Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

16 d'agost de 2019
0 comentaris

Alerta amb els antiracistes selectius i autoritaris

Segons publica avui Vilaweb, una colla de brètols autoconsiderats antiracistes van fer malbé ahir al vespre diversos elements de l’engalanat de la plaça Nord de Gràcia ambientada en una reserva de nadius americans, al crit d’Això és racisme’, segons un vídeo difós a les xarxes socials. “Presons, CIE, batudes i fronteres. Així es construeix la riquesa europea”, van entonar membres del grup davant de les queixes dels veïns presents. Tot i que els mitjans ho oculten, tots els crits dels antiracistes eren en espanyol, que deu ser per a ells la llengua de la fraternitat. Significativament, aqueixa gent calla quan les víctimes de discriminació són catalans pel fet de parlar la nostra llengua .

Aqueix incident tot i ser menor és simptomàtic d’un capteniment més estès que impregna els nous moviments antiracistes i antifeixistes que campen emparats pel progressisme polític i mediàtic imperant que cerca racistes arreu de casa nostra i d’Occident. Així per exemple, la demagògia d’Ada Colau fa que les mesures de control dels manters siguin desqualificades per racistes, o que hom atribueixi a la regidora del nou Front Nacional de Catalunya a Ripoll Sílvia Orriols comportaments xenòfobs impunement.

Quina autoritat moral i política gosen els qui diuen actuar contra el racisme imputar de manera arbitrària plantejaments que les víctimes de les seves acusacions no tenen com a propis ? Quina mena de legitimitat s’autoatribueixen els neo-antiracistes -selectius i arbitraris- per assenyalar qui i què és racista ? Aqueixos mètodes d’acció política prefiguren un model de societat antidemocràtic -amb una policia de la moral sectària que reprimeix la llibertat d’expressió- que cal evitar s’arribi a imposar a Catalunya.

Aqueix neo-antiracisme ideològicament sectari té com a entitat de referència a Catalunya la denominada Unitat contra el Feixisme i el Racisme, que es defineix com un fòrum social contra la islamofòbia i tota mena de racisme, però que a la pràctica impedeix tota mena d’anàlisi crític sobre la penetració del salafisme i altres corrents islamistes que propugnen la segregació respecte de les formes de vida pròpies de les societats obertes europees. Tampoc consideren l’antisionisme com una forma d’antisemitisme, ans al contrari, titllen l’Estat d’Israel com a racista, mentre oculten el racisme àrab-musulmà contra els immigrants kurds, cristians i animistes.

El protagonisme social que partits i mitjans de comunicació atorguen a aqueixa entitat sectària és significatiu de la desorientació general que viu en el terreny ideològic el nostre país. Vaig escriure un apunt al meu bloc el 15 de juny del 2013 titulat “Les diferències que separen Clément Méric i Lee Rigby” on assenyalava: ” avui mateix ha tingut lloc una jornada de debat organitzada per la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme a la seu barcelonina del Centre Cultural Islàmic Català. S’hi ha parlat de la mort de Clement Méric, però no de la del soldat Lee Rigby, s’ha blasmat el ressorgiment del feixisme però i de l’ascens del gihadisme entre nosaltres se’n ha dit alguna cosa ? No hi ha totalitarismes justificables i altres condemnables, la defensa dels drets de les persones i els pobles és incompatible amb els règims comunistes, feixistes i teocràtics que es basen precisament en la seva negació. Aqueix és el punt de partida ineludible de tota política democràtica digna d’aqueix nom.”

Post Scriptum, 24 de setembre del 2020.

Ahir, la majoria espanyolista a l’Ajuntament de Barcelona ha decidit retirar l’atorgament a títol pòstum de la medalla d’or de la ciutat de Barcelona a Heribert Barrera i Costa, imputant-li declaracions xenòfobes. Ha estat un acte de venjança retrospectiva de tot l’espanyolisme barceloní contra una figura que representa com pocs el patriotisme republicà català contemporani i vol ser una desqualificació general de l’independentisme titllant-lo de racista, identitari i retrògrad.

Post Scriptum, 7 de febrer del 2021.

