Laia Jurado i Canadell

Mestra de la República Catalana

2 de maig de 2012
Sense categoria
3 comentaris

Jo declaro la INDEPENDÈNCIA!

Jo, com a President de la Generalitat, declaro la independència de Catalunya!

Aquestes són les paraules que espero sentir ben aviat. La independència s’ha convertit en una necessitat social, política i econòmica i en la única recepta vàlida per la nostra salut vital.
 Cada dia veig més clara aquesta necessitat. Ens estan explotant descaradament. Donem més i rebem menys; ara, fins i tot, hem de pagar les autopistes de Madrid. Ens volen ensorrar amb crítiques, mentides i rumors infondats (carai, fins i tot amb el Barça) i si amb els espanyols no en tenim prou també des de la Generalitat estan portant a terme unes tisorades que faran que aviat haguem de pagar per anar a treballar (els que tenim sort de tenir feina) i que cada dia més gent hagi d’anar a menjar als menjadors socials, mentres el borbó s’en va a caçar elefants a 45.000 euros la caçera i un borbonet xic es fot un tret al peu aprenent a ser borbó gran.i

El nostre país s’està empobrint i cada vegada hi ha menys recursos per donar sortida a les necessitats que tenim com a ciutadans, començant pels treballadors i els estudiants i acabant pels jubilats. Per trobar una sortida vàlida necessitem uns polítics, un govern, un president i un Parlament valents i amb capacitat de decisió. Els ciutadans volem un lideratge polític que sigui capaç d’obrir camí sense pausa cap a la independència.

En teoria, fins i tot CiU està treballant en aquesta línia, però realment ho estan fent, o és tan sols una altra aposta electoral per perpetuar-se en l’estat actual? Això ho sabrem aviat, ja que la corda s’està tensant tant que aviat es trencarà i llavors veurem la valentia política de tots, començant pels que ens estan representant al Parlament.

Però si com tantes altres vegades els polítics ens defrauden, haurem de ser els ciutadans de a peu els que continuem posant la nova fita, fent camí per arribar a la independència, primer de Catalunya i després dels Països Catalans.

I com ho hem de fer? Aquí és on hi ha el gran cavall de batalla. Jo crec que hem d’aconsseguir una majoria dels que perseguim un mateix fi. Les motivacions poden ser diverses i totes són legítimes: ideològiques, econòmiques, socials, identitàries. En aquests moments necessitem a tothom i aquest tothom és el gruix de la societat. Hem de seguir creant un estat d’opinió favorable a la nostra independència, als medis de comunicació, a les xarxes socials, amb els veïns, al carrer, a les escoles, cada dia i en cada moment. Hem d’aconseguir una consciència social amplia i sense retorn fins aconseguir que el govern de la Generalitat es vegi obligat a proclamar la independència i siguem per fi un poble lliure.
 Després què? Doncs haurem d’aprendre a ser un país normal, amb gent de diferentes ideologíes i procedències, que treballa per desenvolupar-se i per ser competitiu en el segle XXI. País acollidor i innovador. Més rics o més pobres?, ja ho veurem, però el que si és cert és que serem nosaltres i tindrem la plena capacitat per decidir què volem i com ho volem, sense estar sotmesos a ningú.

En definitiva: INDEPENDÈNCIA JA!

CANVI DE CONSISTORI A L?AJUNTAMENT DE VIC
21.11.2007 | 7.20
A Sense categoria
El Meu Currículum
26.01.2007 | 12.11
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1.                               L´EMPRESARIAT DEIXA SOLA LA GENERALITAT

     

     

     

     

            És trist dir-ho, però encara més constatar-ho en un acte públic: els empresaris no es creuen ni el President de la Generalitat ni el conseller d´Economia.

     

            Fa uns quants dies, alguns dels principals empresaris catalans van ser a la presentació  del llibre”¿Qué hago con mi dinero?” De Martí Saballs, subdirector “d´Expansión”. L´estrella de l´acte va ser el ministre d´economia , Luis de Guindos que venia a Catalunya per primer cop des de la presentació dels pressupostos de l´Estat. Els comptes han estat criticats globalmente per poc realistes i injustos. Però a Catalunya han fet un mal especial: la inversió de l´Estat caurà un 45% (la retallada més important de totes les comunitats) i no es pagaran diverses partides incloses en l´Estatut  i que sumen

    uns 1.800 milions, segons els càlculs de Mas-Collell. Tot això malgrat que Catalunya  fou la primera comunitat a retallar despesa i fer els deures d´austeritat a què ens obliga Brussel.les. Algú podria suposar que els empresaris aprofitarien la visita de De Guindos

    per protestar davant d´uns pressupostos que deixen els comptes de la Generalitat en una situación encara més precària. Massa ingenuïtat. Tot van ser somriures.

     

           El president de la Cambra de Comerç Miquel Valls va ser dels pocs que va fer esment dels pressupostos  (es va limitar a dir que calia trobar “fòrmules de col.laboració”) i això  l´honora. Però no era el que es podia esperar d´algú que ha fet bandera de la queixa  per la falta d´inversions de l´Estat a Catalunya. L´únic que va aixecar la veu fou Antoni Abad, president del Cecot i pròxim a CiU que en el dinar posterior va retreure a De Guindos que els pressupostos eren un “ajuste de cuentas”.

     

           Em demano què devia pensar Artur Mas en veure que alguns dels principals empresaris del país guardaven silenci davant del ministre i deixaven sola la Generalitat en aquesta batalla. Sort que el Govern és Business friendly. Amb amics així….. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.