SEXOLOGIES. LA REVISTA MES IMPORTANT DE L’ EUROPA LLATINÒFONA

SEXOLOGIES, ES UN REVISTA SEXOLÒGICA EDITADA A LA REPÚBLICA FRANCESA EN ANGLÉS I EN FRANCÉS, ÉS LA MÉS IMPORTANT DE L’ EUROPA LLATINA, LA FEINA RPINCIPAL LA FAN EL MEMBRES DE SOCIETAT FRANCESA DE L’ AIUSS,ÉS A DIR, DE L’ ASSOCIACIÓ INTERDISCIPLINAR UNIVERSITÀRIA DE SEXOLOGIA, FINS FA DOS ANYS ERA L’ AHIUS,L’ ASSOCIATION HOSPITALAIRE-INTERUNIVERSITAIRE DE SEXOLOGIE, PERÒ DONAT QUE EL CAIRE HOSPITALARI DE LA SEXOLOGIA VA ANAR BAIXANT HA MODIFICAT EL SEU NOM, TAMBÉ TÉ ELS AUSPICIS, LA REVISTA SEXOLOGIES, DE LA EUROPEAN FEDERATON OF SEXOLOGY.
LA REVISTA VA APAREIXER PER INTERNET A MITJANTS DELS ANYS 90, EN PAPER JA EXISTIA DES DE L’ ANY 1991 I FOU PRECISAMENT DES DE BARCELONA, AMB L’ AJUT TÈCNIC DE VILAWEB I A TRAVÉS DEL METGE,DIPLOMAT EN SEXOLOGIA A MARSELLA I ALESHORES PRESIDENT DE LA SOCIETAT CATALANA DE SEXOLOGIA EN MIQUEL MARESMA I  MATAS, QUE ACTUALMENT ENCARA N’ ES CORRESPONSAL INTERNACIOMAL DE LA REVISTA I ÉS TAMBÉ MEMBRE TITULAR DE L’ AIUS. 
PODEU CONSULTAR-LA ENCARA DESDE LA PRIMERA CARÀTULA,DISSENYADA ALESHORES PELS TÈCNICS DE VILAWEB,ASSIMILANT MOLT BÉ EL FORMAT DE LA REVISTA DINS D’ AQUESTA ADREÇA:

WWW.SEXOLOGIES.EU


Publicat dins de X)REVISTES | Envia un comentari

BOCA-VULVARI ERÒTIC EN CATALÀ

Us podem recomanar,als afeccionats i fins i tot als professionals de la salut que us dediqueu a la sexologia moderna, aquesta obra d’en Pep Vila que fou publicada en dos volums i en dues editorials diferents entre 1987 i 1990.
Exactament el títol del llibre és ”BOCAVULVARI ERÒTIC DE LA LLENGUA CATALANA” Ed.Curbet Edicions,2012 .
     
I el podeu trobar a la Llibreria Catalana de Perpinyà a la plaça Jan Payrat de la capital nord-catalana, en qualsevol cas podeu consultar:

http://www.llibreriacatalana.com/


Publicat dins de d)EROTISME | Envia un comentari

LA NUESA SOCIAL,EL NUDISME A CATALUNYA

El naturisme s’ enllaça amb els moviments de l’ epoca romàntica,de finals del segle XIX, de tot Europa.

Veieu-ne aquest vidèu del Club Català de Naturisme a la pagina uèb,si teniu més de 16 anys:

www.naturisme.cat


Publicat dins de sb)Història de la sexualitat | 12s comentaris

UNA CANÇÓ D’ AMOR BÉ VAL UNA VIDA


Envia un comentari

LA SAMARRETA DEL PENIS

Vaquí com fer servir la ”samarreta” profilàctica del penis de l’ home amb totes les relacions sexuals tan bucals, com anals, com vaginals.

Cliquèu a qui desota a ”vull llegir la resta de l’ article”  i hi trobareu un vidèu  que ho explica bé.


Envia un comentari

UNA DECLARACIÓ MASCULINA:Anònim del segle XX ó XXI.

