Fòrum Narcís Monturiol

De tant en tant, i més sovint per les vacances d’estiu, llegir “La Vanguardia” encara em produeix un cert plaer intel•lectual.
En destaco les pàgines de cultura, força col•laboradors de política internacional, etc…
Sens dubte, són molt més hàbils que “El País” a l’hora de tractar el sobiranisme o l’independentisme català; tanmateix, el dia 12 d’agost (com a Llop mític que sóc) em vaig indignar profundament.
Respecto el pensament de la tercera via que defensen la majoria de col•laboradors de la Vanguardia, però l’article de la senyora Laura Freixas, escriptora professional, em va esmorteir la cua. (registrousuarios.lavanguardia.com/…/index.htm).
Des del punt de vista de l’ecologia de xarxes tròfiques, actualment la meva espècie ha minvat molt a Catalunya, als Països Catalans i a tota la Pell de Brau. No m’agrada que pocs que som, se’ns compari amb en Rajoy.
Tampoc em puc creure que una escriptora confongui a l’Àvia de la Caputxeta amb el President Mas, i a la mateixa Caputxeta amb una nena bleda (molt allunyada de la meva estimada Caputxeta Roja de Sant Martí de Lluçanès).
Fixeu-vos en aquestes dues perles extretes sense malícia de l’article d’aquesta senyora :
• A l’inici :
o Àvia, àvia, què és això de les “eleccions plebiscitàries” que diuen que has convocat?
o -Mira, Caputxeta. Ja saps que jo volia celebrar un plebiscit, però el Llop, que és molt dolent, m’ho va prohibir. Aleshores jo, que sóc molt llesta, he tingut la idea de convocar-lo disfressat d’eleccions.
o -I quina diferència hi ha?
o -La diferència, noieta, és que un plebiscit et donarà el dret a decidir que el Llop et nega.
o -A decidir sobre les retallades, la sanitat, l’avortament, l’ecologia, la violència masclista, la política d’immigració, la gestió del Govern…?
• Al final :
o Àvia, àvia, perquè tens aquesta senyera tan gran?
o -Per tapar-me milloooor…
Sembla que la Laura Freixas s’ha erigit en la portaveu de la Camats o de la Inés Arrimades.
Val a dir que almenys la Dolors Camats, crec que sap que en Rajoy i en Mas són dos presidents amb poc poder polític i que el veritable enemic és el Drac dels Tres Caps : BCE, FMI i Govern alemany.
Com a Llop del Montsant em costa molt empassar-me una manipulació tant burda d’aquests personatges d’en Perrault, dels germans Grimm i de tants altres, fins i tot de directors de pel•lícules porno de la Caputxeta i el Llop !!!

Ll. del M.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!