Però ja ho sabem, vivim en un estat que no es qüestiona les despeses de la monarquia, els recursos destinats a l’exèrcit ni les primes milionàries als jugadors d’una selecció de futbol, però, en canvi, escatima cada cop més les inversions en educació i cultura. La decisió de gravar l’activitat cultural amb un 21% d’IVA és una mostra del poc interès que suscita l’enriquiment intel·lectual dels ciutadans. Mentrestant, i malgrat les polítiques d’austeritat, estats com França o Alemanya mantenen l’IVA cultural per sota del 7%, conscients que es tracta d’un sector estratègic per a qualsevol societat avançada. Europa encara queda lluny.
I en tot això, quin paper hi juga l’associacionisme educatiu? D’entrada, com a àmbit informal que es desenvolupa en el temps de lleure, fa de pont en aquesta continuïtat entre el sistema educatiu i el sistema cultural. Esplais i agrupaments funcionen com una comunitat d’aprenentatge, on infants, joves, educadors i entorn familiar comparteixen coneixements, valors i actituds que es transmeten de forma multidireccional mitjançant les activitats o la gestió compartida del projecte associatiu. Són, doncs, una xarxa de transmissió cultural.
I és que la cultura (que en llatí vol dir ‘cultiu, conreu’) no es sembra només anant al teatre i al cinema, llegint llibres o escoltant música. També es fa créixer en contacte directe amb la natura, convivint en petit i gran grup en condicions extremes (campaments, rutes), trepitjant el territori i relacionant-se amb persones de diferents indrets, programant centres d’interès i eixos d’animació basats en la història i el patrimoni i, és clar, participant en estructures associatives de base, tot assajant el funcionament d’un sistema de democràcia directa. Un conreu amb moltes opcions de fructificar.
Publicat a la revista Estris núm. 186 (setembre-octubre de 2012)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cheap Generic Viagra | Generic Viagra Online