La impostura dels nous “catalans de Burgos”

De tant en tant, però cada cop més sovint, apareixen als mitjans espanyols ciutadans catalans que diuen abandonar Catalunya per la pressió a la que es veuen sotmesos per la seva filiació espanyola: Albert Boadella fa uns anys, ara el pintor August Ferrer, entre d’altres.

 

En una versió actualitzada dels “catalans de Burgos”, (aquells que -de grat o realment per força- van fugir de les represàlies contra els desafectes a la causa republicana), aquests impostors d’ara cerquen la còmoda complicitat dels enemics de la causa de la llibertat del poble català. Una causa de la qual aquests desertors abominen, sense acceptar que els ciutadans catalans decideixin lliurement a les urnes el futur del país, unes circumstàncies ben diferents del clima guerracivilista que pretenen contribuir a ressuscitar. Tot plegat, perquè el nacionalisme espanyol és incapaç d’afrontar un debat democràtic sobre la seva mateixa existència com a unitat estatal (aconseguida per les armes, no pas voluntàriament) i necessita col·laboracionistes autòctons pels seus plans de dominació -per la força, si cal- de Catalunya.

Els que així actuen, saben que Catalunya està governada per una coalició de partits (PSC-Esquerra-ICV) que no cerca altra cosa que el renovat encaix a Espanya, amb un president -Montilla- que dia sí i i dia també, encapçala el front català d’ordre (autonòmic i obertament contra-independentista). Però la sola existència d’un moviment independentista amb un potencial de creixement immens (tal i com es va entrellucar el 13-D), els mou a reclamar una reacció des del poder estatal que restableixi la “pau espanyola” en terres catalanes. Saben que la memòria de la por és ben present entre els catalans de més de quaranta anys, que aquest sentiment és al rerefons de moltes de les actituds dels notables del país i en el record dels descendents dels qui van patir la repressió del franquisme. La dignitat de la causa de la llibertat de Catalunya deixa en evidència la indignitat dels qui cerquen la perpetuació de la nostra dominació com a poble.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *