Raül Romeva i Rueda

Ahir vaig poder desenvolupar dos dels missatges que tenia més ganes de poder explicar. Al matí, convidat per la Xarxa Europa contra el Comerç d’Armes, la Fundació per la Pau i Justícia i Pau, vaig participar a la seva trobada anual per explicar la importància de la Posició Comuna sobre Exportacions d’Armament, que tant ens va costar aconseguir, i que finalment es va adoptar el desembre de 2008. De fet, aquesta és uan qüestió que m’ha comportat molta feina i dedicació tal i com podeu comprobar en la categoria d’articles Armes i desarmament, on tinc ordenats tots els apunts que he fet al respecte. Vaig poder explicar també com en el marc de la defensa europea, no té cap sentit una Europa amb 27 exèrcits, sinó que allò que toca fer és eliminar els exèrcits estatals per dotar-ne un d’europeu amb capacitat de poder participar en Operacions de Manteniment de la Pau, reduir recursos i transferir personal cap a d’altres funcions. El món ha canviat molt, i les necessitats militars també.

Per la tarda vaig poder ser amb els i les Joves d’Esquerra Verda i de Joves d’Esquerra Unida. Vaig recordar com els anys 94 i 99 vaig ser jo el candidat jove a les llistes del traspassat Antoni Gutiérrez Díaz, i per això tenia especial ganes de fer aquest acte. Vaig aprofitar per fer un petit homenatge a una persona que ha estat, i que segueix essent, clau per a tot la nostra activitat a Europa: en Marc Giménez. Moltes gràcies Marc, per tota la teva entrega i dedicació.

Els dies passen i arribem avui al darrer diumenge abans del Dia E. És a dir, som al dia E-7.
Foto: a l’acte amb Joves.

Ahir va tenir lloc el ja tradicional debat a TV3 amb els candidats i candidata a les eleccions europees del proper 7J. Ens vàrem trobar als estudis de Sant Joan Despí en Vidal Quadras, na Badia, en Tremosa, en Junqueras i un servidor, moderats per en Cuní (veure crònica del 3cat24). A aquestes alçades de la campanya, poques sorpreses en quant a arguments i parts centrals del programa de cadascú. El debat va servir, sobretot, per posar de manifest les diferents propostes que tocarà votar el 7J, i sobretot el risc que s’imposi la bipolarització. No hi ha res més trist, i més desencoratjador, que un sistema polític amb dues grans forces polítiques. Acabes votant no per un, sinó contra l’altre. Segueixo pensant que per a la democràcia allò que més convé és la pluralitat de projectes la qual cosa comporta la necessitat de negociar, pactar, trobar acords puntuals que ens permetin tirar el país endavant. Confio que el debat serví, també, per posar de manifest que el 7J ens hi juguem molt, com a ciutadans i ciutadanes, i com a poble. Abans de votar, però, ens queden encara 9 dies de feina. Avui, per exemple, toca parlar de la necessitat de regular més i millor el comerç d’armes, i de com promoure els drets dels joves.
Foto: Badia, Junqueras, Romeva, Vidal-Quadras i Tremosa. Font: 3cat24

Ahir vàrem ser a El Prat visitant la Dessaladora que ha d’entrar en funcionament ben aviat i que permetrà avançar cap a un nou model de gestió de l’aigua, clarament contraposat al que proposen PP i CiU, preocupantment obsessionats amb els transvassaments i les grans urbanitzacions. Al vespre acte central. Les expectatives es van desbordar i molta gent es va quedar fora, sense poder entrar al recinte. Des d’aquí demano disculpes a tota aquesta gent, i els agraeixo que, malgrat les errades de previsió, haguessin volgut ser amb nosaltres en aquest acte. Sigui com sigui, vàrem voler posar de manifest la nostra voluntat de ser a Europa per dur-hi les veus dels treballadors i treballadores.

Avui ens acostem a l’Equador de la campanya amb un dels moments culminants: el Debat de TV3. Abans, però, hem visitat Molins i hem explicat el programa en quant a les propostes en favor del ferrocarril.

Foto: Durant l’acte central, ahir al vespre. Font: ICV

Nova entrevista, aquest cop per a Crònica.cat.

Entrevistes

Entrevista a Raül
Romeva, eurodiputat i candidat d’Iniciativa a les eleccions europees

‘Aquestes eleccions són les més importants que
s’han fet mai’

Raül Romeva (Madrid, 1971) va treballar, abans de
ser elegit eurodiputat per ICV el 2004, com analista sobre conflictes armats i
reabilitació postbèl·lica a Intermón Oxfam i al Centre UNESCO de Catalunya. Al
Parlament Europeu ha estat reconegut com el segon diputat més actiu de l’última
legislatura. En aquesta entrevista amb CRÒNICA explica la importància dels
comicis europeus actuals

25.05.2009

Vostè
ha estat reconegut com un dels eurodiputats més actius de la cambra. Això es
deu només a que el seu grup és molt reduït?

No
necessàriament. És evident que quan ets l’únic diputat del teu grup has d’estar
a molts fronts, però hi ha tota una sèrie d’activitats que són individuals i no
tenen res a veure amb el nombre de gent que tingui el grup. Ser el segon, el
cinquè o el setè no és massa rellevant, perquè la diferència és de poques
intervencions, el que sí que és rellevant és ser a la franja alta o a la franja
baixa. Però haig de dir que hi ha molta gent, de tots els partits, que es pren
la seva feina seriosament i participa activament, encara que també n’hi ha
algun que respon al prototip d’anar a Brussel·les a retirar-se. Jo sóc dels que
penso que el Parlament Europeu és cada cop més important i responc en
conseqüència. (segueix…)

És el
segon cop que és el candidat d’Iniciativa a les europees. Què significa per
vostè?

