Raül Romeva i Rueda

Ara fa uns díes comentava amb sorpresa la no resposta que ens va enviar el Consell en relació a la pregunta que els vaig fer relativa als fets ocorreguts a Atenco, Mèxic, el maig d’enguany. Estem parlant d’uns fets que tenen a veure amb els enfrontaments que van tenir lloc a Atenco (Mèxic) entre ciutadans/es d’aquella ciutat i la policia mexicana i que va acabar amb 280 persones detingudes, algunes de les quals han denunciant haver estat torturades i fins i tot violades per part de la mateixa policia, o expulsades, entre les quals dues noies de nacionalitat espanyola, una alemanya i una xilena. Les organitzacions de Drets Humans nacionals i internacionals porten mesos denunciant els fets, des d’Amnistia Internacional fins a CEDAW, i reclamen que es dugui a terme una investigació exhaustiva dels fets i que es penalitzi els culpables. A data d’avui, però, encara no hi ha hagut resposta de les autoritats mexicanes. (segueix…)

És per tot això que vaig presentar la pregunta escrita a la que feia referència en el meu apunt del dia 14 de setembre, i és també per això que davant la frustrant resposta del Consell vaig suggerir una reunió amb el Responsable de Drets Humans del Consell, Michael Mathiessen, la qual tindrà lloc avui, amb la presència, a més a més, de representants de la Comisión Civil Internacional por la Observación de Derechos Humanos (CCIODH). Al llarg del dia acompanyarem als membres de la CCIODH per tal que s’entrevistin amb diferents persones, diputats/des o assessors de les institucions europees i els presentin el seu informe. I és que la impunitat pel què fa als fets d’Atenco, com d’altres que han tingut lloc a Mèxic darrerament relacionats amb les violacions de drets humans, suposa un greu precedent en el marc de l’acord d’Associació UE-Mèxic que no hauriem de deixar passar sense més.

Minut de silenci pel Guti: Avui a les 15.00, a l’inici de la mini sessió plenària, està previst que es faci un minut de silenci per la mort del company Guti, qui fou durant molts anys vicepresdiemnt del Parlament Europeu.

Foto: Dones protesten davant de la presó on es troben detingudes diverses de les persones d’Atenco. Font: AFP/BBC

Una notícia dolenta (inhibició europea davant l’assassinat d’Anna Politkovskaya), una de bona (el Parlament Europeu recupera el lideratge en favor d’un REACH fort), i un recordatori (No a la pena de mort, en el seu dia mundial). Comencem per la mala notícia, que té a veure amb l’assassinat de la periodista russa Anna Politkovskaya. I és que el nostre Grup, Verds/ALE, enteníem que l’assumpte era de prou envergadura com perquè fos tractat durant la minissessió plenària d’aquesta setmana (demà dimecres i dijous). Malauradament, però, ens hem quedat sols a la Conferència de Presidents, ja que els altres grups no ens han donat suport. Allò que volíem era que el Consell i la Comissió, que compareixeran davant l’Eurocambra per explicar la preparació de la Cimera informal de Caps d’Estat i de Govern de la UE que ha de tenir lloc el proper 20 a Lahti (Finlàndia),  fessin una declaració formal sobre les responsabilitats i les conseqüències polítiques de l’assassinat de Politkovskaya en el marc de les relacions UE/Rússia. (segueix…)

El president rus Vladimir Putin és una de les persones convidades a participar a la Cimera de Lahti per tal d’examinar, precisament, el partenariat estratègic UE/Rússia, incloses les qüestions energètiques. Un altre cop, per tant, ens trobem davant la paradoxa que els assumptes de drets humans passen a segon terme davant d’interessos de caràcter estratègic, i especialment si aquests interessos tenen una dimensió econòmica i energètica important.

Anna Politkovskaya, amb qui el nostre grup havia treballat en diverses ocasions en aspectes relatius a la societat civil russa o als crims de guerra comesos per soldats russos a Txetxènia, ha estat executada per parlar i voler explicar la veritat. Cal demanar a la UE que extregui totes les conclusions pertinents d’aquest afer, especialment en el marc del fracassat diàleg UE/Rússia sobre Drets Humans (que comptarà amb una nova reunió el proper 7 de novembre), i que posi en marxa tots els instruments, mecanismes i mitjans necessaris per tal de protegir els drets humans a Rússia i a la premsa independent russa.

