No estic parant cap atenció a la nova llei del cinema, al nou redactat, a les modificacions que hi ha hagut… perquè no hi ha res que faci pensar que el nostre govern estigui disposat a fer complir la llei (del cinema), sobretot quan es tracta de defensar els drets dels ciutadans/espectadors. Amb quina credibilitat es pensa el conseller Mascarell que ens el podem prendre, quan ell ha estat incomplint intencionadament la llei vigent, en detriment dels ciutadans i en benefici dels interessos creats? Amb quina credibilitat es pensa que ens els prendrem quan la seva actuació en el camp de la normalització de la llengua al cinema ha passat i passa per un (mal) acord amb les majors que ni tan sols ha cobert les expectatives que ells havien anunciat? Amb quina credibilitat es pensa que ens el podem mirar quan la propagada del Departament de Cultura en aquesta matèria ha passat per la mixtificació de dades, per a aparentar uns percentatges i sobretot uns increments que embolcallesin la vergonya del (mal) acord amb les majors?
Si hi ha cap avenç en la normalització del català al cinema, ja ho celebrarem. Per ara, no hi ha cap motiu que ens els creguem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!