En un moment clau per la història del nostre país, quan passen coses que ni podiem somiar fa mig any, en Martí se’n va, i deixa orfes i sols als companys de la Plataforma per la Llengua.
Era un home infatigable, apassionat per la llengua catalana, pel país i per la muntanya. Si no estava treballant per la llengua, estava amb la seva família o a la muntanya. Una persona insubstituíble que trobarem molt a faltar.
Tenia un posat afable, cordial i a vegades abstret. Però tenia les idees claríssimes i les defensava amb una enorme determinació. Subtilment, dolçament et convencia. Et semblava una persona massa idealista, una mica càndida i després de tractar-lo un temps veies que no. Que allò que semblava impossible ho duia a la pràctica i que feia un bon servei. Tenia la capacitat de idear projectes i la força per portar-los a la pràctica obstinadament.
Amb ell es van inicar les reivindicacions de l’etiquetatge en català, i s’han aconseguit grans coses: com el catàleg d’IKEA en català, el català als telèfons mòbils, l’etiquetatge en vins i caves, en marques blanques i retolacions de supermercats, etc… En l’àmbit cultural va idear les primeres campanyes en favor del cinema en català i va lluitar per aconseguir una nova legislació per gaudir del cinema en aquest idioma. En l’àmbit educatiu va crear la campanya pel català a les universitats, amb l’acollida als estudiants estrangers, va recolzar plenament l’immersió lingüística, actualment tan atacada, i va treballar decididament perquè el català fos la llengua vehicular per tots els nivells educatius.
També va recolzar i va organitzar la festa anual pel joc i la joguina en català, i a fer el catàleg de joguines en català que es pot consular a la web de la Plataforma.
També va treballar, escoltant sensibilitats diverses i amb un gran treball humà, per acollir immigrants estrangers, fent tasques divulgatives i de sensibilització amb les associacions d’immigrants. L’ideari del “català suma” també era seu.
Tots els objectius aconseguits per la Plataforma han estat gràcies a l’empenta i el treball d’en Martí. Ell era l’ànima de la Plataforma, l’havia ideat, l’havia fundat amb son germà i un grup d’amics i l’havia desenvolupat i portat a la pràctica amb constància i fermesa.
Aquells que treballàven diàriament amb ell admiràven la seva capacitat de treball, de concentració, el seu discurs i la seva determinació. Pocs podien seguir-lo en la seva extenuant jornada laboral.
Catalunya ha perdut una persona tenaç amb gran poder de convicció, algú que posava en pràctica allò que creia i les idees que tenia. Home de profundes conviccions, feia el que creia i ho treballava amb una enorme força de voluntat sovint fins a l’extenuació. Amb grans valors, sempre procurava no ferir sensibilitats i intentava sumar més que restar.
A nivell personal en Martí era una persona discreta i introvertida, molt coneguda, però amb pocs, bons i escollits amics. Recolzat, admirat i estimat per la seva família, el podies trobar a dalt d’un cim sol o treballant fins tard a la Plataforma. Sempre organitzant, controlant i col·laborant amb tots els actes i accions que es feien des de la Plataforma: des dels actes de l’11 de setembre, a la festa per al joc i la joguina en català fins per Sant Jordi amb “el català llengua comuna”, era un treballador infatigable i tenaç.
No deixo de pensar com li hauria agradat ser el proppassat 11 de setembre a Barcelona, però el seu gran amor, la muntanya, l’havia dut a voler aconseguir un altre gran objectiu el Manaslu. Ell ens ha deixat en un lloc que també estimava, una nit de setembre, però tots esperem recordar-lo continuant la seva tasca i col·laborant amb la Plataforma, en uns moments dur, on falten socis i col·laboradors amb la seva força i empenta.
El millor homenatge a en Martí sera continuar la seva tasca, treballant per la llengua i el país. Així ell viurà amb nosaltres i continuarà present.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!