En aquest sentit considero fonamental que el futur de l’acord UE/Rússia depengui de com les autoritats russes duguin a terme les investigacions sobre l’assassinat de Politkovskaya. Tanmateix, davant els nombrosos dubtes que tenim sobre la independència del sistema judicial rus, penso que cal insistir des de la UE en què la investigació sigui imparcial i independent.

La bona notícia, d’altra banda, prové de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI) del Parlament Europeu, la qual ha ratificat en la seva votació d’aquest matí el seu suport a la substitució de productes químics tòxics, esmenant així la postura del Consell sobre la futura reglamentació REACH (Registre, Avaluació i Autorització de Productes Químics). ENVI ha adoptat avui en segona lectura  l’informe Sacconi sobre REACH. La plenària debatrà i votarà el tema a Estrasburg del 13 al 16 de novembre. En altres ocasions (per exemple aquí o aquí) ja he parlat d’aquest assumpte, crucial tant per la salut de les persones com pel medi ambient en general. I és que el vot d’avui resulta cabdal, ja que atorga al Parlament Europeu els mitjans per a negociar amb el Consell, amb l’objectiu de protegir de manera eficaç la salut de les persones i el medi ambient davant la constant exposició a les substàncies químiques perilloses. La Comissio ENVI reitera així la crida envers l’obligatorietat de la substitució dels productes químics altament contaminats pels quals existeixi alternatives no perilloses.

Per altra banda, els/les consumidors/es no disposem avui de cap informació sobre els perills tòxics dissimulats en productes quotidian tals com, per exemple, les catifes per a cotxe. Amb l’aplicació de REACH aquestes informacions seran obligatòries i el/la consumidor/a estarà més ben informat/da. Així mateix, els productors i importadors de substàncies hauran de fer-se responsables d’informar sobre els riscos. Amb el vot d’avui, el Parlament recupera part del lideratge en favor d’un REACH més fort i estricte, i esmena parcialment la plana del Consell en què els representants governamentals es van aliar amb la industria i contra els/les consumidors/es i el medi ambient.

Els arguments de la indústria química sobre la seva capacitat de controlar l’alliberament d’aquestes substàncies químiques a ‘nivells segurs’ no són de rebut. Davant els riscos que comporta l’exposició a les substàncies químiques, resulta ingenu creure en la noció del que la industria anomena el ‘control adecuat’. La solució és clara: quan existeix una alternativa que pugui substituir una substància química d’alt risc, aquesta alternativa ha de ser sistemàticament usada’.

I és aquesta postura la que avui ha guanyat. Però no ha estat senzill. La gran pressió que ha dut a terme la indústria s’ha vist facilitada pel silenci informatiu sobre l’assumpte. Per sort diverses ONG i associacions de consumidors, conscients del que ens hi jugàvem, no han sucumbit al tant perillós ‘és que el Parlament Europeu no pinta res’, i han treballat per aconseguir un resultat, sinó òptim, sí millor que el que sortia del Consell (recordem que ens trobem en un àmbit de codesició). Un exemple que hauria de fer sortir de la letargia europassiva a molts actors socials, polítics i mediàtics, ja que els econòmics ja fa temps que saben què s’hi juga a Brussel.les i Estrasburg, i mouen prou bé les seves cartes.

Finalment, en ocasió del Dia Mundial Contra la Pena de Mort (10 d’octubre), i davant les preocupants dades aparegudes avui segons les quals prop del 50% de la ciutadania francesa estaria a favor de reinstaurar la Pena de Mort a la UE, i que el 94% de les execucions es duen a terme en quatre països (Xina, Iran, Aràbia Saudí i EEUU), adjunto la nota de premsa que ha fet pública avui la nostra companya de Grup, Helène Flautre, presidenta de la Subcomissió de Drets Humans del PE, la qual subscric totalment.

