Ps: Per cert, ahir al vespre em va trucar un dels meus jefes, el Conseller Jordi Ausàs, li vaig dir que finalment no hem canviat el nom previst d’Elna pel de Vegueria.... pel canto d’un duro...

En aquest mateix bloc he escrit, en més d’una ocasió, quina visió tinc del fons extraordinari de l’estat, que amb el “malnom” de fons ZP, el FEIL o FEOSL és conegut per la majoria. Per moltes raons, crec que aquest fons és lesiu, entre d’altres:

-          pels criteris de distribució, lineal per habitant, que no tenen cap altra visió que la de tant per cap o persona

-          perquè són diners generats via endeutament públic (per tant, no  provinents de l’estalvi o reenfocament d’una altra política pública) distribuïts de forma massiva als ens locals del país

-          per l’agressió competencial que suposa a les competències exclusives en matèria de règim local i en especial amb la funció de cooperació

-          per la poca estratègia, nul·la, d’ajudar a crear un nou model econòmic, lluny de les debilitats que han portat Catalunya a sobrepassar de llarg els 400 mil aturats  ////segueix////

 Aquest dissabte passat amb l’alcalde de l’Aleixar, Anton Maria Salvat, i del director dels Serveis territorials a Tarragona, en Francesc Tarragona, hem inaugurat la renovació dels carrers de l’Aigua, un tram del carrer del Forn i la Placeta, part integrant de l’antic call jueu d’aquest municipi del Baix Camp

L’Aleixar és un municipi de poc més de 900 habitants, situat al nord de la comarca, a una alçada de 262 metres sobre el nivell del marc i amb poc més de 26 quilòmetres quadrats. ////segueix////

 Aquest passat dijous 21 de gener, al consolat de Mèxic a Catalunya, es va acomiadar formalment el Consul-ambaixador Jaime García Amaral. Hi vaig anar com a convidat per ell, en una recepció que va acollir bona part del cos consular a Barcelona, així com bona colla d’actors en matèria de les relacions exteriors, amb Amèrica (el responsable de la casa Amèrica), el regidor de relacions institucionals de Barcelona, i el mateix Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresseras. El cònsol que el conec des que va arribar al destí de Barcelona, se’l veia emocionat i content. Una persona acostumada a voltar i haver assumit molts destins diplomàtics i governamentals (havia estat director general per Europa de la “Cancilleria mexicana”), no deixa de sorprendre que davant d’un nou canvi es pugui sentir emocinat.

En Jaime ha estat exercint el càrrec consular durant sis anys, una xifra realment alta per la dinàmica habitual que hi acostuma haver. Prova d’això n’és que actualment era el degà del cos consular a Catalunya, el més antic, situació que ara ostentarà el cónsul d’Ucraïna. Barcelona té un representació diplomàtica internacional de primer nivell, i poques ciutats no capitals d’estat superen aquesta representació diplomàtica. Per mi, García Amaral també serà la persona amb qui com alcalde de Sant Joan vam proposar, treballar i aconseguir, conjuntament, que Sant Joan es posés al mapa de forma més estable a la comunitat mexicana a Catalunya i sud d’Europa. Va ser en aquesta línia, que amb l’excusa de la preparació dels 150 anys de l’estrena de l’himne mexicà, es va aconseguir celebrar la festa nacional mexicana a Sant Joan de les Abadesses, la festa del Grito, que des del 2005 es fa ininterrompudament a la Plaça Major de Sant Joan. ////segueix////

Al bell mig del debat veguerial i sobre l’organització territorial pròpia de Catalunya, que he volgut moderar escriure’n gaire res en el meu bloc personal, sí que és curiós anar seguint el debat a un país veí, a França. Curiós, perquè dóna la dimensió que ni amb un estat amb una tradició centralista evident, el model territorial no és ni molt menys pacífic, ni fàcil, ni no epidèrmic. Aquesta tradició centralista francesa, consagrada per la Revolució el 1789, consolidada per l’administració napoleònica, i assumida des d’aleshores com a definitòria del model polític i administratiu francès, ha tingut malgrat tot, processos de certa descentralització durant els anys de 1982 i 2003-2004. ////segueix////

Ahir va ser dia de visita a l’Alt Empordà, la comarca amb més municipis de Catalunya. Un dels motius, la inauguració de l’enllumenat del sector de Cellers del municipi de Pont de Molins. És un municipi de 493 habitans i amb un terme municipal molt petit, d’encara no 9 quilòmetres quadrats que fins al segle XIX era integrat al municipi de Llers.

