Genocida

De vegades la gent se t’ofèn per com els qualifiques (vg si a un mentider li dius mentider), però els genocides tan abundants a la política espanyola solen quedar desconcertats quan els retreus la seva ideologia genocida. El seu menyspreu per determinats pobles és tan subconscient, que es resisteixen a admetre-ho o a pensar que parles d’ells.

És com el racista que diu: “De cap manera em pots titllar de racista pel fet d’insultar els negres: si fossin persones, d’acord, però com que són infrahumans, insultar-los no té res de racista”.

O el sexista que es queixa que el titllis de masclista: “Què passa si dic que les dones no poden ser metges, si tothom ho sap, que tenen el cervell més petit…”

De genocides n’hi ha de dos tipus: els físics i els culturals. Per a la gent que no s’han entretingut gaire a pensar-hi, només són genocides els primers, els que volen exterminar un poble eliminant-ne físicament tots els membres.

Però també són genocides els que, per exterminar un poble, apliquen tirànicament polítiques assimilacionistes per tal que la cultura o la llengua (o altres factors culturals, com la religió…) deixin de ser un tret diferencial: no solament no els permeten ser qui són, sinó que a més en treuen un creixement que els doni avantatge davant terceres col·lectivitats (aquells 400 milions en què hi facturen totes les víctimes del seu imperialisme lingüístic, incloses les que ens hi resistim).

¿Ho podem mirar amb més distància, si us plau, per tal d’objectivar mínimament? Sí, una font gens esbiaixada cap al cas català qualifica de genocidi les polítiques assimilacionistes dels colons occidentals contra els pobles aborígens d’austràlia:

A political furore has broken out in Australia over a report that accuses the country of practising genocide and crimes against humanity with past government policies that removed thousands of Aboriginal children from their families.

The report was written by Sir Ronald Wilson, one of Australia’s most respected former judges, who has called on the government to apologise publicly for one of the grimmest chapters in Australian history. Between 1910 and 1970, up to 100,000 Aboriginal children were taken from their parents and put in white foster homes. Many never saw their parents again.

http://www.independent.co.uk

A diferència de les criatures robades per la dictadura argentina que, en alguns casos, varen poder reconstuir els seus llaços familiars, aquests infants van ser privats de llurs llengües, tradicions, creences ancestrals, etc, escindits dels seus avantpassats.

El progre multikumbaià dirà: “Home, si els van perdonar la vida, no pots dir que fou un genocidi”; fins i tot algun mononeurona de pensament únic et dirà que estàs banalitzant el genocidi. No ho dic jo, ho diu un jutge de la màxima reputació a Austràlia. Eliminar un poble (o intentar-ho) per la via de l’assimilació forçosa també és genocidi. En paraules del jutge australià:

The report said Australian policy involved genocide because it aimed to assimilate black children into the non-indigenous community so that their unique cultural values and identities would disappear and be replaced by Western cultural models.

Geno-cidi vol dir matar o eliminar un poble, tan se val si es fa amb l’extermini físic o amb l’assimilació forçosa. En aquest sentit, és perfectament coherent afirmar que al genocidi multisecular del poble català a França li manca molt poc per a ser irreversible.

Són pocs els genocides que, en aspirar a assimilar forçosament un altre poble, admetin obertament que volen destruir aquell poble. Les vies d’autojustificació són:

  • els estem incorporant a la civilització (la seva vida terrenal serà molt millor gràcies a nosaltres, encara que els plagui més la que tenien abans que els colonitzéssim)
  • els estem oferint la salvació (gaudiran de la vida eterna gràcies a la religió -i tot el que va en el pack- que els imposem)
  • no són un poble diferent del meu, són només una part del meu poble, encara que les diferències siguin tan ostentoses que sovint les prohibeixo i encara que ells es neguin a considerar-se part del meu poble

però totes comparteixen els mecanismes de la imposició de la dependència i de la usurpació de la sobirania.

L’imperialisme espanyol ha practicat les tres vies, però amb els catalans les dues primeres no colen i els ha calgut recórrer a la tercera, la de negar-nos com a nació. Això seria un problema de consciència per a un demòcrata, però per als partits que han acceptat de fer el joc a la tirania borbònica i fer veure que la dictablana neofranquista és una democràcia, el genocidi de les nacions perifèriques és un mal menor.

Sota aquesta perspectiva, entendreu que consideri genocides tots els partits franquistes (els que volen fer realitat el deliri franquista que Espanya arribi algun dia a ser una sola nació), també els que fan veure que reneguen dels mètodes franquistes (menys quan munten uns GAL).

Qualsevol partit o opinador que negui l’existència del poble català és un genocida -en grau de temptativa- i algun dia hauria de ser jutjat per crims de lesa humanitat.

(Aquest apunt neix d’una ofensiva ferotge de trolls annexionistes)

Afegeix un comentari