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Bruxelles, le 10 octobre 2006

Journée mondiale contre la peine de mort

La Présidente de la sous-commission des Droits de l’homme du PE appelle les Etats à abolir la peine de mort

À l’occasion de la Journée mondiale contre la peine de mort, ce mardi 10 octobre 2006, Hélène Flautre, (Verts/ALE) Présidente de la Sous-Commission Droits de l’Homme du Parlement européen, réitère la position univoque du Parlement en faveur de l’abolition universelle de la peine de mort.

A ce titre, elle se félicite de l’abolition de la peine de mort au Mexique et aux Philippines au cours de l’année écoulée. Observant avec enthousiasme que la campagne internationale contre la peine de mort, notamment orchestrée par la Coalition mondiale contre la peine de mort, prend de l?ampleur, Hélène Flautre exprime son plein soutien aux militants ?uvrant pour la réalisation de cet objectif.

Par ailleurs, la situation reste préoccupante, dans les cinq pays qui, à eux seuls, représentent la quasi-totalité des exécutions: la Chine, les Etats-Unis, l’Iran, l’Arabie Saoudite et le Nigeria. En phase avec le thème de cette quatrième journée internationale, dédiée aux échecs de la justice, la Présidente de la Sous-Commission s’est déclarée "particulièrement préoccupée des irrégularités fréquentes dans les procédures aboutissant à une condamnation à mort, notamment l’obtention d’aveux sous la torture, le non respect des droits de la défense – accès aux preuves, aux interprètes, respect du droit à un avocat, le maintien de procès à huis-clos. Le respect plein et entier du droit à un procès équitable doit offrir, dans les pays rétentionnistes,  toutes les garanties possibles aux personnes menacées par la peine capitale".  

Elle souligne que les exécutions extra-judiciaires constituent la forme ultime de négation des droits de la défense et s’alarme de leur développement.

La Présidente de la Sous-Commission appelle les Etats à abolir la peine de mort et encourage tous les Etats à ratifier le deuxième protocole additionnel du Pacte international relatif aux droits civils et politiques. Elle rappelle au Conseil, à la Commission ainsi qu’à leurs missions dans les pays tiers leur obligation de mettre en ?uvre les Lignes Directrices de l’Union européenne sur la peine de mort, et à tous les membres du Parlement européen leur devoir de soulever cette question dans leurs contacts avec les pays tiers pratiquant la peine capitale. Par ailleurs, pour Hélène Flautre, "l’Union européenne et ses Etats membres se doivent de jouer un rôle diplomatique majeur dans la promotion du projet de résolution récemment déposée auprès de l’Assemblée générale des Nations Unies sur l’instauration d’un moratoire universel sur les exécutions capitales."

Foto: Anna Politkovskaya. Font: AP/BBC)

Finalment en Guti ha mort avui a les 13.00, a Terrassa. Ha estat una setmana tensa. L’espera d’un desenllaç que saps inminent no és mai senzilla. Des d’aquí vull fer arribar a les persones que l’han acompanyat en aquest darrer tram el meu condol més sentit. Especialment a la família i a l’Àngels Espuny. Ara és moment d’acomiadar la persona d’en Guti, respectant el seu desig exprés i el de la seva família de fer-ho en la intimitat més estricta. D’aquí a uns díes tindrà lloc l’homenatge a la figura d’en Guti, al més alt nivell, tal i com es mereix una persona de la seva vàlua, i amb la seva història. Dilluns, quan vaig saber que el coma era irreversible, vaig voler fer-li el meu petit homenatge, personal i respectuós. Avui només puc dir: ‘Adéu Guti. Descansa en pau. I moltes gràcies, per tantes coses.’   

Foto: La Vanguardia

semblava al principi que havia de ser més un comiat que una celebració. Tanmateix, la meva impressió és que al final va ser fins i tot una agenda de treball. El President no només va retre homenatge a tota la gent que ha treballat desde Catalunya pel projecte europeu (menció especial per a Anton Canyelles i Antoni Gutiérrez Díaz) sinó que va enunciar que, un cop deixi la Presidència, té previst dedicar-s’hi ell mateix a fons. Donada la situació actual, en què la paràl.lisi provocada per l’obstruccionisme i la manca de visió històrica d’alguns governs estan fent trontollar el projecte europeu i europeista, aportacions com la de Pasqual Maragall, poden resultar certament importants i útils, i poden aportar un enfocament federalista que superi l’estancament dels Estats tradicionals, cosa que fa molta falta per aquí dalt.

