A la llum dels seus escrits, de l’enorme varietat d’interessos que perseguia Walter Benjamin -sociologia, literatura, història, filosofia, llengua…- ens assalta la temptació de veure’l com un enciclopedista del segle XX, però sembla clar que la seva voluntat interpretativa, el desig d’explicar el món, a ell mateix i als altres, contrasta amb la visió acumulativa
Vaig conèìxer fa temps un poeta que ja ningú no recorda. Ratllava la setantena i li dèiem "Cervantes" de malnom, potser perquè sempre pregonava que abans de trencar amb les formes clàssiques era del tot precís saber contra què dirigies els teus esforços. Joves, massa joves, vam posar cara de circumstàncies. Un temps després, però,
Walter Benjamin pensava que llegir, construir referents a través de la lectura, ajudaria els éssers a estructurar la realitat. Les coses, segons el seu concepte d’aura, només eren importants quan es mostraven capaces d’aixecar la mirada i establir un diàleg amb l’observador. L’art esdevindria així un vehicle d’altíssims valors referencials, però la convalidació d’aquesta teoria