És el segon i
l’últim, perquè considero que amb legislatures de cinc anys ja és suficient.
Aquest primer mandat ha estat molt de formació i aprenentatge, ja que no
coneixia molt la institució. En aquest segon mandat aspiro a concretar línies
de treball que, més o menys, ja hem començat a empastar en la primera
legislatura. Espero i desitjo que sigui la legislatura de la concreció i la
consolidació. També crec que és bo combinar l’experiència amb la il·lusió,
perquè una de les coses que he pogut constatar és que moltes de les coses que
he aconseguit ha estat perquè era nou, és a dir, perquè no sabia que eren
difícils. Aquest punt d’inconsciència i de desacomplexament fa que hi posis
totes les ganes i que al final les acabis aconseguint.

Però
s’han pogut assolir alguns objectius o han quedat per aquesta nova legislatura?

No, no. Hem
fet moltes coses. El rànquing demostra la feina que hem fet. Pocs cops veuràs
un diputat que acaba d’entrar hi hagi aconseguit aprovar cinc informes com és
el meu cas o que hagi presentat el nombre de resolucions que he presentat.
Sempre voldries aconseguir més, però ara tenim una ofensiva conservadora
important que frena moltes de les coses.

Què hi
anirà a defensar a Europa?

Sobretot els
drets. Drets socials, drets universals, de les dones, dels pobles, de les
llengües, dret a la vida… Europa és el lloc on s’hi han de defensar els
drets, perquè els drets funcionen en la mesura que s’hi involucren les
institucions. Jo sempre he considerat que aquest és l’aspecte fonamental.
Defensar el dret de les persones, però també dels animals, ja que nosaltres
sempre tenim una visió massa antropocèntrica.

En
aquest sentit, la directiva del retorn no el devia deixar gaire satisfet…

No, no! És
que aquesta ha estat una de les grans decepcions d’aquests cinc anys, tant per
la directiva en sí com per la opció que van escollir els socialistes. La
directiva del retorn suposa un retrocés incomprensible en aquest model de la
Europa dels drets, de les llibertats i del respecte a les persones. Ens trobem
en una deriva – impulsada pels populars però en la qual la socialdemocràcia
s’hi està adherint – en la qual es criminalitza la immigració, i això és una
verdadera irresponsabilitat històrica, perquè els europeus són pobles
d’immigrants. Una cosa és exigir la igualtat de responsabilitats, que es
sotmetin a les nostres lleis, i que aprenguin les normes i la llengua, però de
la mateixa manera s’han de garantir els seus drets. Drets fonamentals com el de
l’habitatge, els laborals o el del vot. Obligacions, deures, i submissió a la
llei, tots; però drets, també tots.

Diuen
que el pitjor enemic de l’últim és el penúltim.

(Pensa) Jo
crec que és així quan és un problema global, perquè amb la crisi actual hi ha
una espècie de competència per aconseguir els ajuts públics. Hi ha una
percepció errònia que els que arriben de fora tenen tots els ajuts i els d’aquí
no, i això és fals. La solució passa per garantir serveis públics que estiguin
adequats a les persones que tenim actualment i a la situació actual. No es
tracta que es barallin determinats grups segons el seu origen pels pocs
recursos que hi ha, sinó que s’ha de garantir que els recursos destinats a
polítiques socials s’incrementin. Com? Reforma fiscal. L’única manera
d’ingressar és amb el sistema impositiu. Aquesta obsessió que tenen alguns,
inclús els socialistes, de baixar impostos l’únic que està provocant és deixar
l’Estat sense recursos per fer polítiques socials, i que hi hagin
privatitzacions. Molts països ja estan canviant aquest model que tenien fins
ara. La lluita contra la pobresa comença per aquí.

Acostar-se
a Europa és allunyar-se d’Espanya?

Pot ser, pot
ser… Hem de ser conscients que la Europa dels estats està tancada i superada,
ja no entusiasma, és artificial i no mobilitza. La única Europa que pot
funcionar és la que està construïda dins de les sensibilitats diferents que
formen la pluralitat europea. El subjecte ja no han de ser els estats, sinó els
pobles. I això ja és així ara, perquè a Catalunya tenim una descentralització
que fa que gestionem una sèrie de coses importants des d’aquí, i aquestes coses
s’haurien de parlar directament amb Europa, no pas a través de l’Estat
espanyol. Això significa que ens allunyem d’Espanya? Doncs sí. Però ho hem de
fer per ser eficients amb el sistema que ja hi ha.

Però en
canvi, el tema de la oficialitat de la llengua a les institucions no el podem
resoldre a Europa.

Correcte.
Perquè tal com està establert el règim lingüístic europeu, la solució només
passa per Madrid. No es tracta de canviar el model lingüístic europeu, només es
tracta que Madrid reconegui que Espanya és un estat plurinacional i
plurilingüístic, que reconegui la oficialitat de les quatre llengües. En el
moment que passi això, s’ha acabat el problema i el debat. L’únic que té la
potestat per fer-ho és el govern de l’Estat.

Em
creia que l’única opció a Europa era la d’una llengua per estat.

