Avui s’acaba el ramadà, sanglant sobretot als països islàmics per causa dels atemptats gihadistes de Bangladesh a Orlando, passant per Bagdad. Però, a Europa, objectiu declarat de l’ISIS, com han reaccionat els musulmans davant l’emergència d’un gihadisme autòcton ? Entre els imams la bel·ligerància contra el gihadisme que demostra el de Drancy, a França, és excepcional. Entre els intel·lectuals, el coratge contra la discriminació de les dones demostrat per Kamel Daoud, també és minoritari. Entre els polítics, Malek Boutih, diputat del PSF, és un cas aïllat front a l’islamisme excloent de la laïcitat i la coexistència.
A Mantes-la-Jolie, diumenge 19 de juny, una manifestació de musulmans anònims contra la barbàrie gihadista que va assassinar un matrimoni de policies també és un fet poc habitual, però esperançador. Tot això, passa França, però i a Catalunya què ? Un silenci políticament correcte domina l’espai mediàtic sense que hi hagi un diagnòstic precís sobre la incomunicació latent entre la comunitat musulmana i la resta de la ciutadania.
Post Scriptum, 18 d’agost del 2017.
Els atemptats d’ahir a Barcelona i Cambrils fan aflorar de manera abrupta les qüestions al voltant de l’actitud dels musulmans catalans davant el gihadisme. Vilaweb informa avui del comunicat conjunt signat per la Comunitat Islàmica d’Espanya i l’Institut Halal deslegitimant les causes al·legades pel Califat Islàmic, certament és un gest significatiu en pro de la convivència social que cal acollir amb complicitat i aprofundir les interrelacions ciutadanes amb els membres de la comunitat musulmana establerta a Catalunya. Avui, a escala local, tothom que era a la plaça del mercadal de Reus ha pogut veure com un grup de veïns musulmans assitien al minut de silenci i aplaudien el parlament de l’alcaldessa accidental.
Cal tenir present, però que al nostre país hi ha només 3 mesquites, però 286 oratoris molts dels quals sense autorització administrativa, dels quals 76 són considerats de tendència salafista pels Mossos d’Esquadra. Això suposa un gruix potencial indeterminat de persones, originàries de famílies islàmiques o conversos, susceptibles de radicalització, és a dir, intolerants als valors democràtics, la igualtat i la diversitat, que poden arribar a donar suport als grups gihadistes disposats a islamitzar violentament el conjunt de la societat.
No hi ha una única estratègia preventiva per evitar aqueixa radicalització gihadista inspirada a escala planetària però a nivell local català hi ha, com a mínim una mesura a adoptar: no caure en la segregació de barris sencers al marge de les formes de vida comunes a la ciutadania on els salafistes puguin imposar el seu ordre.
Post Scriptum, 20 d’agost del 2017.
Avui, quatre cents musulmans de Cambrils s’han aplegat a la mesquita local per exterioritzar els seu rebuig als autors dels atemptats. Én canvi la concentració convocada amb la mateixa finalitat per una sèrie de col·lectius islàmics a la plaça de Catalunya de Barcelona només ha aplegat un centenar d’assistents. Més enllà d’aqueixos gestos allò decisiu serà veure si estan disposats a interrelacionar-se amb els altres conciutadans o es reclouen en el clos sectari on floreixen els salafistes.
Post Scriptum, 21 d’agost del 2017.
Per diversos mitjans hom pot observar les imatges de la manifestació d’ahir a Barcelona presentada com una iniciativa de col·lectius musulmans contra el terrorisme i resulta que la pancarta que duen diu “Not in our name: Israel Secret Intelligence Service”, és a dir, la brama autoexculpatòria que els islamistes fan córrer imputant a Israel la creació de l’ISIS i que tan agrada als antisionistes nostrats, com els BDS Catalunya.
Aqueixa tarda el to de la manifestació ha estat tot un altre, malgrat aqueixa tendència a la victimització i la manca d’autocrítica i d’assumpció de responsabilitats molt comú al món islàmic el contingut del manifest és un pas significatiu que hom no pot ignorar. El president Puigdemont ha fet bé reunint-s’hi la mateixa vesprada en què els Mossos han abatut el darrer dels gihadistes del grup que va atemptar a Barcelona i Cambrils. El missatge és: acollida sí, però respecte a les formes de vida autòctones i a la laïcitat. A veure si aqueixa entesa escenificada avui es manté si el Govern de la Generalitat actua desactivant dels 76 oratoris considerats salafistes pels Mossos d’Esquadra.
Post Scriptum, 22 d’agost del 2017.
Recomano la lectura d’aqueix article: “¿ Y si no fuera suficiente ?“, d’Ángel Belzunegui Eraso, professor de sociologia de la Universitat Rovira i Virgili on es pregunta com ha estat possible que ningú advertís la captació dels joves de Ripoll per part dels gihadistes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!