NOTES SOBRE LA MAR La sorpresa fou quan en haver pogut retirar, després de molts esforços, els bastidors on hi havia pintats tot d’atributs marítims, descobrírem la cleda misteriosa dels cavalls negres que, en ésser nit, vaguen a milers i milers per la platja amb una estrella al front. La sorpresa fue cuando, al haber
Art, literatura, música, història… totes aquestes disciplines, i algunes més, s?hi barrejaven en un dels llibres més singulars que ha donat la més recent literatura catalana: Tretze biografies imperfectes (Destino, 1986). Exercici imprevist de prosa assagística que aspirava també a fer-se un lloc en els territoris de ficció de l?imaginari, el premi Josep Pla del
El divendres 26 de gener a les 20h potser nevarà i trepitjarem carrers emblanquinats: il·lusions! Però, malgrat el fred, tindrà lloc la inauguració de l’Escola de Lletres de Tarragona, empresa admirable producte de la voluntat i l’esforç de Lurdes Malgrat. Per cert que l’Escola estrena també "Tarragona literària", un bloc que fa patxoca. Personalment m’ha tocat en sort presentar-hi l’últim
Et perds Et perds entre llibres d’estranys autors oblidats; et perds entre tants textos imitables que mai no imitaràs; et perds en una espera esperançada d’un somriure infantil; et perds entre el somni i el desig d’empreses que no arribaran a la seva conclusió; et perds en el record de terres llunyanes que t’han amagat
Tot i que l?ésser humà acostuma a treure petroli d?aspectes més aviat mediocres de l?existència, no és cap secret que les grans obres literàries funcionen sovint a partir de dos grans temes que sempre ens acompanyen: l?amor i la mort; seguits, és clar, per les seves derivades més comunes: l?odi, la guerra, la pau, la
A Magda… S?ha dit repetidament que la fi última de la literatura és parlar de literatura. Ja Pessoa ens recordava que la literatura era producte de l?esforç per a fer real la vida. Qui percep aquest fet com un obstacle oblida que l?ésser humà té des de l?inici dels temps una forta inclinació a literaturitzar
"Una societat, en el curs de la seva evolució, va perdent la capacitat de justificar la naturalesa inevitable de les seves formes particulars. Quan això passa, es veu forçada a abandonar les nocions acceptades sobre les quals artistes i escriptors fonamenten la seva comunicació amb el públic. Costa assumir qualsevol certesa. Es qüestionen les veritats
Els impressionistes francesos van ser els primers a renunciar al negre com a color pictòric. La llegenda explica que Claude Monet va llançar a les escombraries les seves reserves d?aquest pigment. Les conseqüències estètiques de la decisió van ser enormes. La llum en la pintura es va acostar al funcionament de l?ull humà i les