Depèn de cada
estat. Aquest argument és el que fan servir els socialistes, ja el conec. Cada
estat pot decidir canviar el seu règim lingüístic, no passa absolutament res.
Si el govern espanyol volgués podria fer d’avui per demà una nova interpretació
del règim lingüístic espanyol, enviar-ho al marc europeu i dir que l’Estat
espanyol té quatre llengües oficials. El que passa és que el govern espanyol no
vol.

Però
aquesta interpretació no es trobaria amb una majoria conservadora contrària
igualment?

Aquí tindríem
la segona batalla, ja que la decisió final l’hauria de prendre la mesa del
Parlament, de majoria conservadora. Però fins que no resolguem la primera batalla
no ens trobarem amb la segona. En aquest moment, quan nosaltres traiem aquest
tema a Europa ens diuen: ‘això ho tenen resolt al seu estat?’. I hem de dir que
no, perquè al Congrés no podem usar la nostra llengua. Aleshores ens diuen que
per què demanem una cosa allí que no fem ni al nostre estat. Per tant,
insisteixo, el primer pas és resoldre el tema a Madrid. Després hi ha el
problema de la majoria conservadora de la cambra. Però nosaltres seguirem
treballant en el tema de la llengua a Europa, com hem fet fins ara, i de fet
hem aconseguit algunes coses, tot i que en falten.

Com veu els altres candidats dels partits catalans?

A nivell
personal em mereixen tot el respecte. Del senyor Junqueras i el senyor Tremosa
valoro molt que hagin fet el pas que jo vaig fer fa cinc anys, que és passar de
la carrera social o acadèmica a fer una aposta política, perquè crec que ens
toca a tots contribuir a fer que això avanci en la direcció que nosaltres
creiem. Els desitjo molta sort. Amb la senyora Badia, que ja ens coneixem, en
algunes coses hem coincidit i amb altres no en aquests cinc anys al Parlament,
i amb el senyor Vidal-Quadras, bé, malgrat el respecte personal que sempre s’ha
de tenir, és evident que defensem projectes que estan a les antípodes l’un de
l’altre.

Alguns
candidats plantegen les eleccions en clau catalana. Què en pensa?

Jo crec que
és un error. Però crec que mica en mica s’està desinflant, perquè això no són
les eleccions a la Generalitat. Ara mateix no votem sobre la independència de
Catalunya o la sobirania – malgrat que jo tinc la meva sensibilitat al respecte
-, ara hem de decidir qui ens farà sortir de la crisi, amb quines polítiques i
cap a on ens portarà. El terreny de joc és europeu, i és importantíssim.

I què
es pot fer per motivar a un electorat que no acostuma a preocupar-se per
aquests comicis?

D’entrada,
deixar molt clar el titular: Són les eleccions més importants que s’han fet
mai, en qualsevol àmbit. És el missatge central. I això és així perquè
determinarà de quina manera sortim de la crisi, una cosa que ens està afectant
a tots. La gent ho entén tot això. I la
gent entén que les solucions i les polítiques per sortir-ne no són les mateixes
que les d’aquells que ens hi han portat. De fet, son
tot el contrari. Hem de deixar l’obsessió de la Europa del mercat, que existeix
i és part del problema, i construir la Europa social, que no existeix. El set
de juny estarem votant solucions a la crisi. I la gent ha de saber que aquesta
crisi ha estat causada per una sèrie de polítiques impulsades per la dreta i
que s’han de canviar. Aquest és el missatge important.

En
aquest sentit, si tornés a guanyar la dreta, seria un cop molt dur.

Seria un
desastre. Si els que ens han posat en aquesta situació econòmica, financera i
ambiental es mantenen, anem cap al desastre. El problema que tenim ara son els
lideratges. Europa no està en crisi, està en crisi el lideratge d’Europa. Si es
mantenen els lideratges actuals, com per exemple el del senyor Barroso, anem
cap al desastre.

Qui
seria un bon president de la Comissió Europea, doncs?

El president
de la Comissió hauria de sortir de la votació directa del Parlament Europeu. El
problema que tenim ara és que el nomenen els estats, i això és un error
gravíssim i inacceptable. Jo et podria dir molts noms, però tots serien de la
correlació de forces de l’esquerra verda plural. Tenim gent amb molta
sensibilitat que podrien donar la talla. Però no crec que sigui un problema de
noms, sinó de sensibilitats.

Quant a
energia, s’ha de tancar definitivament l’opció de les nuclears?

Sí!
(convençut). Aquí hi ha un fals debat, que ja hauria d’estar tancat. Les
nuclears mai han estat l’opció i l’única via és que es vagin tancant a mesura
que se’ls acabi la vida. El que hem de fer és invertir en les energies
renovables i retirar qualsevol confiança en les nuclears. Jo encara tinc
present episodis com el de Txernòbil.

Per
acabar, com es viu la realitat política de Brussel·les?

(Riu). Bé, és
una realitat complexa. Té contres, com ara que estàs viatjant molt, que estàs
lluny de Catalunya, això dificulta la conciliació i estar a prop de la gent
d’aquí,… Però per altra banda, amb les noves tecnologies podem seguir
l’actualitat catalana i política a l’instant, i podem opinar des d’allí. Jo
crec que és important que la política catalana s’europeïtzi, perquè ha estat
sempre molt tancada en sí mateixa – com l’espanyola – i jo crec que Catalunya
pot aportar molt a Europa.

Font foto: Crònica.cat

Adjunto una nova entrevista que em van fer fa uns dies en el marc de la campanya electoral per a les eleccions europees del 7J. Aquest cop per a  Directe.cat.