Amb Javier Solana vàrem poder conversar ahir mateix, en la seva compareixença davant la Comissió AFET. Li vaig fer dues preguntes. La primera, si després de les declaracions de Bush sobre l’existència de centres de detenció il.legal al Món (també a Europa), Solana canviaria la intervenció que va fer fa uns mesos davant la Comissió Temporal que investiga les activitats de la CIA a la UE, en la qual va negar que existissin els esmentats centres. La seva resposta ahir, però, no deixa de ser també significativa, ja que es ratificava en les seves declaracions insistint sobre el fet que ‘segons la informació que m’han proporcionat els governs dels Estats, he de negar aquesta existència’ però que, ‘si es demostrés, llavors caldria sancionar l’Estat infractor’. La segona pregunta va ser sobre si considerava que les dificultats que estàvem tenint en determinats processos de pau (p.e. Palestina, Nepal, Sri Lanka,…) pel fet que alguns dels actors estiguessin inclosos en la llista de grups terroristes de la UE, no li feia plantejar-se si ja va essent hora de revisar tota la història de la llista. No oblidem que hi ha nombrosos intents per incorporar Hezbollah a la llista, i que tenim un procés de pau a Euskadi que també s’hi veu d’alguna manera afectat. Sobre aquest tema, però, no hi va haver resposta concreta. 

Finalment, pel què fa Armand de Fluvià només puc dir, a l’espera de l’homenatge que se li farà, que se’l mereix sens dubte. Poques persones han estat tant constants i tant tenaces per reclamar aspectes aparentment tan obvis com la igualtat i el respecte. Per a mi serà un honor poder participar en el Congrés que el Casal Lambda ha organitzat avui i demà a Barcelona. La feina que procurem fer des del Parlament Europeu en favor dels drets del col.lectiu LGBT no seria sens dubte possible sense els riscos que pioners com Armand de Fluvià van assumir en el seu moment. Així doncs, per molts anys Armand. I moltes gràcies per tot.

Foto: Armand de Fluvià a Nova York en una manifestació del col.lectiu LGBT l’any 1975. Font: El Mundo

Demà dijous una delegació del Parlament Europeu havíem de marxar cap al Marroc (Rabat i Casablanca) i als territoris ocupats (El Aaiún). La maleta, però, tornarà a casa sense desfer. Avui mateix hem rebut una carta del President de la Cambra de Representants marroquina, Abdelwahad Radi (carta al final de l’apunt), cancel.lant al darrer minut el permís per a fer aquesta visita, la qual fa molts mesos que estem preparant amb ells, i havíem fins i tot consensuat diverses de les visites. L’argument que donen per cancel.lar la missió, però, és prou significatiu del tarannà de l’actual règim marroquí. Diu la carta que donat que la majoria de la delegació (tres dels cinc) formen (formem) part de l’intergrup Pau al Sàhara, l’informe  que en sortiria seria només un recull de les tesis del Polisario. A més a més, (segueix…)

gosen demanar que, per tal d’acceptar la delegació, cal que aquesta sigui més equilibrada (no especifiquen però què entenen per ‘equilibrada’).

Tot plegat és altament preocupant donat que, fins a data d’avui, la delegació no hem fet més que acceptar les peticions marroquines amb l’objectiu, precisament, de no donar arguments que impedissin la visita. De fet, la delegació ad hoc sobre el Sàhara Occidental va ser acordada a la resolució del Parlament Europeu el 27 d’octubre de 2005 després dels fets ocorreguts als territoris ocupats en què es van perseguir, detenir i torturar diverses persones defensores de drets humans. Ja llavors el règim marroquí, a través dels seus delegats a Brussel.les, va intentar que no s’aprovés la resolució, i gairebé ho aconsegueixen, sinó és perquè alguns/es dels/les diputats/des ens hi vàrem oposar en un llarg i tens estira i arronsa amb la presidència del Parlament. No cal dir que el fet que no s’hagués pogut debatre i votar una resolució d’urgència degut a les pressions del país mencionat (en aquest cas Marroc) hauria suposat un precedent alarmant.

