Nova entrevista (per a Directe.cat)
Adjunto una nova entrevista que em van fer fa uns dies en el marc de la campanya electoral per a les eleccions europees del 7J. Aquest cop per a Directe.cat.
‘Si
diferencies valencià i català, no fomentes el multilingüisme, fas política’
27.05.2009
Raül Romeva
candidat d’ICV-EUiA a les eleccions europees
Nascut el 1971, és doctor en Relacions Internacionals i llicenciat en Ciències
Econòmiques per la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat
europarlamentari per Iniciativa per Catalunya Verds durant la legislatura
2004-2009, durant la qual ha estat el segon més actiu dels 920 que han passat
per l’Eurocambra durant aquests cinc anys. El 7 de juny optar a revalidar
l’acta, ocupant el número dos de la coalició IU-ICV La Izquierda. Denuncia que populars i
socialistes voten conjuntament el 80% de les matèries, critica la traducció al
dialecte valencià de l’anunci oficial per incentivar el vot fet pel Parlament
Europeu i defuig d’assegurar que continuarà formant part de l’eurogrup dels
Verds o si s’integrarà al de l’Esquerra Unitària Europea, com s’ha reclamat des
d’IU.
El titular del 8 de juny ja és
reservat a la baixa participació?
Crec que és un error. El 8 de juny, parlarem de què ha passat, però fer
apriorismes és una equivocació. Hem de ser molt conscients que ens trobem
davant de les eleccions més importants dels últims anys. El gran problema que
tenim ara és la crisi i les solucions només es poden trobar a escala europea.
No ens en podem desentendre, perquè determinaran la correlació de forces que
ens hauran d’ajudar a sortir, o no, de la crisi. (segueix…)
Des dels eurogrups d’esquerres es
critica la pinça que fan PPE i PSE en política econòmica. El votant d’esquerres
pot percebre que el seu sufragi no ho pot corregir, si ha de condicionar els
dos partits?
El Partit Popular i el Partit Socialista europeus han votat junts el 80% de les
matèries. En aquest sentit, no és banal plantejar-se aquest problema, perquè ja
sabem que el PPE és el defensor del model neoliberal, l’apologeta del mercat…
I el PSE, o bé li tremolen les cames, o bé d’una manera equivocadament
pragmàtica sucumbeix al cant de sirenes neoliberal del PP i de l’ALDE, on hi ha
Convergència i PNB. En la mesura en què el PSE consideri que només pot pactar
amb populars, que és el que moltes vegades passa, s’haurà acabat el bròquil. En
aquests moments encara no hi ha una majoria d’esquerres verda que garanteixi
que el debat des del punt de vista social i ambiental girarà cap a una altra
banda.
Aquesta majoria d’esquerres verdes al
Parlament Europeu seria un fet excepcional. La veu factible?
El Parlament
és l’única institució europea que pot plantar cara a la ja instal·lada majoria
de dretes de les altres dues institucions: la Comissió i el Consell. És l’única
institució que pot corregir la situació: ho hem vist amb les 65 hores, amb la directiva Bolkenstein,
amb la flexiseguretat, la privatització dels serveis postals, no ho vam
aconseguir en la directiva del retorn…. No anar a votar, quan en realitat es
vol un canvi, vol dir garantir que el canvi no es produirà.
ICV és responsable de la conselleria
de Relacions Institucionals i Participació. La Generalitat ha fomentat prou la
participació a aquestes eleccions?
Reconec que des de la Generalitat és important fer molts més esforços per
fomentar la participació, tot i que sóc relativament escèptic envers les
campanyes institucionals. Però és que l’índex de participació no és només un
problema de les europees, malauradament és estructural. Les campanyes
institucionals s’han de fer, és necessari, però no suficient. Els candidats
també hem d’explicar la feina que fem, que la gent sàpiga què faig i què deixo
de fer, per què defenso unes causes o unes altres. És una responsabilitat
directa que em toca a mi; tan important és fer la feina com fer-la pública. I
el que també genera participació és que la ciutadania vegi que el 7 de juny
s’hi juga coses. El 80% de les lleis que s’aproven a Madrid provenen del
Parlament Europeu. Si no som conscients que el debat que es fa al Congrés és
una translació del que ja hem fet a Brussel·les, tenim un problema com a país.
Aquest missatge contrasta amb el fet
que el PP situï com a cap de llista un dels europarlamentaris menys actius,
Jaime Mayor Oreja. Es demana un esforç al votant que no assumeix ni el propi
parlamentari?
No penso assumir les responsabilitats d’altres llistes. Si altres partits volen
presentar la institució com un cementiri d’elefants, és el seu problema. És
important que la gent sàpiga que alguns ens prenem aquesta feina amb molta
seriositat per construir una societat diferent. Hem d’individualitzar les responsabilitats.
Que l’hemicicle és buit? Que els europarlamentaris no treballen? Escolti, mirem
qui treballa i qui no, i pensem-hi a l’hora d’anar a votar. El ciutadà té tot
el dret del món a saber què ha fet cadascun dels seus representants. No es
tracta només de ser al Parlament Europeu; es tracta de ser-hi amb una actitud
proactiva.