‘Si
diferencies valencià i català, no fomentes el multilingüisme, fas política’

27.05.2009 

Raül Romeva
candidat d’ICV-EUiA a les eleccions europees

Nascut el 1971, és doctor en Relacions Internacionals i llicenciat en Ciències
Econòmiques per la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat
europarlamentari per Iniciativa per Catalunya Verds durant la legislatura
2004-2009, durant la qual ha estat el segon més actiu dels 920 que han passat
per l’Eurocambra durant aquests cinc anys. El 7 de juny optar a revalidar
l’acta, ocupant el número dos de la coalició IU-ICV La Izquierda. Denuncia que populars i
socialistes voten conjuntament el 80% de les matèries, critica la traducció al
dialecte valencià de l’anunci oficial per incentivar el vot fet pel Parlament
Europeu i defuig d’assegurar que continuarà formant part de l’eurogrup dels
Verds o si s’integrarà al de l’Esquerra Unitària Europea, com s’ha reclamat des
d’IU.

El titular del 8 de juny ja és
reservat a la baixa participació?

Crec que és un error. El 8 de juny, parlarem de què ha passat, però fer
apriorismes és una equivocació. Hem de ser molt conscients que ens trobem
davant de les eleccions més importants dels últims anys. El gran problema que
tenim ara és la crisi i les solucions només es poden trobar a escala europea.
No ens en podem desentendre, perquè determinaran la correlació de forces que
ens hauran d’ajudar a sortir, o no, de la crisi. (segueix…)

Des dels eurogrups d’esquerres es
critica la pinça que fan PPE i PSE en política econòmica. El votant d’esquerres
pot percebre que el seu sufragi no ho pot corregir, si ha de condicionar els
dos partits?

El Partit Popular i el Partit Socialista europeus han votat junts el 80% de les
matèries. En aquest sentit, no és banal plantejar-se aquest problema, perquè ja
sabem que el PPE és el defensor del model neoliberal, l’apologeta del mercat…
I el PSE, o bé li tremolen les cames, o bé d’una manera equivocadament
pragmàtica sucumbeix al cant de sirenes neoliberal del PP i de l’ALDE, on hi ha
Convergència i PNB. En la mesura en què el PSE consideri que només pot pactar
amb populars, que és el que moltes vegades passa, s’haurà acabat el bròquil. En
aquests moments encara no hi ha una majoria d’esquerres verda que garanteixi
que el debat des del punt de vista social i ambiental girarà cap a una altra
banda.

Aquesta majoria d’esquerres verdes al
Parlament Europeu seria un fet excepcional. La veu factible?

El Parlament
és l’única institució europea que pot plantar cara a la ja instal·lada majoria
de dretes de les altres dues institucions: la Comissió i el Consell. És l’única
institució que pot corregir la situació: ho hem vist amb les 65 hores, amb la directiva Bolkenstein,
amb la flexiseguretat, la privatització dels serveis postals, no ho vam
aconseguir en la directiva del retorn…. No anar a votar, quan en realitat es
vol un canvi, vol dir garantir que el canvi no es produirà.

ICV és responsable de la conselleria
de Relacions Institucionals i Participació. La Generalitat ha fomentat prou la
participació a aquestes eleccions?

Reconec que des de la Generalitat és important fer molts més esforços per
fomentar la participació, tot i que sóc relativament escèptic envers les
campanyes institucionals. Però és que l’índex de participació no és només un
problema de les europees, malauradament és estructural. Les campanyes
institucionals s’han de fer, és necessari, però no suficient. Els candidats
també hem d’explicar la feina que fem, que la gent sàpiga què faig i què deixo
de fer, per què defenso unes causes o unes altres. És una responsabilitat
directa que em toca a mi; tan important és fer la feina com fer-la pública. I
el que també genera participació és que la ciutadania vegi que el 7 de juny
s’hi juga coses. El 80% de les lleis que s’aproven a Madrid provenen del
Parlament Europeu. Si no som conscients que el debat que es fa al Congrés és
una translació del que ja hem fet a Brussel·les, tenim un problema com a país.

Aquest missatge contrasta amb el fet
que el PP situï com a cap de llista un dels europarlamentaris menys actius,
Jaime Mayor Oreja. Es demana un esforç al votant que no assumeix ni el propi
parlamentari?

No penso assumir les responsabilitats d’altres llistes. Si altres partits volen
presentar la institució com un cementiri d’elefants, és el seu problema. És
important que la gent sàpiga que alguns ens prenem aquesta feina amb molta
seriositat per construir una societat diferent. Hem d’individualitzar les responsabilitats.
Que l’hemicicle és buit? Que els europarlamentaris no treballen? Escolti, mirem
qui treballa i qui no, i pensem-hi a l’hora d’anar a votar. El ciutadà té tot
el dret del món a saber què ha fet cadascun dels seus representants. No es
tracta només de ser al Parlament Europeu; es tracta de ser-hi amb una actitud
proactiva.

Vostè ha fet la seva feina emmarcat
en l’eurogrup d’Els Verds, però ara s’han sentit veus a IU que li reclamen que
s’integri amb ells al de l’Esquerra Unitària Europea (GUE-NGL). A la propera
legislatura continuarà al grup dels Verds?

Ningú sap quins grups es constituiran a la propera legislatura, es formen un
cop s’ha constituït el parlament. Com que no se sap, no es pot prendre cap
compromís.

Però ja fa uns quantes legislatures
que existeix el grup d’Els Verds i s’ha demostrat estable.

