El violinista celest

Cap de setmana a Girona, la qual cosa significa un retrobament doble, amb els amics de la ciutat –en Toni, en Pairolí, en Terribes, la Carolina-, però també amb els poetes d’arreu que assisteixen cada dos anys al petit congrés en que s’ha convertit Ara Poesia, una reunió d’escriptors que ja ha fet tres edicions i que, enguany, ha estat dedicada a debatre la situació de les editorials de poesia: les grans, les petites i les més estranyes.

Els esforços de Roger Costa-Pau i de Lluís Freixa han donat aquesta edició un fruit complex, amb taules rodones, recitals, conferències i homenatges –amb un de ben sentit a l’Alquimista Palau i Fabre, glosat per Perejaume.

D’entre tots els actes potser cal destacar les taules rodones, on el públic va dir sovint la seva. Ponents com Xavier García, Jordi Cervera, Víctor Sunyol, Ma. Josep Escrivà, Vicent Berenguer, Oriol Ponsatí-Murlà o Sam Abrams, a més d’altres que podeu veure a la notícia anterior, van deixar opinions rotundes sobre la desaparició de col·leccions, el paper de les editorials independents o el joc que pot donar internet en l’escriptura poètica. En aquest sentit va ser prou interessant i il·lustrativa la conferència de Laura Borràs sobre la poesia en l’era digital, amb nombrosos exemples de poesia visual i de poesia en xarxa que es poden seguir a la pàgina de la UOC: Hermeneia, amb més de 580 obres publicades en la seva Antologia de Poesia Digital…

(Llegiu més)…

També durant aquest cap de setmana va tenir lloc la lectura “Nit de poetes” a les Escales de Sant Martí de la ciutat vella, un acte visualment impactant, però molt descompensat, amb un espectacle final a càrrec del Grup de Teatre de Roses molt pobre i ben contrari a l’esperit de Mercè Rodoreda, qui sens dubte es deu haver remogut a la seva tomba. Grans problemes de so i d’adaptació entre els elements que integraven aquesta lectura dramatitzada van aconseguir fer-la insuportable. Però, a més a més, el tractament de l’obra de Rodoreda, va ser ensucrat en excés. Sens dubte és el problema quan escrius sobre flors i bellesa, que et poden agafar per un cantó o per l’altre.

 L’Off Congress

 Però els qui han seguit al Violinista les cròniques dels anys anteriors de l’Ara Poesia, en la primera i en la segona edició -fins i tot els anys que no s’ha celebrat el congrés-, saben que si una cosa ens agrada és fer una mica d’off congress. Cada any hi ha imatges, moments que se’ns queden gravats i que intentem transmetre al lector.

Les taules amb quinze o vint poetes que s’anaven formant als bars de la ciutat van tenir el seu millor moment la nit del divendres. S’hi van aplegar Roger Costa-Pau, sempre ple de projectes; Esther Xargay, que publica llibre molt aviat a Tarragona, dins la col·lecció “La imatge que parla, d’Arola Edicions; Manuel Costa-Pau, amb qui vam parlar de l’antologia de poetes gallecs que acaba de publicar als seus Llibres del Segle;  Francesc Garriga, implacable amb bastó o sense; també Perejaume, Jordi Cornudella, Carles Hac Mor, Vicent Berenguer i molts d’altres. Hi havia una bona representació de joves: Jordi Nopca, sempre a l’aguait; Francesc Gelonch, traductor insubornable i entès en caliquenyos, com bon fill de Juneda que és; Laia Noguera, repartint somriures i bones idees, o un Esteve Plantada del qual no ens hauríem de perdre el seu llibre Temporari, encara fresc…

I no va faltar la presència de Josep Pedrals, qui no s’acaba de posar les piles a l’hora d’actualitzar el seu bloc, i amb qui vam parlar de novel·les i versos. Sembla que l’amic Pedrals publicarà aviat una novel·la que farà córrer rius de tinta. No avançarem de què va, però direm que ens vam passar bona part de la nit parlant del cinema de l’oest i de films com Los siete magníficos o Winchester 73; d’actors com James Stewart o directors com Anthony Mann. La conclusió va ser, encara i crec que sempre, que la novel·la és un gènere que admet la gosadia més flagrant. Podeu fer les vostres conjectures.

Mentrestant, pels passadissos, vam parlar amb una cada cop més interessant Montserrat Rodés, qui estrena llibre, L’alarma (Ed. 62 / Empúries), un recull de poemes breus d’una escriptora que guanya en intensitat a cada vers. I amb un Xavier García que es veu feliç amb els més de cent títols que ja porta publicats la Biblioteca de la Suda, de Pagès Editors, i que assaja noves fórmules d’edició i de disseny gràfic.

Entre aquests encontres i troballes, vam parlar amb el Víctor Sunyol, satisfet després del seu No oN, a qui vam fitxar com a fotògraf amb futur. Tant la imatge que il·lustrava al Violinista l’edició anterior, com la d’enguany, provenen de la seva càmera.

I encara vam tenir temps de fer un cafè amb l’amo de La Llibreteria, un nou espai per als llibres a la ciutat que fa autèntic goig i que ens agradaria tenir prop de casa nostra.

Tot plegat va fer d’aquesta edició de l’Ara Poesia, organitzat per la Casa de la Cultura de Girona, la Institució de les Lletres Catalanes i la Càtedra Maria Àngels Anglada –gràcies per aquella foto dels gats, Maria, siguis on siguis!- una cita a recordar i que tindrà continuïtat. Mentrestant, caldrà escriure uns quants versos.

____________________________

Fotografia: L’hora del cafè (Saló d’actes de la Casa de la Cultura de Girona).
© Víctor Sunyol

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!