Anna Politkovskaya, REACH i Pena de Mort
Una notícia dolenta (inhibició europea davant l’assassinat d’Anna Politkovskaya), una de bona (el Parlament Europeu recupera el lideratge en favor d’un REACH fort), i un recordatori (No a la pena de mort, en el seu dia mundial). Comencem per la mala notícia, que té a veure amb l’assassinat de la periodista russa Anna Politkovskaya. I és que el nostre Grup, Verds/ALE, enteníem que l’assumpte era de prou envergadura com perquè fos tractat durant la minissessió plenària d’aquesta setmana (demà dimecres i dijous). Malauradament, però, ens hem quedat sols a la Conferència de Presidents, ja que els altres grups no ens han donat suport. Allò que volíem era que el Consell i la Comissió, que compareixeran davant l’Eurocambra per explicar la preparació de la Cimera informal de Caps d’Estat i de Govern de la UE que ha de tenir lloc el proper 20 a Lahti (Finlàndia), fessin una declaració formal sobre les responsabilitats i les conseqüències polítiques de l’assassinat de Politkovskaya en el marc de les relacions UE/Rússia. (segueix…)
El president rus Vladimir Putin és una de les persones convidades a participar a la Cimera de Lahti per tal d’examinar, precisament, el partenariat estratègic UE/Rússia, incloses les qüestions energètiques. Un altre cop, per tant, ens trobem davant la paradoxa que els assumptes de drets humans passen a segon terme davant d’interessos de caràcter estratègic, i especialment si aquests interessos tenen una dimensió econòmica i energètica important.
Anna Politkovskaya, amb qui el nostre grup havia treballat en diverses ocasions en aspectes relatius a la societat civil russa o als crims de guerra comesos per soldats russos a Txetxènia, ha estat executada per parlar i voler explicar la veritat. Cal demanar a la UE que extregui totes les conclusions pertinents d’aquest afer, especialment en el marc del fracassat diàleg UE/Rússia sobre Drets Humans (que comptarà amb una nova reunió el proper 7 de novembre), i que posi en marxa tots els instruments, mecanismes i mitjans necessaris per tal de protegir els drets humans a Rússia i a la premsa independent russa.
En aquest sentit considero fonamental que el futur de l’acord UE/Rússia depengui de com les autoritats russes duguin a terme les investigacions sobre l’assassinat de Politkovskaya. Tanmateix, davant els nombrosos dubtes que tenim sobre la independència del sistema judicial rus, penso que cal insistir des de la UE en què la investigació sigui imparcial i independent.
La bona notícia, d’altra banda, prové de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI) del Parlament Europeu, la qual ha ratificat en la seva votació d’aquest matí el seu suport a la substitució de productes químics tòxics, esmenant així la postura del Consell sobre la futura reglamentació REACH (Registre, Avaluació i Autorització de Productes Químics). ENVI ha adoptat avui en segona lectura l’informe Sacconi sobre REACH. La plenària debatrà i votarà el tema a Estrasburg del 13 al 16 de novembre. En altres ocasions (per exemple aquí o aquí) ja he parlat d’aquest assumpte, crucial tant per la salut de les persones com pel medi ambient en general. I és que el vot d’avui resulta cabdal, ja que atorga al Parlament Europeu els mitjans per a negociar amb el Consell, amb l’objectiu de protegir de manera eficaç la salut de les persones i el medi ambient davant la constant exposició a les substàncies químiques perilloses. La Comissio ENVI reitera així la crida envers l’obligatorietat de la substitució dels productes químics altament contaminats pels quals existeixi alternatives no perilloses.
Per altra banda, els/les consumidors/es no disposem avui de cap informació sobre els perills tòxics dissimulats en productes quotidian tals com, per exemple, les catifes per a cotxe. Amb l’aplicació de REACH aquestes informacions seran obligatòries i el/la consumidor/a estarà més ben informat/da. Així mateix, els productors i importadors de substàncies hauran de fer-se responsables d’informar sobre els riscos. Amb el vot d’avui, el Parlament recupera part del lideratge en favor d’un REACH més fort i estricte, i esmena parcialment la plana del Consell en què els representants governamentals es van aliar amb la industria i contra els/les consumidors/es i el medi ambient.
