Jo, com a President de la Generalitat, declaro la independència de Catalunya!
Aquestes són les paraules que espero sentir ben aviat. La independència s’ha convertit en una necessitat social, política i econòmica i en la única recepta vàlida per la nostra salut vital.
Cada dia veig més clara aquesta necessitat. Ens estan explotant descaradament. Donem més i rebem menys; ara, fins i tot, hem de pagar les autopistes de Madrid. Ens volen ensorrar amb crítiques, mentides i rumors infondats (carai, fins i tot amb el Barça) i si amb els espanyols no en tenim prou també des de la Generalitat estan portant a terme unes tisorades que faran que aviat haguem de pagar per anar a treballar (els que tenim sort de tenir feina) i que cada dia més gent hagi d’anar a menjar als menjadors socials, mentres el borbó s'en va a caçar elefants a 45.000 euros la caçera i un borbonet xic es fot un tret al peu aprenent a ser borbó gran.i
La pujada de l’extrema dreta a Vic i arreu és un fet consumat. Això preocupa, sobretot quan a Vic s’ha creat un embrió, que en les últimes eleccions municipals va créixer, encara que després en les catalanes i espanyoles va baixar considerablement. Com s’han de combatre aquest tipus de partits? A Vic s’han fet manifestacions, denuncies, concentracions, s’han escrit llibres... però amb tot sembla que quan més se’n parla més en surten beneficiats i reforçats.
Al meu entendre, per desactivar-lo en l’àmbit municipal, cal fer una feina de formiga, constant i llarga, a través del contacte directe amb els seus potencials electors i essent molt transparents en el discurs.
Parlant i actuant els podem arribar a desactivar, discutint el seu raonament pla i fals, dirigint-nos als qui a les eleccions municipals els voten però no en altres conteses electorals, la qual cosa vol dir que no combreguen fidelment amb els seus plantejaments.
Des del coneixement de més de quatre anys a l’ajuntament de Vic i molts més d’activitats a la ciutat, arribo a la conclusió que les seves propostes més que ideològiques són contràries a tot el que ve de fora, ja que això els hi dona vots. Aquest fet s’ha de denunciar constantment, sobre tot des dels espais públics, com és el ple de l’ajuntament. Aquí s’ha de tenir un front d’atac sense entrar en política espectacle, que per reiterada perd tot el seu efecte a les primeres de canvi. Al mateix temps s’ha de tenir sempre contacte directe amb la ciutadania (des dels barris) per contrarestar les seves propostes. Com he dit, cal una feina de formiga que no es pot fer mitjançant accions que els hi donin publicitat, perquè això ens ha demostrat que tan sols els afavoreix a ells.
LaiaJurado |
divendres, 23 de desembre de 2011 | 14:56h
Ús escric per acomiadar-me de tots vosaltres com a regidora de l’Ajuntament de Vic. Ara, per mi, es tanca un cicle com a representant vostra a l’ajuntament, i n’inicio un altre, sense deixar de banda el meu treball des de qualsevol àmbit per la independència del nostre país.
Vull donar-vos les gràcies per la confiança que heu dipositat amb mi durant aquest anys. Ha estat un repte poder portar la vostra veu i defensar els interessos ciutadans com a regidora de la CUP. Un repte que he assumit amb orgull. Hi ha haguts moments difícils i d’altres de molt satisfactoris, però sempre he intentat no perdre l’horitzó dels ideals de la CUP, sense deixar de banda els vostres com a vigatans i vigatanes. He defensat la ciutat, els barris i a les persones, dintre del camí cap a l’alliberament dels Països Catalans.
LaiaJurado |
divendres, 1 de juliol de 2011 | 17:47h
Avui cap a la Festa Major. D'aquí una estona començarà el Birranostrum. Quina sorpresa hi haurà aquest any? També tenim les barraques i els concerts.
Però el que realment estic esperant és... el DISSABTE amb la jornada de la Vella, el Merma i el Nen. Després d'unes setmanes de pugna "de bon rotllo" demà es veurà què ha preparat la gent.
De moment els de la Vella...no us ho diré pas! Aquí us poso les activitats "oficials"!
DISSABTE 2 DE JULIOL DE 2011
A ¼
de 3 arrossada A LA GUIXA(porteu plats i coberts)
Avui hem tingut el primer ple de la legislatura 2011-2015. Puc dir que ha estat un ple tranquil (esperem que continuï així, però encara s’han de polir alguns serrells...).
Els temes importants que s’han tractat: 1. Sessions del ple municipal. 2. Càrrecs de confiança i sous dels regidors. 3. Funcions del ple.
1. Sessions del ple municipal. Aquest és un tema que ha estat recorrent en la legislatura passada. L’equip de govern ha tornat a posar les sessions plenàries a 2/4 de 12 del migdia, cosa que dificultat la participació ciutadana i el poder combinar la vida laboral amb la política i la familiar. Per això hi hem votat en contra.
