Aliances
Sovint em pregunten com és que no anem plegats amb CiU a les eleccions europees, si així podríem fer més força. El cas és que si bé en alguns temes defenso, de fet en faig bandera, de la unitat d’acció, com és el tema de la llengua o de la defensa dels àmbits competencials catalans, en d’altres mantenim encara visions molt diferents sobre com hem de construir Catalunya i, més enllà, sobre com Catalunya ha de contribuir a construir Europa. Per una banda, Ramon Tremosa defensa, molt legítimament, la seva opció liberal: mercat, mercat, i més mercat (en això hi veig una substancial diferència amb el seu predecessor, n’Ignasi Guardans, qui tenia una visió social especialment remarcable), mentre que per a mi allò que manca no és més mercat, sinó més Europa Social i més control polític del mercat.
Per altra banda, l’aposta de CiU per les infraestructures basades en el transport rodat o en la política de transvassaments, i per un model energètic fonamentat en la generació nuclear, així com l’oposició a ni tan sols permetre el debat al Parlament de Catalunya en relació als productes genèticament modificats aspectes molts d’ells en què es troben coincidint també amb el PP i el PSC), fan que, ara com ara, sigui molt difícil plantejar una aliança, i menys en l’àmbit europeu, el més important on es decideixen, i es decidiran encara més, les maneres d’afrontar els debats esmentats.
A banda d’això, però, cal esmentar també les grans diferències en relació a qüestions com l’educació (la nostra aposta per la pública topa frontalment per la defensa que CiU fa de la concertada i la privada, i per la segregació), i en com gestionar les migracions i l’arribada de noves i nous ciutadans (mentre nosaltres reclamem exigir els mateixos deures i obligacions, també en l’àmbit lingüístic, però al mateix temps concedir els mateixos drets, CiU s’obstina en defensar mesures discriminatòries i en vulnerar drets bàsics).
Per tot plegat, ara com ara se’m fa difícil veure de quina manera podriem bastir una aliança estratègica amb visions tan diferents de Catalunya, d’Europa, i del món.
Foto: L’obsessió de CiU en favor del transvassament del Roina és un dels aspectes que clarament ens distancien a escala, també, europea. Font: Directe.cat
I amb Esquerra?
Crec que plantejar una gran aliança catalana com a força electoral faria perdre vots perquè hi ha gent que difícilment podríem votar una coalició política tan àmplia. Amb Esquerra podria ser diferent, però a ningú se li escapa que estratègicament és inviable. El més important crec que és que aquells que ens representareu a Europa tingueu la capacitat de crear complicitats per defensar els temes que ens facten com a nació.
L’enquesta del CIS sobre les eleccions europees no me la crec.
El PSOE les perdrà clarament.
El PP, malgrat l’enorme corrupció, mobilitza més i millor el seu electorat i guanyarà les eleccions, segurament amb un marge ample, superior al que diu el CIS.
CiU + PNB + CC no crec que arribin al 5 %. Fora de les respectives comunitats es mouran en un 1 %, la qual cosa dóna un 4 % de mitja estatal, i dos escons.
la Candidatura de ERC + BNG + Aralar + altres arribarà coma màxim al 3 % (tirant llarg) el que els hi dóna 1 escó (a repartir).
la coalició IU-ICV superarà el 4 % (i espero que arribi al 5), amb la qual cosa obtindrà 2 escons; (catalunya, Madrid, Andalusia, Astúries, etc.)
UPD podria tenir un escó, malgrat que a l’enquesta no li donen; ja va ser sorpresa a les generals i a les basques..
L’enquesta es molt benèvola amb el PSOE. Cauran més del que diu el CIS i molt més del que voldrien. No tenen l’electorat mobilitzat; més aviat el tenen emprenyat i molts passaran d’anar a votar.
Ara bé: cal no abaixar la guàrdia i terballar-se vot a vot.