La Plataforma per la llengua amb la col·laboració dels principals sindicats d'estudiants (SEPC, PUC, AJEC, FNEC, AEP i Estudiants en Acció) edita milers de postals que repartirà per tot el país amb l'objectiu de recollir adhesions per aconseguir una universitat plenament en català. La campanya porta per títol "A la universitat en català!"
Un grup d'estudiants ha ocupat algunes dependències del Comissionat just a l'hora que els treballadors plegaven. Això és un edifici públic del govern, no és una universitat, al vespre s'ha de tancar l'edifici i per seguretat no s'hi poden quedar. Sembla que porten menjar i sacs de dormir.
Diuen que volen parlar amb la Comissionada. Però parlaran amb la única autoritat que hi ha ara a la casa, el Director General de Recerca. A veure com acaba.
No crec que tot aquest enrenou serveixi de gaire. Desconec el que volen...
Un cop vist aquest cap de setmana la programació de les Festes de la Mercé a Barcelona i les del Mercat de Música Viva de Vic. Em quedo amb la programació de Vic. Ja fa dos anys que a la mercé no programen gaire cosa, del que era abans el MercéDansa. Els grups de música i ball tradicional dels Països Catalans s'han esvaït.
Abans d'ahir com a final de campanya de Reagrupament, els candidats a president i secretari general d'ERC, el Sr. Carretero i Rut Carandell, van voler passar una estona a la festa que van organitzar els blocs amb estrella.
Fa molts anys que conec la Rut, tants que jo no tenia conciència i no ho recordo, però suposo que ella sí. Deuria ser a les poques setmanes de nèixer jo. O sigui que ja fa molt!
Algun cop he sentit dir a la Rut que de petita no era maca. No us ho creieu!! Era maca igual o més que totes les criatures!
Però és veritat, que al fer-se gran, mentre uns envelleixen prematurament i s'amarguen, la Rut traspua cada cop més una bellesa especial, la de la felicitat! El seu caràcter entusiasta amb tot el que fa, el seguir sempre el seu criteri i el seu pensament en les seves accions, li permet gaudir d'una tranquil·litat d'esperit i una felicitat que molts envejen.
Ja des de ben jove, crec que amb 17 o 18 anys va començà a militar a la JERC i després a ERC. Va estudiar dret amb il·lusió i va iniciar amb energia la professió d'advocat que és dura, sobretot si comences sense cap "padrí" i ets dona i mare a la vegada.
Recordo la felicitat del seu casament i el naixement dels seus fills.
El seu amor per Catalunya li va fer veure clar, des de sempre, que el camí de la supervivència del nostre poble era la independència.
I per això, ha militat sempre a Esquerra Republicana de Catalunya.
Aquest matí, els companys i amics, Xavi Arias i Xavi Aymar, del Club Excursionista de Gràcia han fet el cim de l'Everest!! Després d'un mes "retinguts" al camp base per les autoritats nepaleses, perquè els xinesos volien pujar la torxa olímpica pel costat tibetà i no volien cap intromissió, han pogut fer aquests dies l'aclimatació i arribar avui al cim!!!
Xavi: A la tercera va la vençuda!
Una abraçada a tots dos!!
Ara cal esperar que arribin al camp base per celebrar-ho!!
Avui s'ha sabut que el nou secretari d'estat d'universitats serà Màrius Rubiralta, rector de la UB. La creació d'un ministeri únic per a universitats i recerca a Madrid, amb el nom només centrat en la innovació i la nova titular de la cartera, provinent del món empresarial, han iniciat les conjuntures.
Avui, que s'han estat elegits com a candidats a la presidència i a la secretaria general, els impulsors de Reagrupament: Joan Carretero i Rut Carandell, m'he sumat a la iniciativa d'adherir-m'he als blocs amb estrella.
El dijous al vespre vaig tenir el privilegi d'assistir al concert que va fer Hespèrion XXI amb Jordi Savalla l'auditori. El grup de violes de gamba va tocar meravellosament bé. La bellesa del repertori i la tendresa de la seva execució, van emocionar el públic. Ara caldrà esperar l'abril, per sentir un concert únic, emmarcat en Jerusalem. Si us agrada la música dolça, senzilla, bonica, no us el perdeu.
L'endemà vaig tornar a l'auditori, però aquest cop per escoltar la coral cantigacantant el rèquiem de Brahms, una peça complexa i difícil, que va ser executada quasi a la perfecció. Avui canten a Roses i el dilluns a Tortosa.
Dos concerts, molt diferents, però que són altament recomanables.
Ara passen pel davant del Comissionat d'Universitats de Recerca de la Generalitat els estudiants que es manifesten contra el pla Bolonya. Són molts i fan més soroll que els mestres, que es manifestaven fa quatre dies.
Ja vaig comentar fa uns mesos que el principal problema que tenen els estudiants és la manca d'informació. Avui he vist fins-hi tot un cartell contra la LUC, que no ha esta modificada des de fa anys i no aplica res de la reforma. Suposo que el cartell havia de dir LOU. Però podrien exigir una nova LUC que clarifiqués algunes coses d'aquesta reforma.
D'altra banda, està clar que han d'apretar les administracions, perquè aquesta reforma no es transformi amb una privatització i amb una baixada de qualitat dels ensenyaments.
De bones a primeres no ha de ser així, però tot depèn de com s'apliqui la reforma i els diners que hi hagi i com es gestionin.
No sé quans professors han fet vaga, però la manifestació ha estat llarga. Encara se sentent xiulets i no passen cotxes per la Via Laietana. Durant una hora ha passat gent.
L'altre dia els autobusers i els metges i avui els professors. Tantes vagues, alguna cosa no funciona...
Aquests dies, Cossetània edicions, ha publicat un llibre que voldria recomanar. És una guia de muntanya que segueix les ascensions que va fer Verdaguer als Pirineus, als anys 70 i 80 del segle XIX.
Jacint Verdaguer no només fou un escriptor polifacètic, enamorat del país i de la seva gent, sinó que també fou un home fort i valent que en aquella època pujà a molt cims i feu unes travesses d'una extensió impressionant. Realment, la seva vida bé val una pel·lícula.
Ahir vaig tenir la sort d'assistir a la conferència que va fer el lehendakari Ibarretxe a Barcelona. Encara que vaig arribar mitja hora abans, em vaig haver de conformar en veure la conferència a través d'una pantalla a una sala annexa. Hi havia tanta gent a la cua que molts es van quedar al carrer.
Just abans de començar el lehendakari va tenir el detall de venir a la sala petita a saludar les persones que s'havien quedat sense entrar.
Ibarretxe fou rebut amb molts aplaudiments. És un d'aquells polítics clars, de principis, que no canvia segons el vent. I això agrada. Dóna confiança a la ciutadania.