Em sembla una mostra de desorientació política que partits independentistes assumeixin inconscientment la priorització de “l’antifeixisme” en detriment de l’alliberament nacional del poble català. Però encara em sembla pitjor el manifest impulsat per la plataforma “Unitat contra el feixisme i el racisme”, fet públic ahir: DECLARACIÓ UNITÀRIA CONTRA EL RACISME I L’EXTREMA DRETA: #STOPVOX14F”. Atorgar la potestat a aqueixa entitat de dictar arbitràriament qui és feixista i qui no, és un error estratègic els efectes perversos del qual no trigarem a percebre.

Ja he alertat altres cops del caràcter sectari de la UCFR, que s’inhibeix davant el totalitarisme islàmic i en canvi considera Israel un estat racista. Que Junts per Catalunya hagi també signat el manifest promogut per ERC, CUP i els Comuns, quan aqueixos darrers practiquen un contra-independentisme inquisitorial en clau espanyola envers els qui anomenen trumpisme català, és una mostra de seguidisme i acomplexament respecte d’una esquerra abstracta i banal, refractària a l’alliberament nacional. A més, la inclusió del nou Front Nacional de Catalunya en l’extrema dreta xenòfoba és una injustícia i una falsetat indigna.

Post Scriptum, 11 de juliol del 2022.

La resolució del Parlament de Catalunya acusant Israel d’estat-apartheid és una mostra més da la impostura i la ignorància que gasten els antiracistes nostrats.

Post Scriptum, 16 d’agost del 2022.

L’antiracisme està essent introduït al món mediàtic nostrat per part del progressisme abstracte i banal refractari a la catalanitat com a cortina de fum de les seves impostures. Xavier Diez ho explica magistralment en un article a la revista El Mirall del proppassat 9 d’aqueix mes, “El comodí del racisme“:

“Una de les polèmiques d’agost l’hem tingut amb el tuit de Lluís Llach en què, mostrant una fotografia d’una parella musulmana, ell amb un banyador petit i ajustat; ella tapada de dalt a baix, afegia el lacònic comentari “fa pensar”. La publicació va desfermar una d’aquelles histèries col·lectives entre sectors tradicionalment reivindicats progressistes i van procedir a una d’aquelles recurrents campanyes de linxament mediàtic al qual ens hem acostumat a les xarxes socials. Com a resum, la idea era acusar el cantautor de Verges de racista, de fer-lo sentir culpable, de deixar-se entabanar per la ultradreta pròpia del nacionalisme català, de desqualificar-lo i tants altres tòpics als quals ens hem anat acostumant en aquests darrers anys en què, una determinada esquerra de pensament únic, llença fàtues contra qui discrepa del pensament únic multiculturalista i tracta d’inspirar por entre aquelles persones que es plantegen dubtes sobre determinats posicionaments polítics de les esquerres. Això sí, la ignorància i el menyspreu per trajectòries exemplars com les de Llach no semblen obstacle per proferir tota mena d’acusacions infundades.”

Una de les mostres d’aqueix neo-antiracisme l’ha protagonitzat un grup de rap denominat Tribade, segons The Times of Israel, “le groupe a décrit sa musique comme un « mélange de discours (message) et d’esthétique. Culture, résistance et musique urbaine ». Dans la même interview, elles ont dit s’identifier à « un féminisme qui inclut toutes les identités trans, dissidentes et gays sous les idées d’antiracisme et d’anti-capitalisme». “Le groupe de hip-hop espagnol a écrit “Israël n’existe pas” et a dessiné un pénis sur un drapeau israélien dans un camping après s’être produit au festival Sziget”, a conseqüència d’això: “Spanish band expelled from music festival for defacing Israeli flag. Hungary’s Sziget Festival condemns action by Barcelona-based rap group Tribade as contrary to event’s principles of acceptance and respect, says it won’t be asked back”. Aqueixes raperes haurien d’anar a cantar a Gaza.

Post Scriptum, 11 de juny del 2023.

L’assetjament multidimensional (polític, mediàtic i  social) del qual és objecte Sílvia Orriols em sembla una vergonya col·lectiva que diu molt poc de la consistència de la nostra causa nacional, i més quan alguns dels qui en són còmplices diuen actuar en pro de la independència del poble català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!