen les obres de més èxit comercial provenen d?una idea bàsica de la narrativitat -successos incessants, trames lineals, concessions romàntiques- eludeixen sense més d?altres, aquells que va esgrimir la novel·la del XIX per a reclamar un model de lector/a que, amb pocs matisos, encara tenim present quan aturem el temps i ens deixem arrossegar per la ficció literària. 

No sé si els lectors que s?estremeixen amb les històries d?enigmes religiosos són capaços encara de reconèixer les virtuts de la novel·la clàssica: personatges rodons, una estructura ambiciosa, recerca històrica com a pas previ a la reflexió. Si fos així, si no hem perdut la capacitat de gaudi, ens hauria de cridar molt l?atenció la primera novel·la de Miguel Sousa Tavares, Equador. En primer lloc perquè aquest periodista portuguès no ha escollit, com altres, el camí més fàcil, limitar-se a desenvolupar les seves evidents dots per a l?escriptura…

Equador és un bon exemple de com fer servir la lectura dels clàssics -amb un record inexcusable per a Eça de Queirós- com a pas previ a una anàlisi històrica també alimentada per la perspectiva temporal i l?òptica del nostre temps. Així com moltes obres cabdals necessiten cada 50 anys una revisió crítica de les traduccions de referència, també l?estudi de la Història evoluciona de manera que no sempre s?interpreta millor una època concreta perquè l?autor hagi viscut de molt a prop els fets narrats. Amb l?excepció d?alguns grans novel·listes, capaços de vèncer qualsevol raonament, la proximitat temporal ajuda sobretot a no parar la taula amb un Albariño quan seria més correcte posar-hi un vi de Madeira

Sousa Tavares limita la seva novel·la a un petit territori, S. Tomé e Príncipe, per reflexionar sobre les condicions de treball a les colònies portugueses, en un moment històric, els inicis del XX, en què des de la vella Europa comencen a posar-se en qüestió les estratègies colonitzadores. Potser perquè sap que la universalitat no sempre resideix als grans espais, que es pot trobar una metàfora del món a Comala, Macondo o S. Tomé, que unes illes perdudes al mig de l?Atlàntic ens poden proporcionar una perspectiva suficient.

A l?ambiciosa ficció narrativa que el lector pot trobar en la seva novel·la, l?escriptor portuguès ha creat un personatge inoblidable, Luis Bernardo Valença, un conqueridor de cors amb les virtuts dels nombrosos teòrics liberals que devien omplir les tertúlies de cafè lisboetes en aquella època. Cridat a decidir sobre una difícil disjuntiva, portar a la pràctica les seves teories, Valença pren el camí més agosarat: acceptar l?oferiment del seu rei, el càrrec de governador a S. Tomé e Príncipe. De seguida entendrà que hi ha un abisme entre la formulació teòrica de les seves idees, tan aplaudides pels lectors de la premsa de Lisboa, i la realitat de les colònies, on la mà d?obra esclava es fa imprescindible per a mantenir els privilegis comercials del seu país. El relat d?aquesta lluita contra els propietaris de les plantacions de cacau esdevé, sense cap mena de dubte, el millor de la novel·la, que sap transmetre al lector la solitud del personatge en un territori idíl·lic i angoixant a la vegada.

Tot i que no podem queixar-nos de l?ambició ètica de l?autor, més tòpica ens ha semblat la relació amorosa que planteja la novel·la. El governador descobreix a les illes que les mancances del matrimoni burgès són universals i es retroba amb els usos i costums que ja portava de la metròpoli. Però s?ha de dir a favor de Sousa Tavares que, malgrat la sensació de déjà vu, assistim a una ficció ben resolta, que atorga al lector grans satisfaccions i que deixa ben alt el llistó de la novel·la històrica, tan castigat per la ?narrativa? contemporània.   

__________________________________

Miguel Sousa Tavares, Equador,

Barcelona, La Campana, 2005, 549 p.

(Traducció de Pere Comellas)

(Publicat a l?Avui)

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!