Laia Jurado i Canadell

Mestra de la República Catalana

25 de maig de 2012
General
6 comentaris

Qui diu que estic en contra de la manifestació del 26M?

Ostres, quin enrenou s?ha muntat amb el meu anterior escrit en aquest bloc, amb el que no vaig fer res més que exposar la meva opinió sobre el fenomen del creixement d?un partit xenòfob i com afrontar la lluita per evitar que vagi a més i si es possible la desaparició d?quest tipus de partits.

La meva crítica és a la oportunitat de la convocatòria, la forma de fer-ho sense consens previ i l?abast de la mateixa. Respecte a això continuo pensant el mateix que he defensat sempre: centrar la lluita amb un enfrontament tu a tu contra un partit d’aquesta mena la única cosa que fa es donar-li publicitat i fer que el fenomen creixi. O es que ens pensem que pel fet de manifestar-nos els seus votants canviaran d?opinió? Jo crec que no, que serà al contrari i a més pel ressò mediàtic se li afegirà molta altra gent que ara estan latents.

Aquesta és la meva crítica, no cap altra. Així que a partir d?aqui si un munt d?associacions que treballen per una societat millor i més justa s?hi adhereixen i decideixen manifestar-se, una vegada he donat la meva opinió, no puc fer altra cosa que ser al seu costat i desitjar de cor que sigui jo l?errada, perquè si no és així sortim perdent tota la societat.

Per cert, d?una de les associacions que s?adhereix a la manifestació encara en sóc la presidenta, així que podria dir-se que estic adherida a la manifestació per cossos interposats.

Vull dir també que alguns medis de comunicació han fet notícia del meu post i això ha llençat crítiques i afalacs, depenent de la postura de cadascú i l?han interpretat com han volgut i moltes vegades sense llegir el que he escrit ara i el que porto escrivint fa anys.

La crítica, benvinguda sigui, l?insult i l?amenaça (si, m?han amenaçat) estan de més i tan sols la fan quatre covard amagats en l?anonimat.

Us sóc ben sincera, ja fa temps que vaig deixar de llegir els comentaris anònims que es fan a aquestes notícies, però, és clar, els comentaris t?acaben arribant.

Vull deixar ben clar, que contra el que alguns diuen no he plegat de la CUP ara, ho vaig fer als pocs dies de la meva renúncia a ser regidora, així que si ara ha saltat la notícia no sóc jo precisament qui ha marcat cap temps.

Vull deixar ben clar que la meva opinió, és meva, d?una noia interessada pel que passa al seu voltant, no vull ser la bandera de ningú i el que jo opini és la meva opinió, que val el que val, el mateix que  la de qualsevol altra persona, però que no és representativa de ningú més que de mi mateixa.

Hi ha gent que donem la cara i opinem de forma transparent i clara i ens juguem estar a la palestra i altres que viuen de l?insult més roí. Ja m?imagino  com deuen ser els comentaris a l?article de la Georgina d?aquest dies. Des de la solidaritat l?acompanyo en el sentiment, perquè menys maca li estaran dient de tot. Carai, es pot estar en desacord amb algú, però discrepem obertament, amb diàleg i donant la cara.

Gent que treballem, si, que treballem, per una societat més justa i igualitària, des de qualsevol àmbit, continuem treballant com ?formigues? i si discrepem ho fem seguint un mateix objectiu, no som enemics.

Deixeu-me, per acabar, donar la meva opinió sobre un fet de l?últim ple de l?ajuntament de Vic. La retirada de la firma de la CUP al manifest contra la violència. Crec que la seva postura va ser la única coherent i els altres partits democràtics de l?ajuntament la van pifiar.

No es pot ficar la guineu dins del galliner perquè s?acabarà menjant les gallines.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Hola Laia

    Aquest post em sembla un aclariment positiu després del teu post anterior (que, per cert, no em va agradar gens). I si algú del nostre bàndol (perquè som del mateix bàndol) t’ha insultat, doncs han fet malament. Hem de debatre aquestes coses amb calma, per anar construint un moviment fort i unitari a favor d’allò que compartim.

    I com a part d’aquest debat, t’he de dir que torno a discrepar amb coses que dius aquí. Sobretot amb la idea que parlar dels grups feixistes és donar-los publicitat.

    Quan vam començar Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR), un moviment dirigit en gran part contra PxC, ells van respondre dient “Què bé! Ens faran publicitat”. Aquesta actitud va durar poc.

    Si un diari publica un article que reprodueix les declaracions racistes d’Anglada, el pengen directament al web de PxC. En canvi, els textos que publica UCFR respecta a ells no apareixen mai al seu web; com a molt inclouen alguna cita fora de context, dins una diatriba seva. El que fan és insultar-nos, amenaçar-nos amb denúncies legals, i, en al menys tres casos al Garraf, el maig passat, atacar físicament la nostra gent. Trobo que, a part de confirmar que tenim davant un grup realment feixista, això és un indici que no els fem cap favor.

    La teva reticència respecte a parlar directament dels feixistes no és un argument nou, ni de bon tros. És una visió amb la que hem topat molt sovint en la construcció d’UCFR.

    El febre de 2011, vam publicar una declaració com a UCFR que tocava aquesta qüestió:

    “A França, s’ha permès que el Front National de Le Pen creixés sense oposició clara i directa. La idea d’ignorar-los per ‘no fer-los publicitat’, i esperar que així desapareixerien, s’ha demostrat un fracàs; aquesta estratègia d’estruç mai ha funcionat. La idea d’una lluita antifeixista formada per petites minories radicals també s’ha mostrat insuficient.