Alhora, des de la CUP hem demanat que es faci el Reglament per tal de poder regular el ple (ROM) (participació ciutadana, preguntes al ple, mocions, intervencions). Segurament, si aconseguim reprendre les negociacions del ROM s’han compromès a passar els plens al vespre. Esperem que l’alcalde compleixi la seva paraula.
Benvolgut alcalde, t’escric aquesta carta, ja que hem iniciat la legislatura i no podem pas dir que amb bon peu, i això em preocupa. Fa quatre anys, vas començar amb la frase maleïda de “ni aigua” i en aquesta amb el “renyo els vigatans”, encara que això ho adrecessis als votants d’un partit que és una malaltia per la nostra societat.
El discurs d’investidura, em va sorprendre, ja que no vas saber transmetre l’energia que la ciutat necessita. Semblava més el discurs d’un derrotat que no té ànims per seguir, que de l’alcalde que ha guanyat les eleccions i necessita la ciutat.
Que els resultats generals no han satisfet del tot a “ningú”, hi estic d’acord, però ara el que s’ha de fer és injectar una bona dosi d'energia i de força política per tal de poder encarar i treballar aquests quatre anys pel bé dels vigatans i vigatanes.
LaiaJurado |
divendres, 3 de juny de 2011 | 11:38h
Ahir, al programa de TV3 Polònia, va sortir un gag de la CUP. Què vol dir això? Doncs que cada vegada prenem més importància en el marc polític dels Països Catalans.
El gag crec que està ben trobat, ja que reflexa les sensacions que tenim, almenys personalment, sobre el fet de fer política. Paraules com municipalisme, assemblearis, participació ciutadana, independència, barris, associacions... molts partits, que les tenien oblidades, les estan rescatant del fons de l’armari. Per què serà? Tot ho demés del gag? conya marinera... no està malament que ens agafem les coses amb un cert sentit de l'humor.
Us esperem a l'acte final de la campanya de la CUP! Divendres, a partir de les 5 de la tarda, tallers infantils, xocolatada, espectacles infantils, pica-pica a la catalana, i concert de Xerramequ i en Belda!
Avui hem fet l’últim acte per presentar les nostres
propostes.
El Temple Romà estava ple i, com que la gent
està cansada d’escoltar grans mítings aquesta presentació ha estat dinàmica i
participativa. Amenitzada pels vídeos temàtics de la CUP, diferents persones
del públic han anat llegint les propostes que la CUP hem fet per millorar la
ciutat (l'hem titulat: no perdis el punt, ja que tothom estava concentrat per dir la proposta que li tocava). Al final, la Georgina ha fet un tancament encoratjador (aquest acte ens ha tornat a carregar les
piles per acabar la campanya).
Ara, ens queda voltar amb les burricletes i EL
DIVENDRES TOTS A LA PLAÇA DE LA CATEDRAL A PARTIR DE LES 5 DE LA TARDA!
Ha estat un debat llarg (dues hores i mitja) però profitós. Moments de tensió i
altres de divertits. El debat l’he seguit en directe i també pel twitter
(#debatjoventut).
Com he dit al twitter, faré una valoració de les
polítiques de joventut, partint de mi mateixa (que començo a deixar de ser
jove... ) i del debat que hem escoltat.
Penso que el problema que tenen les polítiques
de joventut, i que passa a als ajuntaments, és que són pensades pels joves però
sense els joves. És a dir, que hi ha bones propostes però que els joves no coneixen
i, per tant, es converteixen en males propostes.
A vegades, les necessitats o les inquietuds
dels joves no entren dins els càlculs dels adults i això fa que es vegin
inviables i fora de lloc.
Primer al mercat dels sentits, després a lapresentació de l’obra d’en Miquel Ordeig al Remei i corrents a la destapada delmonòlit al cementiri (tot i que ha durat poc, ja que avui ja no hi era). Vamposar la placa per homenatjar els lluitadors antifranquistes, ja que fa un anyque es va aprovar la moció (acceptada per l’equip de govern) i encara no l’hanposat. Van donar l’escrit al regidor corresponent, ho va perdre , excuses?
Després uns quants de la CUP van marxar adinar a Sant Sebastià (commemorar el Pacte dels Vigatans), jo vaig celebrar el meu aniversari.
La pluja no va poder evitar que els obrers pugéssim anar a denunciar el mal estat de les Adoberies.
Vam voltar pel Casc Antic de Vic amb una marxa fúnebre (molt ben tocada!) i vam arribar a les adoberies. Allà amb un acte solemne, vam penjar una pancarta de 25 metres dient que: Vic, es mereix una cosa millor!
Després de tota la nit de “pluja constant”, podem dir que el cromo del 9Nou, ara tindria raó. Aquests dies, ha estat la pluja que ens ha fet caure la Georgina de les faroles. Però, com diu un company: estem lluitant amb avions de paper contra gran bombarders. O sigui, alegria que queda una setmana pel 22M!
