Hom especula fonamentadament amb la possibilitat que el PSOE aprofiti la previsible consolidació del seu califat autonòmic andalús el proper 2 de desembre per anunciar la coincidència de les eleccions municipals, autonòmiques, europees i espanyoles al 26 de maig vinent.
L’objectiu de Pedro Sánchez és liderar el bloc del 155 CE diferenciant-se en els aspectes superficials del PP i Ciudadanos però mantenint el model d’España Nacional que comparteix amb els neofranquistes. A Catalunya suposarà que el PSC mirarà de recuperar vots a costa de Ciudadanos i els Comuns i temptar a ERC amb acords entre les “esquerres”.
El sectarisme estèril i sense estratègia que promou Oriol Junqueras es basa en fracturar l’independentisme desqualificant el projecte integrador que lidera Puigdemont de ser de “dretes” i avenir-se al manteniment de les condicions de dominació que el poder espanyol imposa al poble català (passivitat davant la castellanització socio-lingüística, suport als sindicats espanyols, entre d’altres).
L’independentisme hauria de presentar una única candidatura a les eleccions europees i espanyoles, (no cal a les del Parlament de Catalunya ni a les municipals) i internacionalitzar el conflicte català, però això dissortadament no passarà i entrarem en una etapa d’hegemonia precària del PSOE (amb la crossa de Podemos) a nivell estatal i l’enquistament del fraccionalisme al si de l’independentisme, sense projecte polític ni capacitat de fer front a les demandes socials i econòmiques encara que conservi el govern de la Generalitat i dels principals ajuntaments.
L’única via de sortida a mig termini a aqueix atzucac passa per la vertebració efectiva d’un moviment unitari al marge d’Esquerra al voltant del conglomerat PDECat-Crida per la República que pugui ser la candidatura més votada a les europees i a les espanyoles (ja que a les municipals es pot donar una certa dispersió entre Junts per Catalunya i PDECat) i desbloquejar el xantatge que exerceix ERC d’ençà que no va guanyar al 21-D.
Post Scriptum, 21 de novembre del 2018.
Les intervencions dels diputats d’ERC avui al Congrés espanyol, enganxant-se en una pugna políticament estèril amb les provocacions de Borrell, no aporten res a la causa independentista i dilaten inútilment la decisió de bloquejar la governabilitat de l’Estat (com proposava fa deu anys Heribert Barrera) i no participar en debats hispanocèntrics.
Post Scriptum, 10 de desembre del 2018.
El govern del PSOE podria decidir convocar eleccions espanyoles coincidint amb les municipals i autonòmiques després de la derrota a Andalusia augmentant la repressió a Catalunya via un nou 155 CE amb les accions dels CDR com a excusa. El president Torra està sotmès a un assetjament mediàtic brutal amb la complicitat de Comuns i ERC que el volen afeblit i amb l’espai PDECat-Junts per Catalunya-Crida per la República sense una direcció estratègica clara. Ara veig que Pere Martí ho explica a Vilaweb: “Torna el 155”.
Post Scriptum, 13 de gener del 2019.
Finalment, Pedro Sánchez governarà amb els pressupostos prorrogats fins al 2020 atès que la pressió sobre ERC i PDECat no ha fet efecte degut a la fermesa dels presidents Puigdemont-Torra que han impedit als proclius a claudicar votar-los a favor en ple judici contra els presos de l’anterior govern.
El PSOE avalarà la farsa judicial contra l’independentisme català i es presentarà davant l’electorat espanyol com el centre equidistant entre l’ala dreta del 155 CE (més Vox) i els partits republicans catalans, sense projecte ni altre programa que el manteniment de l’ordre estatal establert i la perpetuació de l’espoliació econòmica i la dominació política sobre els territoris de la comunitat nacional catalana. Tot esperant els resultats electorals municipals, autonòmics i europeus del 26 de maig vinent.
Post Scriptum, 15 de febrer del 2019.
La renúncia unilateral del govern del PSOE a negociar amb el govern català, que ha dut a ERC i PDECat a votar no als pressupostos de l’Estat, més les pressions del tripartit neo-franquista i els barons socialistes encapçalats per Felipe González ha afeblit la presidència de Pedro Sánchez fins al punt que l’ha obligat a convocar eleccions avançades el 28 d’abril vinent.
Com deia Vicent Partal abans d’ahir a l’editorial de Vilaweb, l’encara secretari general del PSOE s’ha autodestruït tot sol i no és creïble que aparentant representar una tercera via entre els partits neo-franquistes i els independentistes catalans pugui guanyar les eleccions. Un pacte post electoral entre el PSOE (probablement sense Sánchez) i Ciudadanos o, directament, govern dels tripartit PP-Ciudadanos-Vox és el que ens espera al capdavant del poder espanyol en aqueixa fase aguda del conflicte per la independència de Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!