Ahir va ser la festa jueva de Cap d’Any (Roix Haxanà). Per donar la benvinguda a l’any 5769, segons la tradició del poble jueu, els catalans de religió hebraica i els amics d’Israel celebràrem de forma comunitària, o en la intimitat familiar, aquesta festivitat.
La presència jueva al si de la societat catalana és creixent, tant pel que fa a la recuperació de la memòria històrica, com a l’increment de població jueva de múltiples procedències. També augmenta els nombre de catalans d’origen que expressen la seva simpatia per la cultura hebrea en general i l’Estat d’Israel en particular, com a fenomen nacional excepcional en l’època contemporània.
Post Scriptum, 20 de setembre del 2017.
Avui és cap d’any jueu 5778, una data per a la reflexió sobre el moment històric d’Israel. Entre les moltes opinions reprodueixo aqueixa del veterà militant sionista Isi Leibler reproduïda ahir pel blocaire Malaassot: “Faire face à une année difficille“.
Post Scriptum, 20 de setembre del 2020.
Avui és cap d’any pel poble jueu, 5781 concretament, quan ha assolit un èxit diplomàtic impressionant en termes històrics establint relacions diplomàtiques normals amb dios estats àrabs: els EAU i Bahrain, un fet menystingut pels polítics i diaris nostrats, per`celebrat pels presidents Puigdemont i Torra.
Post Scriptum, 5 de setembre del 2021.
Aqueixa nit comença la celebració del cap d’any jueu en un temps difícil per Israel, l’estat-nació del poble jueu que n’és el garant de la seva supervivència front als genocides que els volen exterminar, ara envalentonats per la victòria dels talibans a l’Afganistan. Malgrat les adversitats la renaixença jueva continuarà.
Post Scriptum, 16 de setembre del 2023.
Avui és el cap d’any jueu (del 5784), tret dels catalans no hi ha cap altre poble al món que coincideixi a celebrar l’inici d’any, tots els altres festegen la del que s’acaba. Dissortadament, a casa nostra s’ha perdut l’enteniment quan hom tracta del poble jueu i l’estat que el representa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ep amics d’Israel, la follia colonitzadora, la creixent militarització i feixistització de l’estat racista israelià, ja arriba a la presecució del propis israelians demòcrates, que n’hi ha, que s’oposen als crims del sionisme.
En això també cada cop s’assemblen més sionistes i nazis.
I mentrestant, el futur de l’últim estat racista que queda són dos falcons ultres, Netanyahu i Lipni, mals auguris, un cop caiguda la Sud-Àfrica de l’Apartheid, un cop acabat el criminal Olmert, un altre assassí d’arabs que com els altres caurà per posar la mà a la caixa i no per l’assassinat indiscriminat de civils àrabs, amb aquesta doble moral cínica i racista que caracteritza una societat malalta, la guerra contar els seus veïns, la neteja ètnica conar els palestins continuarà.
Ja les necessitaran, ja, aquestes associacions d’amics dels carnissers per netejar les seves mans ensangonades, només sap greu que utilitzin d’aquesta manera la respectable cultura i tradició jueva, que la prostitueixin per justificar els seus crims contra la humanitat
Jaume, jo com tu -imagín- tenc sang jueva, som un del 35% de mallorquins amb genoma jueu, segons un estudi de la UIB. Part dels meus avantpassats eren xuetes, descendents de jueus conversos, i un clan amb un cert poder a Palma a principis del segle XX.
Això no em fa ni més ni manco pro-jueu i judeofòbic, però sí que, com tu, em fa molt conscient de la importància del llegat jueu als Països Catalans, i com segur que saps, a Mallorca, on la discriminació ha perdurat fins als nostres dies (sortosament, jo no m’hi he trobat).
Ara bé, ser conscient de la importància del judaïsme i la cultura hebrea al nostre país no ens ha de fer confondre amb alabar i defensar les actuacions d’Israel per se, i almanco fins on jo sé, veig un cert tuf de racisme arabofòbic en les actuacions de l’estat jueu, o com a mínim en molts dels seus habitants i polítics.
Els assentaments, els colons, el Mur vergonyós que ha estat el pretext per robar més aigua als palestins… No vull dir que els àrabs siguin un exemple de res, en aquest cas, però sempre se’ns posa l’excusa que Israel és l’únic estat democràtic de l’Orient Mitjà; si qualsevol altre estat democràtic d’Europa es comportàs com ho fa Israel, amb assessinats selectius amb avions i tancs, amb l’esbocament de les cases dels terroristes, amb parets físiques que xapen pobles i viles… què en diríem, els demòcrates independentistes d’aquí? Què pensaríem si Espanya o França hagués fet tot això a Còrsega, el País Basc o Bretanya? Quina era l’opinió que en teníem del govern britànic quan assetjava militarment els catòlics del nord d’Irlanda?
Crec que el ser amant, amic d’Israel, o jueu directament, no ha de tapar-nos l’actitud clarament anti-humanitària i filo-racista d’un estat que s’anomena democràtic com ho és Israel. Per sort, hi ha israelians que ho veuen, i es neguen a servir als territoris ocupats, entre d’altres coses. De la mateixa manera que la prespectiva ens fa, massa vegades, afavorir els palestins en aquesta lluita, també és cert que, per exemple a tu, la mateixa distància et fa valorar Israel per damunt de totes les coses, com deia Ihavè.