Conjuntament amb la directora dels Serveis Territorials del Departament a Girona, Mireia Mata,  i l’alcalde de Pont de Molins, Josep Fuentes, hem activat l’interruptor que ha engegat les lluminàries de l’enllumenat públic. ////segueix////

En aquests darrers mesos, no cal enganyar-nos, la gent sempre va bastant a últim moment, aquest nom s’ha anat posant més a l’agenda pública, mediàtica i també política. Per exemple, la directiva podia tenir una dany al model comercial de Catalunya important. Aquest cognom complicat, correspon a Frederik Bolkestein, conegut popularment amb el nom de Frits Bolkestein. Aquest polític holandès fou comissari de dos àmbits o carteres fusionades, que a partir de seu període varen ser nomenats dos comissaris diferents. Així fou Comissari Europeu de Mercat Interior i Fiscalitat i Unió Duanera entre el 1999 i 2004, i va donar nom a la directiva de serveis del mercat interior (DSMI), més coneguda amb el malnom de la directiva Bolkestein. Aquesta directiva va ser enquadrada, o vista per alguns sectors com un camí de la Unió Europea cap a una excessiva liberalització o captiva del lliure mercat. De fet, la directiva és coneguda per voler simplificar tràmits i procediments per l’accés i exercici d’una activitat de serveis a la Unió Europea. ////segueix////

Amb el president del Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès (CEINR), Lluís Rodríguez, vam presentar aquest divendres el projecte de la nova seu del Consorci. Just als terrenys on es construirà el futur centre a Ribes de Freser, un edifici de dos plantes més una de soterrània, i que serà “alimentada” per calderes de biomassa. A la mateixa presentació hi havia la directora dels Serveis Territorials de Governació a Girona, Mireia Mata, l'alcalde de Ribes de Freser, Marc Prat, la vicepresidenta del Consell Comarcal del Ripollès, Carme Freixa, el president Enric Pérez, així com altres electes de la comarca. ////segueix////

El canal 33 de la Televisió de Catalunya emet la segona temporada de (S)avis, un programa d'entrevistes amb vocació de ser en profunditat, reposades, i amb un club selecte: avis i savis que han tingut un paper clau en la nostra història recent.

Les periodistes Núria Solé i Sílvia Cópulo, són les encarregades de fer les entrevistes, on combinen temes més íntims amb la vocació personal professional de l’entrevistat. Aquest to intimista traspua, fins i tot, en el mateix espai on es fa l’entrevista que és itinerant i funciona com atrezzo de (s)avi entrevistat. De fet, és com una mena de banc vital, en format entrevista o àudio visual, dels grans homenots del país en aquesta segona part del segle passat. Persones com Lasarte, Barrera, Abelló, Ramallets, Portabella, Triadú...

 Fa unes tres setmanes, el 16 de novembre van emetre l’entrevista a un savi amb qui tinc el privilegi de treballar i tractar: l’Armand de Fluvià. ////segueix////

El programa Viure al poble, en el cas de Corbera d’Ebre suposarà una inversió total de 1.185.564 euros al municipi per a la rehabilitació i consolidació de l’Església Vella, la recuperació de dos carrers que formen part de l’eix principal del Poble Vell i que actualment es troben soterrats, i la senyalització de tot l’espai per tal de convertir-lo en un dels principals atractius turístics de la Terra Alta i de fet, de les Terres de l’Ebre. Aquesta inversió serà cofinançada pel Departament de Governació amb 586.060 euros, l’estat espanyol i el govern municipal. Ahir precisament el diari El Periódico hi destinava una extensa notícia. Dels 26 municipis seleccionats en aquest programa, l’adequació de l’església vella, l'esglesia de Sant Pere, probablement passarà a ser una de les més singulars, tant per l’ús posterior com també pel tipus de material que s’utilitzarà per cobrir-la, una espècie de membrana similar a la de la zona d’aigua del jocs olímpics de Pequin. ////segueix////

Crec que sí. De fet, ho vaig llegir així. D’aquest cap de setmana, a la premsa escrita, per mi hi ha una entrevista clarivident del posicionament de CiU, a nivell nacional, sobre el dret a decidir del poble de Catalunya. És una entrevista a l’Artur Mas, publicada aquest passat diumenge 29 de novembre, a El País. De forma clara, a un mitjà de comunicació que sobretot ven molt exemplars fora de Catalunya, contesta a la pregunta sobre què faria ell, davant una possible consulta sobre la independència. Diu: “Tenim contrastat amb estudis sociològics que una consulta a tot Catalunya, guanyaria el no. Seria un error convocar la consulta per evidenciar davant d’Espanya i tot el món, que Catalunya el què vol és simplement ser espanyola. Això portaria el país a la derrota. Si es pogués plantejar en el futur, ja es veuria. A CiU hi ha opinions diferents.” He transcrit tota la resposta  perquè ningú no pugui dir que agafo interessadament un tros o un altre. Per mi, d’aquesta resposta, com també d’altres de la mateixa entrevista, tenen una sèrie de connotacions que em deixen “frepat” ////segueix ////

Aquest divendres passat, visita a la Segarra per posar en funcionament un nou dipòsit d’abastament d’aigua en alta.  El nou dipòsit està situat a Guissona, dins la xarxa d’abastament en alta a la Vall del Sió, rep el cabal provinent del canal Segarra-Garrigues. La seva funció és reservar cabal d’aigua als nuclis, que no municipis, de la Morana, Sant Martí de la Morana, Gra, Guissona, Massoteres, Talteüll, Palouet, Torà i Biosca. ////segueix////