Tenim damunt la taula la proposta d´increment dels impostos i les taxes. Cerdanyola , com la resta del món, està passant un moment díficil. És moment de tenir molta cura amb l´aprovació de les despeses que l´Ajuntament podrà fer el proper any, i els ciutadans haurem de fer esforços, una vegada més!, però de manera molt moderada per que no podem més, i haurem d´exigir al govern de l´Ajuntament (PSC) que sigui molt curós amb què es gasta els diners.Les families de Cerdanyola no podem assumir tots els diners que l´Ajuntament necessita, i hem d´exigir canvis importants en la distribució de despeses de l´Ajuntament.

Hi ha una proposta, també,  damunt la taula,  que és totalment inadmissible. El govern municipal proposa aprovar una taxa de residus, que gravarà de manera impossible i abusiva el comerç, l´hostaleria i l´activitat econòmica de la ciutat. No és el moment. L´activitat econòmica de Cerdanyola no està, malauradament, en condicions de pagar una nova taxa amb les condicions que l´Ajuntament pretèn. El petit comerç de Cerdanyola no pot pagar una nova taxa de 400 i 500 euros en molts casos, ni els nostres restaurants poden pagar una taxa que es pot enfilar fins als 700 o 800 euros depenent del seu tamany.És moment d´ajudar l´activitat econòmica, no de castigar-la més i acabar-la d´enfonsar. Des de CiU procurarem actuar amb responsabilitat i posar-nos al costat de l´activitat econòmica de Cerdanyola, per que és l´única fórmula per anar endavant.

 

El 17 d´abril del 995 apareix per primer cop el nom de Sant Iscle de Les Feixes en un document. Fa més de 1000 anys.
Més de 1000 anys que d´una manera o una altra els ciutadans que habitaven la parròquia de Sant Iscle i els seus veïns de Sant Martí de  Cerdanyola celebren  el tercer diumenge de novembre la festivitat de Sant Iscle.

Sant Iscle de les Feixes, una parròquia que va deixar de ser-ho el 1868, ha aplegat durant tots els segles no només els actes religiosos, sino  també ha estat lloc de reunió de tota la comunitat. El “comú” de Sant Iscle, escollit entre els seus ciutadans i del que formaven part els prohoms i els jurats escollits (regidors després de Nova Planta) i el síndic, es reunia sempre al redós de l´ermita, potser sota un lledoner alguna època, o a la humil casa parroquial en d´altres. 
Constància hi ha de peticions del comú a la Corona  demanant deixar de pertànyer al jou feudal del Castell de Sant Marçal i dependre directament de la Corona catalana, o desavinences del comú amb el batlle feudal, i tants i tants assumptes tractats pels jurats i la parròquia del dia a dia de la vall de Sant Iscle.
 1000 anys ininterrumputs de vida social, religiosa i política a Sant Iscle i 1000 anys de celebració del dia de Sant Iscle el tercer diumenge de novembre.

L´any 2003, quan vaig ser escollit per primer cop regidor de l´Ajuntament de Cerdanyola, i el dia de l´Aplec de Sant Iscle  vaig poder participar per primer cop a l´esmorzar que fan plegats el rector de la parròquia, l´alcalde i els regidors i els propietaris actuals de les terres de Sant Iscle, seguint la tradició del que s´ha fet al llarg de la història, vaig sentir, aquell dia,  una especial emoció. Una emoció que em lligava amb els nostres avantpassats , a la nostra terra i la nostra història de manera simbòlica i tel.lúrica alhora.

Ahir vaig saber que el nou govern municipal del PSC ha decidit, per estalviar!, deixar de pagar la caixa de galetes que obríem per esmorzar. Ho vestien també d´arguments políticament correctes com ara que les tradicions s´han de renovar, o que en tot cas sigui l´església qui pagui les galetes (grans aplaudiments, que progres que són!). En realitat, però, el que farem és trencar un fil que ens uneix amb la memòria.

Mantenir la identitat i les tradicions (d´acord que sempre canviants), també es fa mantenint i actualitzant els gestos, els actes simbòlics i essent conscients del significat de cada acte, de cada gest, que integrat en el seu context té molta força.

No és la primera vegada que el PSC intenta alterar la forma de l´Aplec de Sant Iscle, ja fa anys ho va intentar substituint els focs de famílies i amics per una gran paella popular, o amb el llavors regidor de Cultura llençant els panets beneïts de Sant Iscle als assistents en un acte d´un populisme irreverent i grotesc. Per això encara fa més por la decissió d´enguany de suspendre l´esmorzar, per que es comença per aquí i no saps on podem acabar.

