Iehuda Amikhai (1924-2000), ha estat un dels grans poetes israelians del segle passat. La seva obra es caracteritza per la naturalitat, la riquesa de sentiments i la profunda humanitat dels seus textos. La traducció catalana, a càrrec de Manuel Forcano, és excel·lent.
Amb el títol de “Clavats a la carn del món” se’ns ofereix una antologia de la seva trajectòria poètica. L’amic Hèctor López Bofill, me l’ha regalat pel meu cinquanta-dosè aniversari i, d’entre els poemes escollits, m’agrada reproduir-ne aquest que parla de la vida:
La vida s’anomena vida, talment com el vent de ponent es diu
ponent, però bufa cap a llevant com la mort que s’anomena mort
ho fa cap a la vida. I al cementiri recordem els vius,
i fora del cementiri els morts. Així el passat
ens condueix cap al futur i l’anomenem passat, així jo cap a tu
i tu cap a mi estimant-nos, i jo tinc el meu nom i tu el teu,
així la primavera ens porta cap a l’estiu, així l’estiu a la tardor.
Així els meus pensaments fins que jo em mori.
Aquesta és la bandera del meu Déu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per molts anys!
Justament ara mateix m’estic llegint el darrer llibre que n’Hèctor ha publicat a Tria llibres sobre la tradició constitucional catalana. No coneixia la seva faceta d’assagista divulgador… Un senyor ben polifacètic.