“La trama contra Catalunya. Els poders catalans que frenen la independència”, d’Hèctor López Bofill, Angle Editorial, Barcelona, 2013.
Aqueixa setmana arriba a les llibreries un nou assaig d’Hèctor López Bofill, una obra dedicada a la descripció de les elits dominants autòctones que sostenen -tot beneficiant-se- de la imposició de l’ordre estatal a Catalunya. Tot i que mediàticament és coneguda l’existència del lobby anomenat “del pont aeri” -que aplega executius empresarials catalans integrats en els nuclis de poder econòmic madrileny- poques vegades s’ha analitzat en profunditat l’origen i les característiques de la preeminència social, el perfil ideològic i el capteniment polític dels poders fàctics nostrats.
El llibre és un repàs als hereus dels “
catalans de Burgos“, assimilats a un ordre estatal de dominació política i espoliació econòmica sobre el nostre país que és l’origen de la seva hegemonia, perifèrica respecte del nucli dur del poder radicat a Madrid: la nomenclatura que dirigeix La Caixa,
els Godó, els Lara i els socialistes fills dels franquistes victoriosos el 1939. El 26 de gener d’aquell darrer any de guerra fou també l’inici d’un procés de liquidació de la mentalitat innovadora que, en tots els àmbits també l’econòmic, havia propulsat la renaixença catalana del primer quart de segle XX.
L’empresariat que majoritàriament acceptà la dictadura com una forma d’ordre social estable malgrat la seva arbitrarietat i injustícia consubstancial perderen la lliure iniciativa i acataren el dirigisme i la tutela de Madrid. Les grans empreses catalanes del sector de l’energia (FECSA, Catalana de Gas….) foren absorbides progressivament per l’engranatge centralista dirigit des del poder estatal, un procés que s’accentuà sobretot amb la segona restauració borbònica tant amb governs del PSOE com del PP.
A diferència d
‘Arcadi Oliveras i
Teresa Forcades que apunten per elevació al capitalisme abstracte i global com el causant dels mals del catalans, Hèctor López Bofill opta per assenyalar l’entrellat concret dels col·laboracionistes nostrats com els agents subalterns, però necessaris, a l’hora de cercar responsabilitats i respostes a la situació de dominació política i espoliació econòmica que suportem com a poble.