Qui ho pot fer convocarà aquest matí eleccions a Catalunya per a permetre l’exercici del Dret a Decidir, tal i com volen tres de cada quatre catalans pel cap baix. No hi ha altra manera de fer-ho que emprant un instrument impropi perquè l’Estat espanyol ha barrat totes les alternatives possibles.
L’Estat no vol de cap manera acceptar que Catalunya és un “demos”, un poble, una nació, que té dret a decidir com es vol organitzar políticament. Per Espanya, Catalunya és una part del territori, la suma de quatre províncies, que, gràcies a la Constitució, s’organitza com a comunitat autònoma, amb poders limitats i concedits pel veritable “demos” la nació espanyola, única, indivisible, preexistent.
I d’aquí, la resta. Rajoy, el govern i les institucions espanyoles, entre les quals, el Constitucional, diuen de diverses maneres que no podem concedir allò que els catalans volen (ser preguntats) perquè no està en les nostres mans, lligades per un text sagrat i per una concepció uninacional (de demos únic) de l’Estat. Allò que el constituent ha establert no es pot modificar, diu el Constitucional. I se sap que el constituent mai no es desdirà del caràcter uninacional.
Els catalans mai no podran dir “We the people”, mai no podran escriure la seva constitució, com van fer els americans, i com han fet tots els pobles del món que han esdevingut Estat, si no s’ho guanyen per els mateixos. Espanya mai no les ho concedirà. Això és el que es juga en les eleccions del 27S: poder dir nosaltres els catalans. I a continuació allò que vulguem escriure en la nostra constitució.
Per tant, ens juguem ser els amos de casa nostra, no pas els masovers que poden ser desnonats quan a l’amo li plagui. Ens juguem recollir els fruits de la nostra suor pel nostre benefici no pas per lliurar-los a l’amo i que ens en retorni una part, graciosament. Ens juguem la dignitat de poder mirar d’igual a igual a aquell que no es vol iguals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!