Vostè ha fet la seva feina emmarcat
en l’eurogrup d’Els Verds, però ara s’han sentit veus a IU que li reclamen que
s’integri amb ells al de l’Esquerra Unitària Europea (GUE-NGL). A la propera
legislatura continuarà al grup dels Verds?
Ningú sap quins grups es constituiran a la propera legislatura, es formen un
cop s’ha constituït el parlament. Com que no se sap, no es pot prendre cap
compromís.
Però ja fa uns quantes legislatures
que existeix el grup d’Els Verds i s’ha demostrat estable.
Però pot existir de moltes maneres. Tots els grups són molt diversos, plurals i
heterogenis. Tenim l’acord amb IU que, l’endemà de les eleccions, en funció
dels resultats, decidirem què fa cadascú. Formem part del Partit Verd Europeu,
és una realitat que no se li escapa a ningú, però és important que la gent
sàpiga que ‘de facto’ les polítiques que votem Els Verds i GUE-NGL són a grans
trets les mateixes. IU integra el Partit de l’Esquerra Europea i nosaltres Els
Verds. No té més importància, forma part de les aliances que cadascú té a
Europa.
Aquest fet no contribueix a esborrar
la nitidesa de la llista
IU-ICV?
El Parlament
Europeu és complex, no és una calcomania de la realitat catalana. La realitat
d’aquí és una, l’espanyola n’és una altra, l’europea una altra… Has de trobar
l’encaix: com fer compatible la realitat parlamentària catalana amb l’europea.
IU té molt clar què vol fer i nosaltres també. Sempre hem dit que hi ha d’haver
una coincidència d’objectius, i aquests objectius hi són. Discutir ara, sense
saber ni tan sols saber si podrem fer grup els dos, és un debat que no toca
fer.
La realitat valenciana també és
diferent. Per què el partit que allí és el seu referent, Iniciativa del País
Valencià, ha quedat fora de la coalició IU-ICV?
No ha quedat fora. Jo continuo considerant-me referent d’ells a Brussel·les,
tal com he fet durant aquests cinc anys. Formalment m’han donat suport. Aquests
debats organicistes em semblen contraproduents, sobretot a escala europea. Allò
important és què hi vas a fer. Vull fer de portaveu del que creguin que s’ha de
debatre al Parlament Europeu, igual com he fet amb els balears. No em toca
entrar en les disputes internes entre IdPV i EUPV.
Deixant de banda el grup
parlamentari, a quines comissions té la intenció d’integrar-se si obté l’acta
d’eurodiputat?
És una decisió que ve bastant condicionada pel grup. Tens X representants a
cada comissió i, en funció d’això, ens distribuïm. Sí que tinc molt clar que
voldria continuar treballant en comissions que tinguin molt a veure amb els
drets de les persones: drets humans, drets fonamentals, de ciutadania, dels
immigrants, de les dones, dels LGBT… En el marc europeu, és evident que tenim
moltes amenaces als drets i crec que puc aportar-hi alguna cosa.
Com s’ha de sentir el votant
sensibiltizat per la llengua quan veu que els europarlamentaris no pot
expressar-se en català i, en canvi, es malgasten 6.000 euros per traduir els
anuncis al dialecte valencià?
Legítimament disgustat. Sóc dels que he defensat, i ho continuaré fent, l’ús
del català a totes les institucions europees. Considero que Catalunya i els
territoris de parla catalana tenen dret que els seus representants puguin
expressar-se en la seva llengua. És una qüestió de país, nacional. Ens trobem
davant d’un problema polític, no tècnic ni econòmic. Si alimentes el discurs
que el valencià és una llengua diferent del català, no fomentes el
multilingüisme, fas política. És irracional que s’utilitzi el debat europeu per
alimentar imatges tergiversades de la realitat lingüística catalana, que se’n
vulgui qüestionar el model d’immersió lingüística… I no és només al PP al que
li interessa fer-ho, també hi ha molts opositors a què el català sigui llengua
europea a les files del PSOE.
Un dels principals arguments per
vetar el català és que suposaria un cost econòmic innecessari.
Estic a favor de gastar diners a favor del multilingüisme. Dels diners més ben
gastats a escala de creació del sentiment europeu són els que promouen el
multilingüisme. No hi ha millor manera per incentivar el sentiment europeista
que apel·lant a la pròpia llengua. Negar-ho denota una visió d’Europa com a una
Europa dels estats que ja es troba superada.
Superada?
Quan dic superada vull dir que no funciona. És la que és vigent, però no és
útil, no dóna resposta a les necessitats de la ciutadania. No dóna
respostes a la desafecció creixent envers Europa. Hi ha una obsessió dels
estats per garantir que no desapareixerà el model de l’estat-nació que, per mi,
ja està àmpliament superat. Crec que una realitat nacional com la catalana ha
d’apostar per reivindicar la sobirania pròpia també en els àmbits de decisió
política europeus. A Europa, amb veu pròpia, sens complexos. No pot ser que et
representin alguns que no creuen en aquesta diversitat.
Font foto: Directe.cat
entenc els motius a l’hora de no definir en quin eurogrup se situaria ICV si en Raül Romeva sortís escollit, però crec que seria més just que els votants ho poguéssim conèixer o almenys saber que ICV insistirà per a continuar dins els verds europeus.