Un cop vist aquest cap de setmana la programació de les Festes de la Mercé a Barcelona i les del Mercat de Música Viva de Vic. Em quedo amb la programació de Vic.
Ja fa dos anys que a la mercé no programen gaire cosa, del que era abans el MercéDansa.
Els grups de música i ball tradicional dels Països Catalans s’han esvaït.
Aquest any, a la mercé hi ha programat un escenari exclusivament dedicat a les tradicions, els jocs, els espectacles, a la música i els balls del País Basc.
Allà estimen tan les seves coses que les difonen arreu. Però aquí s’ignoren, es deprecien i s’arraconen les nostres tradicions.
Sembla que quedi molt provincià estimar les coses d’aquí, però queda molt pijoprogre multicultural valorar i portar música tradicional d’altres llocs.
Per això a la Mercé podem gaudir d’un espai dedicat al País Basc i una exhaustiva programació per conèixer el Magrib. I es compleix amb el mínim pel que fa a les tradicions d’aquí, però sense aportar res de nou.
De grups de música en català, per exemple, només ens queda la Carrau (sort!) el dimarts al vespre i en Cisa (casualment al mateix dia i a la mateixa hora…)
I per sentir aquest dissabte al vespre un concert en català haurem d’anar a la Damm a veure els Antònia Font o sortir de Barcelona, per trobar la nostra Catalunya i anar a Vic on trobarem els Quicos, els Gossos i molts més.
Tot plegat, és un exemple més, de com Barcelona deixa de ser la capital de Catalunya per ser la capital del multiculturalisme mal entés, aquell que estima més el forà qua a ell mateix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!