    Cal un moviment ampli i dinàmic que s’oposi a tot el creixement del feixisme i el racisme. Però és una batalla molt dura i per guanyar necessitarem crear estratègies i establir prioritats. El punt més feble del procés d’extensió del racisme són els grups petits de feixistes que obren el camí a la resta. Si els aturem, augmentarà molt el cost polític d’assumir arguments xenòfobs per als altres partits. I precisament perquè els feixistes són una minoria petita, i perquè depenen de l’engany per guanyar vots, són vulnerables.”

    http://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/2011/02/21/perill-feixistes-i-racistes/

    A Gran Bretanya, on jo vaig créixer, s’ha respost al feixisme amb moviments unitaris, des de finals dels anys 70. El Front Nacional britànic es va formar més o menys en la mateixa època que el FN francès. El partit de Le Pen ha pujat, als últims 30 anys, del 0,1% a les enquestes a gairebé el 20%. El FN britànic s’ha quedat als llibres de la història; es va fragmentar l’any 1981, a causa de la massiva oposició. Un dels fragments va tornar a créixer com el Partit Nacional Britànic (BNP); van arribar a tenir 50 regidors fa uns anys (en un país unes 10 vegades més gran que Catalunya). Gràcies a la feina continuada de Unity Against Fascism, i altres, el BNP ha anat perdent aquests regidors en cada elecció. (Són parcials a GB; no es presenten tots de cop).

    A Catalunya, tenim experiències semblants. El primer grup local d’UCFR en fer-se va fort ser el del Garraf; ha guanyat el suport de gairebé tot l’espectre polític i social, menys la dreta dura. La nit abans de les eleccions municipals de maig de 2011, es va empaperar Vilanova i la Geltrú amb cartells denunciant, amb noms i cognoms, les agressions del cap de llista de PxC. Va baixar a la meitat de vots, respecte a les últimes eleccions; PxC no té ni un regidor en tota la comarca.

    A Vic, en canvi, l’argument que presentes (“no parlis d’ells, i desapareixeran”) ha estat gairebé hegemònica (fins i tot alguns grups adherits a la mani de demà el comparteixen), i el petit nucli d’UCFR ha tingut molts problemes per ampliar-se. Ja sabem quin ha estat el resultat d’aquesta política.

    No es tracta de matxacar el veí o la veïna que hagi votat PxC. Es tracta senyalar la naturalesa autènticament feixista i violenta del partit i de la seva direcció. Sabent això, igual seguirem tenint diferències amb segons qui del veïnat, però al menys molts d’ells ja no es deixaran enganyar pels hereus de Hitler, Mussolini, i Franco.

    Són debats importants, que hem de fer de manera tranquil·la. Per això, entre altres coses, hem organitzat les jornades d’UCFR el proper 2 de juny. Tu, igual que qualsevol persona que realment vol combatre la xenofòbia, hi estàs més que benvinguda: http://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/jornades/

    Una abraçada i fins demà.

  2. Hola Laia,
     
    només volia fer alguna observació al voltant del fet de manifestar-se per fer canviar o no la direccionalitat d’un determinat electorat. Dius que:

    “centrar la lluita amb un enfrontament tu a tu contra un partit d’aquesta mena la única cosa que fa es donar-li publicitat i fer que el fenomen creixi. O es que ens pensem que pel fet de manifestar-nos els seus votants canviaran d’opinió? Jo crec que no, que serà al contrari i a més pel ressò mediàtic se li afegirà molta altra gent que ara estan latents.”

    1.- Manifestar és mostrar el propi rebuig, fer visible que hi ha coses intol·lerables.

    2.- Manifestar-se o no manifestar-se no ha de ser un dilema a resoldre segons el grau de fortalesa o de poder que tingui un determinat partit.

    3.- Que hi hagi persones en un estat de latència a l’hora de tenir criteris per votar, no ha de ser un requisit vàlid per fer o no fer.
        a) Si la cojuntura actual dins l’ajuntament, i les accions xenòfobes dins i fora del mateix, no es poden denunciar i manifestar obertament per por a les repercussions electorals, llavors no cal manifestar-se per res en aquest món.  
        b) Aquella gent que fins ara no votava o bé no votava racisme, i que després de tot el procés previ a la manifestació i al desenvolupament de la mateixa decideixi fer-ho, benvinguda sigui. Ho dic perquè està bé que una lectura simplista i demagògica criminalitzant el fet de manifestar-se, sigui el que els pugui fer sortir de l’armari de la xenofòbia.

    4.- És necessari convèncer ningú que ja no hi cregui? Pensant d’aquesta manera, no cal que fem mai més cap manifestació independista, ni parlaments l’11 de setembre ni, per descomptat, actes com el Pacte dels Vigatans. Si la manifestació només s’entén per fer canviar de parer a aquella persona que és xenòfoba, llavors em sembla que qualsevol manifestació perd la raó de ser.

    5.- Per tant, podem utilitzar el diccionari (diccionari.cat) per desmuntar aquesta visió utilitarista de manifestar-se:

    manifestar 
    tr. 
    dir*, declarar, exposar, proclamar, exterioritzar, mostrar, palesar, anunciar, revelar, significar, patentitzar. 
    ocultar, callar. 


    Especialment interessant és la part dels antònims: ocultar, callar. Curiosament, rentar la roba bruta a casa té molt d’aquests dos verbs i, per tant, encara que sigui una expressió molt nostrada, no vol dir que sigui justa i adequada veient quines són les circumstàncies. Si més no, des d’un punt de vista molt personal, no em sembla que sigui prou honest.

    Gràcies pel bloc i bona sort!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.