Blog d'en Xavier Mir

Cada cop sembla més clar que per als moldaus el 2016 serà l’any de “la batalla Plahotniuc”. Avui mateix n’hem tingut un altre exemple. Si heu anat seguint els apunts que he publicat sobre la qüestió, al del 22 d’octubre ja deia que la persona de Vladimir Plahotniuc havia passat a ser l’eix principal de la política moldava més enllà de l’eix comunistes-liberals o del russòfils-europeistes. Després de la moció de censura de l’octubre passat, tot va quedar a punt per a l’assalt definitiu al poder. A Plahotniuc només li calia presidir un nou govern o posar-hi algú de la seva confiança. Però aleshores el president Timofti, que molts creien que també estava a les ordres de Plahotniuc, va proposar Ion Sturza en un moviment que semblava traduir la seva voluntat de posar-se al costat del poble, però que no sabíem fins on podia arribar.

El 4 de gener passat, un seguit de diputats afins a Plahotniuc no van assistir al Ple que havia de votar la investidura de Ion Sturza com a primer ministre, per la qual cosa no hi va haver el quòrum necessari i el candidat ni tan sols va tenir ocasió de fer el seu discurs. El següent moviment de Plahotniuc va ser assegurar-se una majoria parlamentària que donés suport a un candidat en nom de l’estabilitat i per no haver d’anar a eleccions anticipades. Si anteriorment s’havia produït una escissió en bloc de diputats comunistes que havien passat a formar un grup parlamentari amb el Partit Demòcrata de Plahotniuc, aquest dilluns van fer el mateix un seguit de diputats del Partit Liberal Demòcrata, amb la qual cosa Marian Lupu (PD) anunciava que ja hi havia la majoria absoluta necessària (56 de 100) per designar un nou primer ministre.

L’encarregat de proposar un nou candidat és el president Timofti, però els darrers dies del desembre passat Plahotniuc va forçar un pronunciament del Tribunal Constitucional en el sentit que el president havia de designar el candidat que li proposessin si hi havia un grup parlamentari majoritari i formalment constituït. D’aquesta manera, la “compra” de diputats ho havia deixat tot a punt perquè avui Plahotniuc es pogués presentar ell mateix com a candidat a primer ministre. Alguns mitjans han reproduït fins i tot les signatures dels diputats que li donen suport formal. Però tan aviat com es va saber que avui podria culminar l’entramat de Plahotniuc es va convocar una concentració de protesta a les 10 del matí (hora d’allà).

Amb l’esperança que el president del país aguantés l’envestida i no cedís al control del controvertit polític, la Plataforma Dignitat i Veritat ha intentat aixecar un veritable mur de contenció -o estendre un cordó sanitari, digueu-ne com vulgueu- per evitar que en nom de l’estabilitat Plahotniuc fos investit primer ministre. La batalla s’ha dut a terme tant al carrer com a Facebook. A Facebook, la creació d’una pàgina de suport al candidat (que al moment d’escriure aquest apunt no té encara 500 membres) va provocar la reacció immediata en forma de pàgina de rebuig (amb prop de 7.000 membres ara mateix). I al carrer, el diari digital Agora ha fet un videomuntatge que permet comparar les dues concentracions de suport que hi ha hagut aquest matí.

Finalment, aquesta tarda el president Timofti ha decidit rebutjar la candidatura de Plahotniuc i continuar al costat del poble, cosa que ha desfermat una alegria considerable. Caldrà veure, però si ara Plahotniuc és capaç d’enviar-lo als tribunals o quin serà el proper pas que farà, ja que és poc probable que desisteixi en l’intent de trencar aquest mur que el separa dels seus ambiciosos objectius.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!