El senzill esmorzar de les autoritats, per si sol, pot ser un acte irrellevant i fill d´un altre temps, però emmarcat en la història, en els gestos, en l´exercici de la memòria és un acte d´una trascendència com no n´hi ha cap altre a Cerdanyola. Només Sant Iscle és la tradició de Cerdanyola que no s´ha perdut mai, només Sant Iscle té 1000 anys ininterrumputs d´història. Només el senzill esmorzar recorda avui que , ciutadans, representants del poble, parròquia i propietaris de les masies hem anat empenyent la història, per millorar el nostre país i la nostra societat.

Com diuen els antics Goigs de Sant Iscle, referint-se als qui hi participen,: “Tots fidels guardant la història, que els llegaren llurs passats.”

I tal com vam anunciar el grup de CiU, si convé, la caixa de galetes ja la pagarem nosaltres.

En homenatge als joves europeus i demòcrates de Noruega assassinats per l´integrisme, reprodueixo un article meu , publicat al "Diari de Cerdanyola" el maig del 2002. Aquelles idees del 2002 continuen més vigents que mai.

 

 

Començo amb una confessió: Els assessors de la campanya i tots els experts amb que parlo em diuen: “No parlis de futur, per la gent és massa llunyà, parla només dels problemes del dia a dia, de les solucions immediates”. De les solucions i dels problemes quotidians no només en parlo, sino que procuro treballar-hi cada dia, però no puc evitar parlar del futur. I no tinc més remei que desobeïr una mica als experts.

 

Alfons Escoda, alcalde per Cerdanyola

 

El proper mes de maig els ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola tenim una nova cita amb les urnes.
Les eleccions municipals del 22 de maig significaran el final d’una etapa que ha comportat no poques
decepcions.

Com han mostrat les eleccions catalanes, el panorama es presenta molt obert. Per això, els sotasignants,
cerdanyolencs i cerdanyolenques independents, volem donar suport a l’Alfons Escoda com a
candidat de CiU a l’Alcaldia.

Creiem que l’Alfons Escoda pot encapçalar aquesta nova etapa, per la seva experiència a l’Ajuntament,
pel seu coneixement de la ciutat i per la seva proximitat amb la ciutadania.

Coneixem la seva capacitat de dialogar i propiciar acords per millorar Cerdanyola, garantia de la pluralitat
i l’estabilitat que ara calen.

Valorem que ara s’ha de mirar endavant per estar a l’alçada del que necessiten les persones, tocant de
peus a terra i a partir d’una anàlisi realista.

Entenem que és imprescindible generar ocupació i apostar per l’economia local, pel comerç, la restauració
i l’oci, per la indústria i l’economia del coneixement.

Pensem que cal construir el futur sota la bandera de la solidaritat, la integració i la cohesió socials,
comptant amb les organitzacions que hi treballen.

Volem que tingui continuïtat el treball per la cultura, l´esport i la defensa de la identitat, així com la
millora de l’espai públic, sempre al costat del món associatiu.

Per tot això, i pensant en la nova etapa que volem que visqui Cerdanyola, amb optimisme i compromís,
expressem el nostre suport a l’Alfons Escoda com a futur alcalde de Cerdanyola del Vallès.

Montserrat Corominas
Gestora del Consell Social de la UAB

Gustau Folch
Director General de la Fundació UAB

Marta Soto
Llicenciada en Ciències Polítiques

Oscar Yáñez
Sociòleg

Eloi Arjona
Llicenciat en Ciències Econòmiques.