En un paper d’ estraça, rebregat i escapçat, he trobat aquesta declaració d’ amistat,que potser correspon a un tipus d’ home anònim del segle XX ó XXI,
vaquí:

Estimada amiga:

Et declaro usufructuària preferida dels meus organs genitals,és a dir, de la cigala,el cullons,els mugrons,(……)* i també dels meus tres metres quadrats de pell,ben segur.

Tracta’ls bé,que si una amiga teva s’els pogués  usufructuar com tu, s’els trobi ben eixerits i no pas malmesos.
  
D’ara ença,me’ls pots tocar,acaronar ,estimular,sempre que tu vulguis i
sempre que siguem sols,doncs no cal que tothom sápiga qu’ens entenem i que som amics. 

Ara ja ho saps, ja t’ho he gosat dir i em sento alliberat d’ haver-te dit els meus desitjos i els meus sentiments,i només espero tenir la teva confiança.

El teu amic,

*(……):No s’ enten.


x/..

Envia un comentari

DISCORDANCIA CONGÈNITA DE LA IDENTITAT DE GÉNERE O DE SEXE(II): TOT ÉSSER HUMÀ ÉS UNA PERSONA

Col·laboració especial de Just Roca i Duràn.

L’estat del coneixement actual afirma que el sexe fonamental és el femení perquè és l’esquema bàsic del que parteix qualsevol persona durant el desenvolupament intrauterí. La gònada indiferenciada, l’obertura vaginal, la persistència dels mugrons i la presència dels rudiments dels dos genitals interns en cada humà en desenvolupament intrauterí i la degeneració passiva de la part masculina en qui serà una dona ens ha de convèncer. 

Així doncs a la persona que serà dona li cal continuar el desenvolupament bàsic preprogramat, però no li cal cap mena de transformació profunda. La persona que té obert el camí per esdevenir un home, amb el cromossoma Y i l’acció de la testosterona, ha d’iniciar un camí de tranformació molt activa, que es concreta especialment en tres aspectes diferents, que són:

1. La diferenciació del cos en el sentit masculí, amb la regressió dels rudiments femenins.
2. La modificació de l’interés sexual humà bàsic que és el que es dirigeix cap al sexe masculí.
3. La modificació dels circuits cerebrals que fan sentir-se com a pertanyent al sexe bàsic, el femení. 

Cadascun d’aquests tres camins pot completar-se fins al final, pot romandre en un estadi intermig o, fins i tot, pot no iniciar-se. En aquelles persones que seran dones, també es pot iniciar aquesta transformació activa cap al camí de la masculinització, probablement per la presència de factors externs o interns masculinitzants.

 Si només qualifiquem com a sanes a aquelles persones que encaixen perfectament en el concepte de dona o en el d’home, amb la seva identitat respectiva dons i home i amb el seu interés dirigit cap a l’altra gènere estem alhora tractant com a malaltes a totes aquelles persones que són com són a causa del seu desenvolupament en l’etapa intrauterina.
En un món preparat per tractar amb dones o amb homes s’obren moltes vies d’exclusió de totes aquelles persones que no encaixin perfectament en el model que s’ha donat com a ideal. Probablement més d’un deu per cent de la població no troba aquest encaix que se li exigeig. El resultat és un 10% de la població humana que en pateix les conseqüències, perquè ha d’amagar o dissmular la seva manera de ser o patir les conseqüències de mostrar-la.
 
Tot ésser humà és una persona, amb tota la seva dignitat i drets. Per això mereix el mateix grau de respecte.

Dr.Just Roca i Duran
metge
Diplomat en Sexologia per
l’Universitat de València.
President de la Secció Col·legial de
Metges de Sexologia Mèdica del
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
./..

Envia un comentari

LA DISCORDANÇA CONGÉNITA D’IDENTITAT DE GENERE O DE SEXE.