Al llarg d’aquest any i mig la delegació no ha parat de rebre interferències de part dels delegats marroquins, pretenent definir el programa, la composició, el contingut dels debats o les persones convidades. Malgrat tot, donat que l’esperit de la delegació era en tot moment poder visitar les persones que viuen al Sàhara, vàrem acceptar moltes de les peticions que van fer fonts marroquines, inclosa la de comencar la delegació visitant Argèlia i els campaments de Tindouf, malgrat que en realitat aquestes visites no tenien res a veure amb el mandat de la delegació.  Cal reconèixer i agrair la bona disponibilitat tant del Polisario com del govern argelià en aquest afer que contrasta frontalment amb l’absolutisme mostrat pel règim marroquí. Així mateix, la delegació mai s’ha negat a rebre ningú, i encara menys s’ha impedit entrar al Parlament Europeu a cap de les persones amb les qui se’ns ha demanat veure’ns, indiferentement de si estàvem més o menys d’acord amb les seves argumentacions. Som en un Parlament, i la nostra funció és parlamentar, amb tothom. Sembla però que la Càmera de Representants marroquina té criteris diferents en quant a parlamentarisme. Per tot plegat, l’argument de ‘parcialitat’ no només és inacceptable, és a més a més, i perdoneu la franquesa, insultant.

Al llarg dels darrers anys he vist molts gestos de part tant del Polisario com d’Argèlia en favor d’una solució justa i duradora al sàhara occidental, i en canvi sóc incapaç de recordar un sol gest de la part marroquina en el mateix sentit. Ans al contrari.

Ja fa temps que penso que desde les institucions europees i dels Estats membres se li estan permetent massa coses a les autoritats marroquines en nom de mantenir bones relacions. És evident que cal mantenir bones relacions amb els veins, només faltaria. Però és precisament aquesta necessitat, mútua per altra banda, la que ha de servir per marcar ben clarament certes línees roges que cal evitar que es creuin. La relació UE-Marroc, no ho oblidem, és privilegiada, i en canvi ja fa temps que el Marroc vulnera una i altra vegada, i de manera impune, principis fonamentals clars que la UE i els seus Estats membres abanderen arreu del món. I així, és clar, es veuen legitimats per obviar-los tantes vegades com faci falta. 

Aquest darrer incident és segurament dels mes greus que he pogut viure darrerament, i lògicament les persones afectades i directament mencionades en la carta del President de la Cambra de Representants marroquina durem a terme les accions que considerem pertinents per tal que aquesta actitud de tall absolutista no quedi sense conseqüències. En tota relació privilegiada el respecte ha de ser mutu, i en aquest cas, és evident que el menyspreu marroquí cap a la les institucions europees mereix una reacció al més alt nivell.

Adjunto el contingut de la carta:

Monsieur le Député,

Dans le cadre des préparatifs de la visite de la délégation ad-hoc du Parlement Européen au Maroc prévue du 5 au 8 octobre 2006, et après avoir reçu la liste des membres de cette délégation, nous avons relevé qu’elle ne correspond pas à la liste initiale, et que la dernière liste est encore plus déséquilibré que sa précédente vu que la majorité de ses membres (trois sur cinq y compris le Président) appartiennent à l’intergroupe qui épouse sans réserve les thèses du polisario.

Par ailleurs, et d’après nos informations, la délégation ayant visité l’Algérie ne comprenait que la présidente de l’intergroupe qui se trouve aujourd’hui renforcée par deux autres membres de la même tendance.

Dans ce contexte, tout rapport de cette délégation ne serait qu’un plaidoyer des thèses de l’intergroupe. Pour toutes ces raisons nous vous demandons de bien vouloir reporter cette visite à une date ultérieure afin de nous mettre d’accord sur une composition équilibrée de cette délégation.

Je vous prie de croire, Monsieur le Député, en l’assurance de ma haute considération.