Victor Galarzo
Estudiant Ciències Polítiques

Eli Saborit
Llicenciada en Ciències Econòmiques

Ricard Badia
Estudiant d’Enginyeria Aeronàutica

Jordi Morera
Comerciant de l´Eix

Ramon Capella
Sant Ramon

Montse Grau de Padró Solanet
Sant Ramon

Josefina Ramal
Exregidora de Comerç i Indústria

Núria Martínez
Presidenta AVV Can Cerdà

Xavi Mimó
Arquitecte i atleta

David Zarroca
Atleta

Abel Moreno


David Serra
Fisioterapeuta i atleta

Josep Maria Gispert

Ricard Monrabà
Metge i president del Club Natació Cerdanyola

David Novell
Exjugador del Cerdanyola Club d´Hoquei

Jesús Huarte
Exjugador del Cerdanyola Club d´Hoquei

Alba Pérez
Campiona del món de Patinatge Artístic

Antonio Manzanares Orpí
Veí de Cerdanyola

Jaume Costa i Milà
Promotor dels Amics de Mossèn Rossell

Josep Castañé i Coupet
Promotor dels Amics de Mossèn Rossell

Ramon Sauló
Dissenyador gràfi c

Anibal Manzano
President Associació d´equatorians Abdon Calderón

Dèlia Kamimoto
Coordinadora Centre Intercultural Sant Josep

Abdeslam El Hatimi
President ACMEC. Comunitat marroquina

Faye Mane
President Afrocatalans. Comunitat senegalesa

Brigitte Cuadiay Amacifern
Comunitat boliviana

Guillem Cabrera Pessaj
Productor audiovisual. Comunitat jueva de Cat.

 Pere Andrés
President Unió de Treballadors Vallès Occ

Octavi Moreno
Empresari i ex-president del Rotary Club

Toni Soler
Director Escola Escaladei

Xavi Botella
Cap d´Àrea d´Espai Public i Seguretat Ciutadana.

Jaume Mimó Mas
Promotor Activitat Cultural

Xavi Pla Rivases
Assessor Laboral, membre de l’ONG PAC

Guillem Pastor
MBA Esade. Llicenciat en Ciències Ambientals

Romina Vallès
Periodista de TV3

Joaquim Folch
Advocat

Merche Bajo
Infermera

Montse Castillo
Psicòloga

Charlie Cuevas
Músic i dissenyador gràfic

Conxi Gil
Mestre d´educació Musical

http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DYnOe48nP5Mw&h=7af41

http://afonsvalles.blogspot.com/2011/02/la-meva-obsessio-sera-incrementar.html

http://www.youtube.com/araescoda#p/a/u/1/PtAsieaax8I

Si Volem, PODEM!!!!

Crònica de l´acte de presentació com a candidat de CiU a l´alcaldia al Cerdanyola.info:

http://www.cerdanyola.info/web/menu_principal/inici/noticies/2010/2011/01/26/ciu_presenta_candidatura_escoda.html

S´estan acabant les obres del carril bici central de Cerdanyola, que travessa la zona més poblada de la ciutat pel carrer Sant Casimir i l´Avinguda Espanya. S´aprofita les obres per ampliar algunes voreres, suprimir barreres arquitectòniques i dimensionar la calçada a la mida necessària per la doble circulació i l´aparcament. Només en algun punt es perd alguna plaça d´aparcament, que es recuperarà unidireccionant el carrer Portugal, i fent aparcament en bateria, fruit dels acords amb les AAVV de Banús i Serraperera.
De la necessitat d´aquest carril bici, dels acords amb els representants dels veïns i de la seva justificació en el marc d´un Pla Global de l´Ús de la Bicicleta a Cerdanyola ja en vaig parlar en un post anterior, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/162638 .
Avui, m´ha sorprés veure un plamfet que ICV ha repartit pel barri criticant el carril bici, i dient que ells mai farien un carril bici suprimint aparcament pels cotxes.
D´una banda no és cert que es perdi aparcament, però per damunt de tot, és ètic que ICV critiqui això per intentar contentar els veïns (ja entenc que una mica escèptics amb l´obra), que encara no està acabada?

Puc entendre, i comprenc, que molts veïns no considerin que aquesta obra fos prioritària, i que altres actuacions al barri haguéssin hagut de venir primer, però la subvenció al 100% de l´Estat ens permetia fer el carril bici, no d´altres actuacions.

 Comprenc que la necessitat de construïr infrastuctures per les bicicletes i afavorir el seu ús, costi d´admetre quan avui la quantitat de bicis a la ciutat, encara no és molt important.

Comprenc que la falta d´aparcament per cotxes sigui una necessitat molt gran, i per tant generi molta sensibilitat als veïns del barri.

Però no puc entendre de cap manera que ICV, i l´ex alcalde Toni Morral, enlloc de col.laborar explicant als veïns la necessitat de fomentar l´ús segur de la bicicleta, es dediquin a utilitzar aquest tema de forma barroerament electoralista.

M´indigna aquesta forma de fer política. M´indigna aquesta falta de compromís amb els ideals que després tindran la barra de dir que defensen. M´indigna que només es pensi en la opinió dels veïns quan interessa.

Fer possible l´ús de la bicicleta a Cerdanyola és important, fer-ho amb diàleg i acord amb els veïns, també. O és que els carrils bici, només serveixen per posar-los al programa electoral i quedar bé?.