CARRER ELISABETS
Deixa un comentari
Un gos llop borni i geniüt
alça la pota i saluda a tots els folls;
desordre de peus i sabates esplendents
que trepitgen amb estrèpit
l’aigua dels bassals dels restaurants.
Els amagatalls del carrer estan il·luminats.
La pluja cau com plom. Davant meu
un drapaire matusser m’escup silenci
en la forta i desmesurada foscúria
d’uns ulls que diuen tant sense veure-hi gens.
Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (2009)