Blog d'en Xavier Mir

La República de Moldàvia podria començar el 2016 amb un nou primer ministre.

De tots els elements que incideixen en l’evolució política d’aquest país, probablement els dos blocs més confrontats ja no són el de l’òrbita russa i el de l’òrbita de la UE. Aquests dos han tingut un gran pes des del 2009 i encara en tenen, però aquest 2015 han passat prou coses per pensar que en realitat la lluita principal l’estan duent a terme el poble i l’oligarca Vladimir Plahotniuc. Aquest darrer ha demostrat una gran capacitat a l’hora d’influir en l’escenari polític. Aquest darrer mes, per exemple, hem vist que 14 diputats del PCRM, els comunistes de Vladimir Voronin, abandonaven el partit [la informació en anglès, aquí], però no l’escó, per unir-se al PD, l’eina que ha estat fent servir Plahotniuc, i crear una plataforma socialdemòcrata.

Aquest moviment es produïa en plena crisi política, després que es retirés la immunitat a l’exprimer ministre Vlad Filat, després de la moció de censura a Valeriu Streleț i mentre s’estava buscant un candidat a primer ministre que pogués tenir el suport de prou parlamentaris. Un cop feta aquesta operació, a Plahotniuc li va faltar temps per anunciar el seu retorn a la política activa  i per postular-se com a primer ministre, cosa que Marian Lupu (PD) va valorar molt positivament perquè assegura que Plahotniuc pot fer molt pel país en un moment com aquest.

Tot semblava a punt, doncs, perquè el president moldau, Nicolae Timofti, proposés Plahotniuc com a primer ministre. L’obediència del president a l’oligarca ha estat apuntada en nombroses ocasions des que a inicis d’aquest any que ara s’acaba van començar les mobilitzacions de la Plataforma Dignitat i Veritat. De sobte, però, va aparèixer el nom de Ion Sturza i el passat dilluns 21 Timofti va signar el decret a través del qual el proposava com a candidat en detriment de Plahotniuc. Ara dilluns vinent, dia 4, el parlament del país haurà de decidir si fa confiança a Sturza. Sembla, però, que Timofti està al costat del poble i de les institucions i que ha fet valdre les seves atribucions a risc de patir alguna forma de venjança per part de Plahotniuc. D’aquesta manera, ha esdevingut el tercer entrebanc per als plans de Plahotniuc.

Sturza és ben vist tant per part de la Plataforma Dignitat i Veritat com per part de Maia Sandu, líder del nou partit Un Pas Pentru. El problema, però, serà que pugui aplegar prou suports entre els parlamentaris, ja que ni la plataforma esmentada ni el partit de Maia Sandu són encara al parlament. Sturza està fent èmfasi en l’aspecte econòmic i en les emergències que hi té el país, que podria fer fallida al febrer o al març, i assegura que el seu objectiu no és fer fora ningú en referència a algunes responsabilitats clau per al funcionament de l’estat de dret al país. Cal entendre, però, que si basa la seva candidatura en l’atac als partits de qui el poble sospita que estan podrits per la corrupció (PD, PDLM i PL), serà difícil que aquests li donin suport.

Dilluns 4, per tant, veurem si la República de Moldàvia comença l’any amb un nou primer ministre, veurem quins suports ho han fet possible i quines decisions situa com a prioritàries a l’agenda política del país. Mentrestant, com que unes eleccions anticipades semblen força inevitables, els partits continuen fent feina. Els uns, amb l’esperança que un primer ministre com Sturza pugui fer els canvis que han de garantir que les eleccions siguin netes. Els altres, movent un cop més les seves influències per aconseguir que finalment Plahotniuc sigui proposat i votat.

El Tribunal Constitucional moldau sembla tan vàlid per assegurar l’estat de dret com l’espanyol i en aquest sentit la periodista Natalia Morari parlava de cop d’estat i lamentava que les institucions del país van caient una darrere l’altra a mans de l’oligarca. Ho deia perquè els 14 trànsfugues del PCRM abans esmentats han demanat al TC que anul·li el decret del president per inconstitucional. La sentència ha sortit avui mateix i el TC diu que el decret s’ajusta a la constitució, però prepara el terreny perquè Plahotniuc pugui ser escollit si Sturza no rep prou suports perquè assegura que el president ha de proposar un candidat després de parlar amb els diversos grups parlamentaris i amb les majories constituïdes. I és en aquesta línia, en la constitució d’una majoria, que ha estat treballant Plahotniuc aquestes darreres setmanes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!