Això del que vulgarment i durant anys i panys n’ hem dit ”transexualitat” pot tenir un nom d’ acord amb la realitat basada en l’ evidència mèdica, cada cop més aprop de descriure-la d’ una manera científica: Seria donç una alteració hormonal durant l’ embarraç el que faria que una criatura ”se sentis” un home tinguent un cos de dona i viceversa
Hi hauria doncs una discordança entre el genere i ,fins i tot, el sexe fisic d’ una persona i el que la seva ment percep.

Com si fós un intersexe cerebral o mental,per dir-ho d’ un altra manera.

Així  donç de ‘trans’ no n’hi hauria gens ni mica,perque amb aquest concepte no hi hauria canvi  de cap manera, des d’ el principi, és a dir, des d’ el naixement  la persona ja fora així, amb la discordança congénita.

Sota aquest concepte de Discordança congénitat d’ identitat de sexe o de génere el canvi  de sexe o la cirurgia sobre els genitals originals només en seria un tractament,així mateix això ho serien la teràpia hormonal i endocrina i l’ atenció psicològica.

Actualment al nostre país només hi ha una Unitat d’ Identitat de Génere al Departament de Psiquiatria de l’ Hospital Clínic de Barcelona,que sapiguem alhora d ‘escriure aquest apunt no n’ hi ha cap ni a València,ni a Mallorca.


Publicat dins de ss)CONFLICTES D' IDENTITAT | 2s comentaris

Orgasme i alteració de la consciència.Vidèu.

Durant l’ excitació sexual i tanmateix durant l’ orgasme hi ha una alteració de l’ estat de consciència evident.Aquest fet és molt important i tots els sexòlegs i estudiants de sexologia hi hauriem de reflexionar molt.

Veieu el vidèu mostra,que encara que té una certa clau d’humor,no fa res mes que reflexar la realitat,aquesta realitat vaja.


7s comentaris

Historia de la Sexologia.Psychopathia Sexualis.(I)

Nosaltres assenyalem,amb gran part de la comunitat sexològica, la publicació l’ any 1886 de ”Psychopathia sexualis” de Richard F. Von Krafft-Ebing (1), com el començament de la sexologia de caràcter cièntific a Europa.

Si bé és cert que altres autors assenyalen Ivan Bloch com la persona que defineix el 1909 el concepte de ”Sexologia” Magnus Hirschfeld com a president el 1921 del primer congrés que porta el nom de la Sexologia moderna tal com l’ entenem avui.

El fet de considerar 1886 i la publicació de ‘Psichopathia Sexualis’ com la data de naixement de la Sexologia moderna és perque considerem que Krafft-Ebing fa una cosa, qualitativament molt important,que és  fer passar al camp de l’ anàlisi psicopatològica els comportaments sexuals humans que fins aleshores només eren vistos des d’ els camps Judicial i Religiós.
La lectura que fa de fets sexuals com el fetitxisme,l’ erotomania,el sadisme, o de la resta de parafilies és des d’ el punt de vista de la psicopatologia.Al llibre hi descriu 238 cassos a la segona edició,67 a la primera.

Si bé és cert que  trobariem d’ altres textes abans dels de Krafft-Ebing,cal reamarcar que el de l’ autor germànic té un rigor i una metodologia professionals que no tots els seus predecessors tenen,fins i tot si tenim en compte les detallades descripcions del ‘Mirall del fotre” un Anònim Català del segle XIV, però de Speculum del foder,que és una obra de divulgació mèdica,amb l’ intenció de què serveixi també per a metges  i altres professionals i estudiosos de l’ épocs, ja en parlarem amb un altre capítol.



http://www.kino.com/psychopathia/history.html
  (1)

http://www.kino.com/psychopathia/

http://www.imdb.com/video/imdblink/vi641205529/

http://www.alltrailers.net/psychopathia-sexualis.html

Amb paper: Tenim coneixement d’ una edició amb 69 casos,en castellà, prologada per en Garcia Berlanga,en cinefador valencià,l’ any 2000 a l’ editorial La Mascara de València.

Publicat dins de sa)HISTÒRIA DE LA SEXOLOGIA. | 1 comentari