Però pot existir de moltes maneres. Tots els grups són molt diversos, plurals i
heterogenis. Tenim l’acord amb IU que, l’endemà de les eleccions, en funció
dels resultats, decidirem què fa cadascú. Formem part del Partit Verd Europeu,
és una realitat que no se li escapa a ningú, però és important que la gent
sàpiga que ‘de facto’ les polítiques que votem Els Verds i GUE-NGL són a grans
trets les mateixes. IU integra el Partit de l’Esquerra Europea i nosaltres Els
Verds. No té més importància, forma part de les aliances que cadascú té a
Europa.

Aquest fet no contribueix a esborrar
la nitidesa de la llista
IU-ICV?

El Parlament
Europeu és complex, no és una calcomania de la realitat catalana. La realitat
d’aquí és una, l’espanyola n’és una altra, l’europea una altra… Has de trobar
l’encaix: com fer compatible la realitat parlamentària catalana amb l’europea.
IU té molt clar què vol fer i nosaltres també. Sempre hem dit que hi ha d’haver
una coincidència d’objectius, i aquests objectius hi són. Discutir ara, sense
saber ni tan sols saber si podrem fer grup els dos, és un debat que no toca
fer.

La realitat valenciana també és
diferent. Per què el partit que allí és el seu referent, Iniciativa del País
Valencià, ha quedat fora de la coalició IU-ICV?

No ha quedat fora. Jo continuo considerant-me referent d’ells a Brussel·les,
tal com he fet durant aquests cinc anys. Formalment m’han donat suport. Aquests
debats organicistes em semblen contraproduents, sobretot a escala europea. Allò
important és què hi vas a fer. Vull fer de portaveu del que creguin que s’ha de
debatre al Parlament Europeu, igual com he fet amb els balears. No em toca
entrar en les disputes internes entre IdPV i EUPV.

Deixant de banda el grup
parlamentari, a quines comissions té la intenció d’integrar-se si obté l’acta
d’eurodiputat?

És una decisió que ve bastant condicionada pel grup. Tens X representants a
cada comissió i, en funció d’això, ens distribuïm. Sí que tinc molt clar que
voldria continuar treballant en comissions que tinguin molt a veure amb els
drets de les persones: drets humans, drets fonamentals, de ciutadania, dels
immigrants, de les dones, dels LGBT… En el marc europeu, és evident que tenim
moltes amenaces als drets i crec que puc aportar-hi alguna cosa.

Com s’ha de sentir el votant
sensibiltizat per la llengua quan veu que els europarlamentaris no pot
expressar-se en català i, en canvi, es malgasten 6.000 euros per traduir els
anuncis al dialecte valencià?

Legítimament disgustat. Sóc dels que he defensat, i ho continuaré fent, l’ús
del català a totes les institucions europees. Considero que Catalunya i els
territoris de parla catalana tenen dret que els seus representants puguin
expressar-se en la seva llengua. És una qüestió de país, nacional. Ens trobem
davant d’un problema polític, no tècnic ni econòmic. Si alimentes el discurs
que el valencià és una llengua diferent del català, no fomentes el
multilingüisme, fas política. És irracional que s’utilitzi el debat europeu per
alimentar imatges tergiversades de la realitat lingüística catalana, que se’n
vulgui qüestionar el model d’immersió lingüística… I no és només al PP al que
li interessa fer-ho, també hi ha molts opositors a què el català sigui llengua
europea a les files del PSOE.

Un dels principals arguments per
vetar el català és que suposaria un cost econòmic innecessari.

Estic a favor de gastar diners a favor del multilingüisme. Dels diners més ben
gastats a escala de creació del sentiment europeu són els que promouen el
multilingüisme. No hi ha millor manera per incentivar el sentiment europeista
que apel·lant a la pròpia llengua. Negar-ho denota una visió d’Europa com a una
Europa dels estats que ja es troba superada.

Superada?

Quan dic superada vull dir que no funciona. És la que és vigent, però no és
útil, no dóna resposta a les necessitats de la ciutadania. No dóna
respostes a la desafecció creixent envers Europa. Hi ha una obsessió dels
estats per garantir que no desapareixerà el model de l’estat-nació que, per mi,
ja està àmpliament superat. Crec que una realitat nacional com la catalana ha
d’apostar per reivindicar la sobirania pròpia també en els àmbits de decisió
política europeus. A Europa, amb veu pròpia, sens complexos. No pot ser que et
representin alguns que no creuen en aquesta diversitat.

Font foto: Directe.cat

La defensa de l’Europa Social, el matí, a Mataró, al costat del Diputat Salvador Milà, i de l’Europa de la no discriminació salarial i en contra de reformes laborals que retallen drets, per la tarda, davant de Foment, es va veure culminada al vespre amb una magnífica demostració de coratge i valor. No va ser el Barça brillant de la temporada, però sí va ser l’efectiu. Yes, WE PEP.

Avui m’espera un dia complicat. Dues entrevistes matineres (per a El Público –Ferran Casas– i La Vanguardia –Iñaki Ellacuria-), visita a la Dessalinitazdora del Prat, per explicar la nostra aposta per una Nova Cultura de l’Aigua, dinar/trobada amb regidors del Garraf, Debat amb els altres candidats sobre la Crisi Alimentària, ACTE CENTRAL, al vespre, a l’Auditori, i finalment entrevista/copa amb Sebastià Alzamora, de l’AVUI, al Harlem.
Foto: Contacte informatiu davant la seu de Foment.

