Carles Bassaganya i Serra

Aquest dissabte vaig assistir en representació de la direcció nacional, i com a Secretari d’organització d’Esquerra Republicana deCatalunya, a la presa de possessió de l’alcalde de Manlleu, que en principi,ostentarà la presidència durant aquest mandat municipal. Per raons evidents, des del 1995 havia només assistit a la de Sant Joan de les Abadesses.  A més, va ser un plaer ser a la “capital del Ter”,  ja que amb l’alcalde Pere Prat, que ho és des del 2003, m’hi uneix amistat i sobretot respecte ireconeixement a una manera de fer. Manera de fer paradigmàtica de molts dels valors que en els electes locals del meu partit, però també del país, voldria. En Pere Prat és una persona de llarga trajectòria municipal, ha estat governant com a tinent d’alcalde, ha estat regidor a l’oposició i amb aquest, en seran tres els mandats com a alcalde. A més, el 1999 quan jo vaig esdevenir alcalde de Sant Joan, va ser una persona important i necessària pel grup, alhora d’estructurar l’inici del mandat i marcar una part del objectius, que com a grup municipal ens posaríem, sobretot pel que respecte a la desordenada àrea econòmica o interna de l’ajuntament. ////seguiu////

Bé, del ple de constitució i elecció de l’alcalde em quedo amb alguns flaixos que em ve de gust comentar. Primer, l’esforç pedagògic que la secretaria general de l’ajuntament va fer per anar explicant el procés de constitució de la mesa i de totel procés, realment lloable i si diem que hem de fer pedagogia de la democràcia, allà i en tots el plens de constitució seria necessària aquesta actitud. Segon, la conclusió del ple amb el cant de l’himne nacional, sé que molts altres llocs es fa, però no crec que sigui majoritari. Li dóna un to de solemnitat i connecat, per mi, amb el lligam de govern local i país, des dels ajuntaments també s’ha de poder construir país. Tercer, la majoria d’electes a Manlleu, que són 21, varen prometre el càrrec (per imperatiu legal) i per Manlleu, o amb dedicació a la ciutat de Manlleu. Quart, el to i contingut del portaveu de PXC va ser provocador, amb un to de cinisme i mala baba, sobretot en alguns passatges, que només s’entén que no provoqués més a l’auditori, pel costum d’haver-lo d’escoltar. Al final, encara no vuit o deu persones aplaudint-lo. Cinquè i final, els “green shoots” de CiU. El 5 electes de CiU, dels quals un d’ells és conegut de fa anys, van prometre el càrrec amb una fòrmula que em fa pensar que sobretot a nivell local, és important anar teixint i cuidant relacions… també a nivell nacional!!!. Van prometre el càrrec de regidor “sense renunciar a la independència de Catalunya”, així, ras i curt. Escoltar-ho en boca d’electes que es presentaven sota el paraigües polític de CiU és una gran notícia. Hi ha esperança. Bons encerts a tots 21 i en particular als que treballaran per fer millorar Manlleu però que tenen també al cap el país, i la forma de treballar perquè la gent tingui la consciència de la necessitat d’alliberar-lo políticament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!