Le Président de la Chambre des Représentants

Abdelwahed Radi

cc: le Président du Parlement Européen

Le Président de la Commission des Affaires Etrangères au P.E.

Font foto: AFP

Setmana de Comissions a Brussel.les (veure agenda). Per part meva, aquest matí he presentat davant la Subcomissió de Seguretat i Defensa (SEDE) el contingut del meu tercer informe anual sobre la implementació del Codi de Conducta de la UE sobre exportacions d’armes (aquí en teniu l’esborrany). En l’informe (que ara entra en fase d’esmenes i que es votarà en la Comissió d’Exteriors el 21 de novembre abans d’anar a la plenària) es reclama novament, i entre moltes d’altres coses, que el Codi esdevingui un instrument jurídicament vinculant. El COARM, l’organisme tècnic del Consell, ja ha fet la seva feina i tot depèn ara dels governs dels Estats, alguns dels quals s’hi oposen encara perquè ho condicionen a (segueix…)

que s’aixequi l’embargament d’armes a la Xina. Tal i com he dit altres vegades, i també ho he reiterat aquest matí a la subcomissió SEDE, considero que es tracta de dues coses que cal tractar per separat: l’embargament d’armes a la Xina respon a uns fets concrets ocorreguts l’any 1989 a Tiananmen, fets que no s’han aclarit ni dels quals se n’han assumit responsabilitats per part de les autoritats xineses. Així doncs, sense un gest clar de part de la Xina en aquest aspecte, no penso que sigui justificable que s’aixequi l’embargament d’armes. Per altra banda, el Codi de Conducta, per bé que és un instrument important, segueix sense ser jurídicament vinculant, i això li resta forca i, per tant, efectivitat. El més trist de tot, insisteixo, és que tot plegat depèn de que alguns governs deixin de condicionar mutuament ambdós aspectes, i facin així possible avançar.

Posteriorment he assistit a la intervenció del Secretari General Adjunt de Nacions Unides, Mark Malloch Brown, amb qui hem fet un repàs de la situació actual de l’organització que es troba en ple procés d’elecció d’un nou Secretari General, i posteriorment he acudit a la Comissió de Desenvolupament on hi havia una audiència sobre Cooperació Descentralitzada en la qual participava, entre d’altres ponents, Teo Romero, president de la Confederación de Fondos de Cooperación y Solidaridad.

Avui també he presentat una nova bateria de preguntes parlamentàries a la Comissió Europea relativa a les propostes de la Comissió sobre arrancades de vinyes, i sobre les conseqüències que aquestes mesures poden tenir per als petits productors que procuren fer un vi basat en criteris de qualitat o per a la producció ecològica:

The European Commission has announced to reform the EU wine regime. Guidelines for the reform propose a grubbing-up of 400.000 hectares of vineyards within five years as well as phasing-out obligatory distillation and further liberalisation of wine imports.

There is serious concern in many traditional wine producing regions, mainly in disadvantaged and mountainous areas that the reform proposals will lead to further intensification of wine production in advantaged regions using irrigation and industrial wine producing methods at the expense of quality wines and small producers.

1. Is the Commission aware that illegal new plantations of irrigated intensive wine yards are taking place, especially in certain regions of Spain, while plans for a wine reform are still under way?

2. What kind of measures does the Commission specifically consider to reduce the consumption of water for irrigation in wine production?

3. What kind of measures does the wine reform foresee to specifically support more sustainable wine producing practices like organic wine production and the reduction of the use of chemical substances?

4. What has the Commission specifically undertaken to support, promote and control the legal framework of geographical indications and oenological practices for quality wines and to defend this concept in the multilateral negotiations on trade agreements?

5.What kind of measures does the Commission take into account to preserve and use the great biological diversity of grape varieties?

6.Does the Commission intend to phase-out the supply management measures (quota) in the wine regime and if so has the Commission done any impact assessment on social and ecological consequences of such a decision?

Finalment, al vespre tenim un sopar amb l’encara President de la Generalitat, Pasqual Maragall. Prevec que serà més un sopar de comiat que no pas de treball. En qualsevol cas hi estem convidats diferents persones que treballem a Brussel.les en diverses institucions europees. Veurem que en surt.

 Font foto: BBC