Ahir vaig ficar-me tard al llit, després d’un llarg dia. Eren la una quan em retirava. Al matí havíem estat ben d’hora al carrer Ciutat per preparar la jornada, i de seguida agafàvem el cotxe cap a Vic, on em vaig reunir amb militants d’ICV-EUiA-EPM al Casino, per seguidament fer una volta pel Mercat. Vàrem tenir ocasió de saludar diverses parades, entre les quals algunes de productes ecològics. En acabar la volta roda de premsa per explicar els eixos nacionals del nostre programa i una idea clau: el projecte nacional que volem construir passa per, primer, que Catalunya tingui veu pròpia a Europa, i segon, que sigui un projecte inclusiu que tingui en compte, també les persones que han arribat fa poc i que continuen arribant, és a dir, les noves ciutadanies. Per cert que durant tot el dia he anat acompanyat per un equip de TV3 (l’Anna i l’Ernest) que filmaven ‘el dia a dia del candidat’ (d’aquí el micro de corbata que he dut gairebé tot el dia). Ara sé com se senten els ratolins de Gran Hermano. Confesso però que no ha estat tan dur com pensava, i fins i tot ha estat divertit. Avui, de fet repeteixo experiència, aquest cop amb ACN.

Després de dinar amb els periodistes, de nou en ruta cap a Vilaanna, Girona, per valorar les propostes energèrgètiques del programa, veure les obres de la malaurada MAT, i per explicar com volem crear 5 milions de llocs de treball a tota la UE invertint en economia verda. Tot plegat al costat de la també candidata Gironina, Montse Escutia. Per cert, el tema del dia, les subvencions als cotxes ha comportat que haguessim d’explicar un i altre cop que estem a favor de subvencionar, temporalment, el canvi de vehicle, però no aquells que són per a rics i que contaminen més. Ho explica molt bé en Joan Herrera en aquesta nota.

Finalment sopar amb militants a Figueres, amb militants, amics i amigues o simplement simpatitzants, d’ICV-EUiA.

Avui, dia E-11, el tema és la Champions, com no. Per cert, la meva porra: 2-1, amb gols de Messi i Henry. Però abans haurem de passar per Mataró, i de preparar el debat de divendres a TV3.
Foto: Passejant pel Mercat de Vic. El mocador al coll es deu a que amb tant aire acondicionat, i amb la necessitat de parlar tant aquests dies, em veig obligat a cuidar una mica la veu. Altrament arribaré al final sense poder dir ni mu.

Nova jornada moguda, la d’ahir. Començava el matí a TV3, amb en Cuní, i seguidament a BTV amb en Muixí. Abans de dinar davant la Borsa, per denunciar l’Europa dels gàngsters, i seguidament a l’Hospitalet, per defensar i reivindicar l’Europa de les Persones, també de les immigrades. Entremig, dues entrevistes més, per a Catalunya Ràdio, amb en Martí Farrero, i per Ràdio Caldes de Montbui.

Avui, Dia E-12, ruta per Osona i Girona.

Mentre em preparo per anar novament a Cal Cuní (TV3), penjo la valoració del dia d’ahir, Dia E-14. Dues activitats, paella popular al Baix Llobregat, al Prat, amb més de 400 persones, i per la tarda trobada amb les entitats LGBT, per presentar la feina feta, i tota la que queda per fer, en l’àmbit dels drets i les llibertats de les persones homosexuals, bisexuals i transexuals i transgènere.

Avui: Entrevistes a TV3 (Cuní) i BTV. Missatge sobre la Globalització. Entrevistes per a Ràdio Caldes de Montbui i Catalunya Ràdio (Martí Farrero). I al vespre visita a l’Hospitalet i acte sobre immigració.
Foto: remenant la paella a El Prat. Foto: ICV.

Ahir va ser segurament un dels dies de més kilometratge campanyil. La jornada va començar a Lleida, a l’aplec del cargol, on vàrem desenvolupar la nostra proposta a favor d’una Catalunya i una UE lliure de transgènics, al costat de Miquel Angel Claveria i Francesc Pané. La cargolada a l’hora de dinar va ser, com sempre, extraordinària, gràcies als amics i amigues de la Colla Llepé. A continació de nou en ruta, aquest cop cap a Tarragona, on vaig denunciar des de la Platja Llarga, i al costat d’Arga Sentís (candidata) i Lola (de la Plataforma Salvem Platja Llarga) l’urbanisme salvatge que ha caracteritzat els darrers anys d’accions urbanístiques al litoral espanyol, amb les conseqüents sancions europees (tal i com reclamàvem a través de l’Informe Auken del Parlament Europeu, al qual, per cert, van votar en contra el PP espanyol i PSOE). Seguidament vaig anar a local del Diari de Tarragona per tal que em fessin una entrevista, i a Torredembarra, on em vaig trobar amb la gent de les Enteses (Lluís Sunyer, Francesc Mercader, etc…). De tornada a les comarques Barcelonines, però, encara vaig tenir temps de visitar als amics i amigues Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals al Festival Liberty, a l’anex del Palau Sant Jordi, gràcies a la inestimable tasca de l’Aleix.

