El violinista celest

Davant l’èxit d’El noi del pijama de ratlles, de John Boyne, una novel·leta ben escrita, entretinguda i amb missatge humanista i sensible, podríem pensar que el món s’ha abandonat a mans de la senzillesa extrema, del discurs únic, de les idees antigues que poden ser reconegudes i assimilades pel gran públic. Per sort hi ha altres èxits, el d’Stieg Larsson, per exemple, un llibre provocador, modern, que també hem comentat al Violinista Celest, i d’altres que més aviat ens mouen a pensar en un començament de segle marcat per la diversitat.

Però també és una bona notícia comprovar que la lluita particular d’en Boyne amb la literatura pren camins més ambiciosos, que és capaç d’articular una gran història tot i que els elements fundacionals de l’escriptura no hagin canviat gaire: una novel·la amb protagonista jove, una filosofia de les coses no gaire profunda, la supervivència com a horitzó, un episodi històric revistat. Tanmateix, demostra valentia i un cert esperit rebel el fet que, tot i l’èxit aconseguit amb la novel·la esmentada, canviï el rumb i ens proposi una aventura com Motí al Bounty, una reescriptura del mite d’aquesta nau que va anar fins a terres llunyanes per aconseguir alimentar les colònies amb el somni de l’arbre del pa. Convindrem que, si més no, resulta del tot atrevit escriure a hores d’ara una novel·la sobre un assumpte tan marcat, i semblava que barrat, pel cinema com el motí del Bounty, amb Marlon Brando com a figura ja eternament associada al oficial Christian Fletcher…

S’ha de dir d’entrada que en Boyne se’n surt amb nota. La barreja de novel·la picaresca i d’aventures que és des del començament Motí al Bounty té tota una sèrie d’elements que la fan destacar entre les propostes que ens assalten cada dia. Tot el que en la novel·la sobre el nen del pijama era d’un cert esquematisme estètic, s’ha reformulat per oferir-nos una novel·la complexa al llarg de 500 pàgines que són difícils d’abandonar. Tant les aventures del protagonista a Portsmouth, la travessia marítima, l’estada a l’illa o el penós retorn, són parts molt ben plantejades des del punt de vista literari. A més a més, Boyne canvia algunes de les característiques clàssiques de la història –el capità ja no és el dolent de la novel·la, la moralitat de les situacions és més ambigua, assumptes com el sexe o l’amistat es miren des d’uns principis més actuals.

L’ambientació ens situa en tot moment dins d’un món difícil, un món de múltiples cares on John Jacob Turnstile fa el que pot per sobreviure, però també els altres personatges de la novel·la estan molt ben dibuixats i són dels que no s’obliden. L’estil d’en Boyne s’adapta a una història molt tancada –bona part d’ella passa a la mar- i sap mostrar-nos la vida de l’època, les relacions entre els personatges, la geografia canviant, des d’un punt de vista molt més ambiciós i abastador que en El nen del pijama de ratlles.

Motí al Bounty és per tant una bona sorpresa, una novel·la que no tindrà –ni de llarg- l’èxit de la seva predecessora, però ens farà esperar amb curiositat les pròximes traduccions d’aquest escriptor. 

X. R. Trigo

____________________________

John Boyne, Motí al Bounty, Barcelona, Empúries, 2008, 504 p.

(Publicat al Serra d’Or)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!