Gigografia (II)
El Último de la Fila, Bellaterra, 8 de novembre de 1986
Un avió trencava el cel mentre el grup tocava “Aviones plateados”, la màgia sobrevolava l’ambient, era migdia i feia un sol que torrava el clatell. En Qumi va fer un salt i jo el vaig captar. Possiblement sigui el meu primer salt fotografiat. M’acompanyava la Katy, companya de l’escola de fotografia de l’EMAV (actualment directora de l’agència teatral Escena Viva i una especialista en la cultura japonesa). Ella va contactar amb el management d’El Último de la Fila i ens van demanar si els hi podíem enviar algunes fotos. Uns mesos després al comprar el disc “Nuevas mezclas” veig que surt la foto a la carpeta interior, ben petita, molt petita comparada amb la il·lusió que em va fer veure-la allà publicada. Després també s’utilitzaria com a contraportada del single “Son cuatro días”/”¿Para qué sirve una hormiga?”.
Era la meva primera foto publicada en un disc, i a sobre en un treball del meu grup preferit. Peles? Crec que poc o res, però això no importava, la pasta me la fondria en cerveses, en canvi la foto encara hi és. I el que el meu nom no s’acredités tampoc em va importar gaire. Avui en dia muntaria un bon cristu, però en aquell temps sabia que aquella foto era MEVA, i amb això en tenia prou.
Gràcies, Xavi, per la teva menció. Sempre has estat un bon amic, i un gran fotògraf.
Fantàstic, amb el que m’agraden els llibres de fotografia!!! Ja puc anar a la meva llibretera i començar a demanar llibre. Wao yeah!
Moltes gràcies per aquesta petita història, jo també sóc molt fan de “El último de la Fila” i de les teves fotografies també. Bon estiu!