Avui em quedo pel Baix (Paellada al Prat de Llobregat) i a la tarda encontre amb els col.lectius i entitats LGBT, a Barcelona.
Foto: Amb Arga Sentís i Lola, a la Platja Llarga, de Tarragona. Font: ICV

Després de l’inici de campanya, ahir per la matinada, a Sant Feliu de Llobregat, comença la voràgine. Ahir primer dia de campanya (Dia E-16). Al matí a Granollers, per promoure la creació de 5 milions de llocs de treball de ‘coll verd‘ a la UE invertint-hi el 0’75% del PIB europeu. A la tarda reunió amb la Comunitat Palestina Catalunya per recordar, un cop més, el drama palestí i per denunciar l’incomprensible acord PSOE-PP per limitar el principi de Justícia Universal obrint així la porta a la impunitat de nombrosos dictadors i vulneradors de drets fonamentals. I finalment, al vespre, sopar amb 120 dones (i alguns homes), per parlar dels drets de les dones i la igualtat d’oportunitats, al llarg del qual m’he compromès a repetir com a membre de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats del PE (FEMM) en cas de resultar novament elegit el 7J.

Avui, dia E-15, de gira per Lleida (Aplec del Cargol), Tarragona (Platja Llarga) i annex del Sant Jordi (Festibal Libery).
Font: trobada amb dones vinculades a ICV i EUiA.

Sovint em pregunten com és que no anem plegats amb CiU a les eleccions europees, si així podríem fer més força. El cas és que si bé en alguns temes defenso, de fet en faig bandera, de la unitat d’acció, com és el tema de la llengua o de la defensa dels àmbits competencials catalans, en d’altres mantenim encara visions molt diferents sobre com hem de construir Catalunya i, més enllà, sobre com Catalunya ha de contribuir a construir Europa. Per una banda, Ramon Tremosa defensa, molt legítimament, la seva opció liberal: mercat, mercat, i més mercat (en això hi veig una substancial diferència amb el seu predecessor, n’Ignasi Guardans, qui tenia una visió social especialment remarcable), mentre que per a mi allò que manca no és més mercat, sinó més Europa Social i més control polític del mercat.

Per altra banda, l’aposta de CiU per les infraestructures basades en el transport rodat o en la política de transvassaments, i per un model energètic fonamentat en la generació nuclear, així com l’oposició a ni tan sols permetre el debat al Parlament de Catalunya en relació als productes genèticament modificats aspectes molts d’ells en què es troben coincidint també amb el PP i el PSC), fan que, ara com ara, sigui molt difícil plantejar una aliança, i menys en l’àmbit europeu, el més important on es decideixen, i es decidiran encara més, les maneres d’afrontar els debats esmentats.

A banda d’això, però, cal esmentar també les grans diferències en relació a qüestions com l’educació (la nostra aposta per la pública topa frontalment per la defensa que CiU fa de la concertada i la privada, i per la segregació), i en com gestionar les migracions i l’arribada de noves i nous ciutadans (mentre nosaltres reclamem exigir els mateixos deures i obligacions, també en l’àmbit lingüístic, però al mateix temps concedir els mateixos drets, CiU s’obstina en defensar mesures discriminatòries i en vulnerar drets bàsics).

Per tot plegat, ara com ara se’m fa difícil veure de quina manera podriem bastir una aliança estratègica amb visions tan diferents de Catalunya, d’Europa, i del món.
Foto: L’obsessió de CiU en favor del transvassament del Roina és un dels aspectes que clarament ens distancien a escala, també, europea. Font: Directe.cat

Un dels missatges que procuro transmetre els darrers dies és la gran importància que podem tenir els diputats i diputades al Parlament Europeu en tant que altaveus de determinades sensibilitats, i fer-los de caixa de ressonància a les institucions europees. De fet, no deixa de ser una manera de promoure la feina que fan determinats grups d’interessos, o lobbies, amb la particularitat que, en el meu cas, aquells que m’¡nteressen especialment són els que defensen interessos de caràcter social, ambiental o relatius a la promoció dels drets i les llibertats. Així, ahir em vaig reunir amb la direcció de CCOO a Catalunya, inclòs el seu Secretari General, Joan Carles Gallego, i avui he estat ha Mallorca on he fet una nova crida a les persones i organitzacions socials i ecologistes per posar-me al seu servei, tal i com he procurat fer al llarg d’aquests cinc anys.

Foto: a la roda de premsa, amb Joan Carles Gallego.

En un acte que vaig tenir ocasió de fer ahir acompanyat per diverses persones dels àmbits sobre fet nacional, llengua i cultura de l’entorn d’ICV vaig poder exposar algunes de les dificultats, i sobretot els reptes, de cara a com des de Catalunya podem i hem d’afrontar el nostre paper en la construcció europea: amb vocació europeïsta, però amb veu pròpia i sense complexes.

18/05/2009

Raül Romeva qualifica de “superada” l’Europa dels
Estats i defensa la construcció de l’Europa dels pobles

El candidat a les eleccions
europees per ICV denuncia “l’obsessió centralista” de l’Estat espanyol a
Brussel·les i aposta per anar al Parlament Europeu “amb veu pròpia i sense
complexes” a representar Catalunya

El candidat d’ICV-EUiA a les
properes eleccions europees del 7 de juny, Raül Romeva, ha declarat que és
important entendre que “l’Europa dels estats està superada, no té perspectives
de futur i no pot funcionar”. Romeva ha afegit que l’Estat entès com
estat-nació “no dóna més de si”, i ha afegit que ara cal lluitar per l’Europa
dels pobles, “que hem de construir des de la lògica institucional i identitària”.
A més, Romeva ha recordat que cal tenir en compte que els problemes no venen de
Brussel·les, sinó que “molts dels aspectes que ens generen incomoditats passen
pel govern de l’Estat i no hem de caure en l’error de pensar que Brussel·les és
el problema, quan el problema pot ser que el tinguem a Madrid.” (segueix…)