Els arguments de la indústria química sobre la seva capacitat de controlar l’alliberament d’aquestes substàncies químiques a ‘nivells segurs’ no són de rebut. Davant els riscos que comporta l’exposició a les substàncies químiques, resulta ingenu creure en la noció del que la industria anomena el ‘control adecuat’. La solució és clara: quan existeix una alternativa que pugui substituir una substància química d’alt risc, aquesta alternativa ha de ser sistemàticament usada’.
I és aquesta postura la que avui ha guanyat. Però no ha estat senzill. La gran pressió que ha dut a terme la indústria s’ha vist facilitada pel silenci informatiu sobre l’assumpte. Per sort diverses ONG i associacions de consumidors, conscients del que ens hi jugàvem, no han sucumbit al tant perillós ‘és que el Parlament Europeu no pinta res’, i han treballat per aconseguir un resultat, sinó òptim, sí millor que el que sortia del Consell (recordem que ens trobem en un àmbit de codesició). Un exemple que hauria de fer sortir de la letargia europassiva a molts actors socials, polítics i mediàtics, ja que els econòmics ja fa temps que saben què s’hi juga a Brussel.les i Estrasburg, i mouen prou bé les seves cartes.
Finalment, en ocasió del Dia Mundial Contra la Pena de Mort (10 d’octubre), i davant les preocupants dades aparegudes avui segons les quals prop del 50% de la ciutadania francesa estaria a favor de reinstaurar la Pena de Mort a la UE, i que el 94% de les execucions es duen a terme en quatre països (Xina, Iran, Aràbia Saudí i EEUU), adjunto la nota de premsa que ha fet pública avui la nostra companya de Grup, Helène Flautre, presidenta de la Subcomissió de Drets Humans del PE, la qual subscric totalment.
COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Bruxelles, le 10 octobre 2006
Journée mondiale contre la peine de mort
La Présidente de la sous-commission des Droits de l’homme du PE appelle les Etats à abolir la peine de mort
À l’occasion de la Journée mondiale contre la peine de mort, ce mardi 10 octobre 2006, Hélène Flautre, (Verts/ALE) Présidente de la Sous-Commission Droits de l’Homme du Parlement européen, réitère la position univoque du Parlement en faveur de l’abolition universelle de la peine de mort.
A ce titre, elle se félicite de l’abolition de la peine de mort au Mexique et aux Philippines au cours de l’année écoulée. Observant avec enthousiasme que la campagne internationale contre la peine de mort, notamment orchestrée par la Coalition mondiale contre la peine de mort, prend de l?ampleur, Hélène Flautre exprime son plein soutien aux militants ?uvrant pour la réalisation de cet objectif.
Par ailleurs, la situation reste préoccupante, dans les cinq pays qui, à eux seuls, représentent la quasi-totalité des exécutions: la Chine, les Etats-Unis, l’Iran, l’Arabie Saoudite et le Nigeria. En phase avec le thème de cette quatrième journée internationale, dédiée aux échecs de la justice, la Présidente de la Sous-Commission s’est déclarée "particulièrement préoccupée des irrégularités fréquentes dans les procédures aboutissant à une condamnation à mort, notamment l’obtention d’aveux sous la torture, le non respect des droits de la défense – accès aux preuves, aux interprètes, respect du droit à un avocat, le maintien de procès à huis-clos. Le respect plein et entier du droit à un procès équitable doit offrir, dans les pays rétentionnistes, toutes les garanties possibles aux personnes menacées par la peine capitale".
Elle souligne que les exécutions extra-judiciaires constituent la forme ultime de négation des droits de la défense et s’alarme de leur développement.
La Présidente de la Sous-Commission appelle les Etats à abolir la peine de mort et encourage tous les Etats à ratifier le deuxième protocole additionnel du Pacte international relatif aux droits civils et politiques. Elle rappelle au Conseil, à la Commission ainsi qu’à leurs missions dans les pays tiers leur obligation de mettre en ?uvre les Lignes Directrices de l’Union européenne sur la peine de mort, et à tous les membres du Parlement européen leur devoir de soulever cette question dans leurs contacts avec les pays tiers pratiquant la peine capitale. Par ailleurs, pour Hélène Flautre, "l’Union européenne et ses Etats membres se doivent de jouer un rôle diplomatique majeur dans la promotion du projet de résolution récemment déposée auprès de l’Assemblée générale des Nations Unies sur l’instauration d’un moratoire universel sur les exécutions capitales."
Foto: Anna Politkovskaya. Font: AP/BBC)