Carles Bassaganya i Serra

Han estat, per primera vegada, unes vacances d’un mes seguit. Ha estat un plaer, estar de forma no intermitent amb els meus dos fills, en Miró i l’Elna, així com amb l’Helena, malgrat que ella no ha pogut gaudir d’aquest mes sencer.  A més, ha estat la primera vegada que fèiem vacances junts tots quatre, amb un petit viatget. Moltes coses fetes, moltes vivències, de les quals vull compartir una part d’elles. Les que m’han suscitat l’estada d’una setmana a París, la capital francesa. No havia estat mai a París, de fet, no havia visitat París, però estar-hi de forma llampec,  i al seu aeroport internacional, tres vegades. ////seguiu////

Hem estat, durant una setmana tots quatre, a un apartament llogat al carrer Dancourt, a prop de la plaça de les Abbesses, al famós barri de Montmartre, encara no a 3 minuts del monticle on hi ha el Sagrat Cor. Dades i coses curioses de la meva percepció de París, una setmana d’agost.

–      París és una capital. Una capital d’imperi, i això es veu pels quatre cantons. Urbanísticament, amb les grans avingudes; arquitectònicament, pels edificis; per la història, per…

–      Metro. Una excel·lent xarxa de metro, amb moltes estacions molt properes i molt ben enxarxada, però un desastre pels temes d’accessibilitat. Nosaltres anàvem amb cotxet doble, i només hem trobat una sola estació de metro adaptada 100%. La majoria sense ascensor, la majoria només un tram accessible però no totalment. En aquest aspecte un desastre a tenir en compte.

–      RER. La xarxa de rodalies francesa molt bona i millor adaptada, però amb estacions on tampoc no totalment.

–      Agost. És evident que el París noturístic ha abandonat la ciutat durant el mes d’agost. En vàrem fixar que lagran majoria d’establiment no turístics, que eren tancats, ho eren des de ladarrera setmana de juliol fins a la penúltima d’agost. Com a tot arreu, és millor no visitar en el seu període vacacional.

–      La gent. Com tota generalització, poc justa. Però l’amabilitat de les persones de París, realment notòria, de les que més… quan et veien perdut, mirant mapes i amb dos nens, s’oferien. Per pujar les escales del Metro, no ens va passar ni un cop que se’ns oferís algú amablement… Notable.

–      Torre Eiffel i Notre Damme. Em feia gràcia, estar veure i tocar aquests dos monuments que des de que no tinc consciència sabria “dibuixar”. No m’han decebut, ni molt menys. Pujar a la Torre Eiffel (foto del post), arribar a la darrera planta tots quatre, a uns 280 metres, ha estat fantàstic. Les quatre hores de cues, per fer cim, suportables.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!