Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

20 d'agost de 2017
0 comentaris

Atacs gihadistes a Catalunya: precedents i perspectives

És aviat per poder opinar amb coneixement complet sobre els atacs gihadistes de Barcelona i Cambrils ja que les operacions policials són encara en curs, però dos dies després dels fets políticament es poden fer algunes primeres valoracions: el Govern de la Generalitat i els Mossos d’Esquadra han assumit el pes de la responsabilitat a l’hora de fer front als esdeveniments demostrant estar a l’alçada del repte actuant amb mentalitat d’estat. Les autoritats espanyoles, mesquines i sectàries (com la premsa que els hi és addicta) sempre han anat a remolc i a la contra del govern català i prioritzant la seva estratègia de guerra contra l’independentisme.

Vull començar aqueix apunt tot recordant que fa dos anys agents del CNP van alertar una cèl·lula gihadista que entre els seus membres hi havia un infiltrat pels Mossos d’Esquadra. La premsa se‘n va fer ressò i el govern català ho va posar en coneixement del jutge de l’Audiencia Nacional que intruïa el cas. Va obrir diligències, però sense altra prova que l’informe dels Mossos i la no col·laboració de les autoritats espanyoles a l’hora d’aportar informació, les va acabar tancant sense més. L’actitud infame dels responsables polítics i policials espanyols respon a l’estratègia en curs de guerra de clavegueres contra la independència de Catalunya.

Hores d’ara encara hi ha moltes qüestions sense explicació en relació al grup gihadista autor dels atacs a Catalunya, però el digital israelià Debka, especialitzat en contra-terrorisme avui ja ha publicat informació segons la qual la brigada especial Al Karsha de l’ISIS integrada fonamentalment per marroquins és l’autora dels atacs. I explica ( aquí en versió francesa de JForum) com els serveis antiterroristes espanyols i marroquins ja van detectar el 8 de maig proppassat la sortida d’emissaris des de Tànger i Melilla envers Europa. I encara més, el 22 de maig en una operació conjunta van detenir un grup d’aqueixa xarxa gihadista quan preparava un atac al Marroc amb membres residents a Catalunya. Com és possible que els serveis d’intel·ligència espanyols no preveiessin que alguna operació imminent es podria produir a Catalunya, el lloc de major concentració de salafistes marroquins ?

Fa un any en un apunt relatiu als atemptats gihadistes de Brussel·les ja vaig escriure que un atac com el que s’ha produït podria ésser l’esca que el govern espanyol aprofités per recuperar el control total de les competències d’ordre públic a Catalunya, com ara s’ha sabut va pretendre fer la vice-presidenta espanyola la mateixa nit dels fets.

Dissortadament som al començament d’un conflicte global que se superposa al que és en curs entre l’ordre estatal espanyol i l’independentisme català i que pot interferir o ser emprat contra el procés d’alliberament nacional. Catalunya era fins ara una base logística de rereguarda pels grups jihadistes que hi transiten, ara ha esdevingut escenari de guerra, cal una estratègia nacionalment autocentrada per fer front a aqueixa situació: cal mantenir l’eix govern-Mossos-societat per preservar la cohesió social i prioritzar la corresponsabilització del major nombre possible de conciutadans musulmans, essent conscients que dels 286 centres de culte islàmics, 76 són considerats salafistes per la policia catalana.

Recomano la relectura dels treballs d’analistes especialitzats en gihadisme com Jofre Montoto o David Bajona, i de Xavier Torrens i Anna Teixidor des del punt de vista sociològic sobre l’islamisme nostrat.

Post Scriptum, 1 de setembre del 2017.

En la guerra bruta mediàtica contra els Mossos d’Esquadra desfermada pels mitjans addictes al règim espanyol a Catalunya sobresurt per infame El Periódico, però també El País n’és còmplice. Per això convé reproduir aqueixa frase extreta de l’article “La Catalunya yihadista” de Lluís Bassets, publicat el 13 d’abril del 2015:

“No es un misterio, sino un argumento irresponsable, la vinculación entre los brotes de yihadismo desarticulados en Cataluña y el movimiento soberanista establecida por el ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz, y luego apoyada por algunos diarios madrileños con una bien pobre exhibición de fuentes y pruebas.”

Hores d’ara la bel·ligerància de l’autor contra l’independentisme català barrejant-lo amb el jihadisme emergent al nostre país, sense fonts contrastades ni proves, contradiu les seves pròpies paraules de fa només dos anys.

Per altra banda, una altra mostra de la frivolitat demostrada pel Periódico en matèria jihadista és el reportatge data el 4 de juliol del 2015 titulat “Excessos en la lluita antiterrorista”, on dos redactors afirmen a doble pàgina que “La condemna a la cèl·lula del Raval es va basar en un testimoni que va mentir”, segons l’entrevista que fan a un tal Asim Iqbal, presentat com un confident policial penedit. Per reblar el clau, hi dedica l’editorial “L’acusació falsa sobre la cèl·lula del Raval”, malgrat aqueix desplegament no em consta que la sentència del Tribunal Suprem de l’any 2011 que condemnava els integrants d’aqueix grup jihadista s’hagi revisat. Benet Salellas va ser l’advocat dels acusat i qui arran de les informacions del Periódico va instar la revisió del cas (amb el suport d’ERC, CUP i ICV), denunciant que es tractava d’un cas d’islamofòbia.

Post Scriptum, 20 d’agost del 2022.

Cinc anys després dels atacs jihadistes a Catalunya el Govern de la Generalitat renúncia a demanar responsabilitats a l’Estat i els mitjans nostrats exculpen sistemàticament els assassins de Ripoll, carregant falsament a l’islamofòbia de la societat la culpa última dels fets, adoptant el relat de l’islamo-gauchisme i les “lluites compartides” contra les societats obertes occidentals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!