En aquest sentit, Romeva ha
incidit en la importància de la presència de Catalunya al Parlament Europeu.
“Hem d’assumir que ningú millor que nosaltres mateixos pot representar millor
els sentiments i la identitat catalana”, ha recalcat Romeva. El candidat
ecosocialista a les eleccions europees ha declarat que és necessari anar a
Brussel·les “amb veu pròpia, sense complexes, manies ni temors”. En relació a
la necessitat de tenir representant propis a Estrasburg, Romeva ha recordar que
Madrid no sempre pot defensar els mateixos interessos que Catalunya. “Madrid
segueix sent un problema en l’àmbit competencial i això ens obliga a ser a
Brussel·les amb una presència forta”, ha remarcat Romeva alhora que ha posat de
relleu “l’obsessió centralista” dels governants estatals a Brussel·les.

Per tot això, el candidat per ICV
a les eleccions del mes de juny ha volgut remarcar que “estem davant d’unes
eleccions fonamentals”. En aquest sentit, Romeva ha afegit que aquestes
eleccions “seran les més importants dels propers anys, perquè el que hem de
decidir és el que serà el marc en que haurem de gestionar molts problemes que
són difícilment resolubles a escala local, nacional o estatal.” Romeva ha
volgut recordar la directiva de la pirotècnia o l’informe de pesca del que va
ser ponent, on va quedar reflectida la necessitat que a Brussel·les Catalunya
hi tingui representants propis que “entenguin les necessitats i els valors
identitaris dels catalans”.

Romeva ha volgut acabar el seu
discurs recordant que, avui dia, Europa té una crisi de lideratges. “El
problema és qui ho fa, i en base a quins subjectes”, ha manifestat, “i és
important revisar quins són els àmbits en els quals s’ha de basar aquesta
construcció d’Europa”. El candidat ecosocialista ha participat avui a la tarda
amb membres de l’àmbit sobiranista d’ICV en el marc de la precampanya de les
eleccions europees del pròxim 7 de juny.

Entre les diverses activitats d’ahir n’hi ha una que em satisfà especialment: haver marcat un nou gol a l’homofòbia. Sí, ja sé que en tant que futbolista deixo molt que desitjar, i que difícilment, en Josep Guardiola (el meu admiradíssim Pep) em fitxarà per jugar amb el Barça, però estic satisfet d’haver contribuït, almenys, a que l’esport sigui un espai lliure d’actituds homòfobes. Un any més ho hem hagut de fer en el marc de la reivindicació per tal que el 17 de maig esdevingui el dia internacional contra l’homofòbia, i caldrà seguir fent-ho fins que les actituds i pensaments homòfobs esdevinguin lamentables accidents històrics del passat. (segueix…)

Nota de premsa: 17/05/2009

Romeva:
“Avui hem tornat a marcar un gol a l’homofòbia”

El candidat d’ICV-EUiA a
les europees participa en un partit de futbol amb les panteres grogues en el
Dia Internacional contra l’homofòbia

El candidat
d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) a les
eleccions europees del 7 de juny, Raül Romeva, ha jugat avui un partit de futbol amb
les panteres grogues en el Dia Internacional contra l’homofòbia. “Avui hem
tornat a marcar un gol a l’homofòbia”, ha assegurat Romeva abans de
començar el partit, que s’ha jugat aquest matí al camp del C.E. Europa. També
han participat la portaveu d’ICV, Laia
Ortiz, el president del grup municiap d’ICV a l’Ajuntament de
Barcelona i segon tinent d’alcalde d’Acció Social i Ciutadania, Ricard Gomà, i la
coordinadora de Joves d’Esquerra Verda, Janet Sanz.

Romeva ha recordat que a Europa encara hi ha molta homofòbia i ha assenyalat
països com Polònia i Rússia on els homosexuals pateixen persecucions i on els
casos d’atacs fins i tot mortals són massa freqüents. El candidat ecosocialista
ha qualificat de “molt greu” la situació dels homosexuals a Rússia on
ahir la policia va carregar violentament en una manifestació de protesta gay a
Moscou. “L’alcalde de Moscou [Yuri Luzhkov], que ha qualificat
l’homosexualitat de satànica, és l’exemple de l’anormalitat amb què
malauradament encara avui dia han de viure la seva sexualitat molts
europeus”.

“L’homofòbia és una xacra social i una autèntica vergonya”, ha dit
Romeva, que ha estat especialment crític amb les actituds homòfobes en el món
de l’esport, sobretot en el futbol: “És lamentable el llenguatge sexista i
homòfob que hi ha en molts esports, concretament en el futbol, i les actituds
marcadament homòfobes que habitualment es viuen en els estadis de futbol”.

Per a Romeva, la lluita contra l’homofòbia és una raó més per anar a votar el 7
de juny a les eleccions europees perquè “està en joc quina Europa es
construeix, o bé des de l’esquerra o bé des de la dreta de Berlusconi i dels
germans Kaczynski, altament nocius pels drets dels homosexuals”.

El Dia Internacional contra l’homofòbia se celebra el 17 de maig perquè va ser
un 17 de maig que l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat
del llistat de malalties mentals.

El C.E. Panteres Grogues és un club esportiu que incorpora en els seus
objectius, la pràctica de l´esport partint de principis no discriminatoris de
cap tipus, fent esment especial en l’orientació sexual.

Font foto: ExtraEsport / Panteres Grogues