Tres dècades. Déu n’hi do. Em costa de fer-me’n a la idea. Dit així, ras i curt, sona normal. Però si ens ho mirem bé, és temps, molt de temps. Tanmateix, avui ha estat un dia com un altre: m’he llevat, he anat a treballar, he dinat… Res d’extraordinari. Potser sí: una mica més mandra a fer les coses. Allò que penses, va, que avui és el meu aniversari, ja ho faràs demà. I demà, ja ho estic veient, me’n penedirè. Però tant se val.
Ni m’agrada ni em desagrada fer anys. Què hi farem! És un tràmit que toca un cop l’any, a no ser que volguéssim celebrar els mitjos anys. Sigui com sigui, ja de bon matí he rebut els honors. I és que, en aquestes circumstàncies, els que t’estimen, t’ho demostren especialment, d’una manera senzilla, espontània, sense pompa, però amb una sinceritat que et deixa satisfet. Gràcies.
Afegitó: L’amic Carabassa, sempre atent, em dedica un fantàstic gràfic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Àguandddta Caddoddd!
Felicitats! Hauriem d’haver enviat algú al ras per celebrar-ho…
I el cava?
Sóc d’aquells a qui agrada donar consells. Absurd, però és així. Dels 30 als 40 la millor década. Aprofita-la i per molts anys!!!