El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
Entre cavorques i Albió, un dietari de Bartomeu Fiol.
De fa temps que Bartomeu Fiol s’ha convertit en un referent per a la jove poesia catalana, però sobretot des que ha augmentat la seva visibilitat arran de les més recents publicacions a l’editorial Proa de Barcelona. Abans era més aviat un poeta secret, un poeta per a coneisseurs amb l’aureola de la insularitat.
És difícil que un poeta d’aquestes característiques, amb divuit llibres al darrere, no hagi portat a terme una tasca important de treball subterrani –notes esparses, petits assaigs, consideracions escrites al marge-, però no sempre veu la llum o s’ofereix en el moment adequat per servir d’aliment als seus lectors. El dietari de Fiol sembla arribar en el moment just, quan encara ens és possible gaudir amb les seves novetats, però també quan té al darrere una obra a la qual tornem sempre que volem esbrinar la naturalesa dels sentits.
A l’hora de comentar Entre cavorques i Albió es fa certament complicat no sobreescriure l’excel·lent pròleg que per a l’ocasió ha confeccionat Sam Abrams. Aquest ens diu que el llibre és un quadern d’escriptor alhora que un dietari i destaca la primera faceta com a primordial. És ben cert, Fiol hi deixa constància de molts dels passos que configuren el seu aprenentatge, són apunts sobre obres alienes, lectures, esborranys per poemes futurs. Com ell mateix ens diu: “es reflexiona sobre el work in progress que un va fent”…
Però no és l’únic objectiu de l’autor. El dietari també ens dóna notícia de converses amb altres autors, d’encontres, de presentacions. Notes que ens transmeten la vessant més humana, la de l’ésser que viu amb intensitat el seu entorn i que construeix després un món poètic particular però no aliè a referents exteriors, un món al qual el lector té ara més dades i informacions per poder endinsar-s’hi.
Finalment, el dietari també té altres objectius, com ara preparar els materials per a una estada acadèmica a Anglaterra. Això fa que Fiol tregui profit de tota una experiència i que, malgrat estar escrit al llarg de dos anys, hi tinguin cabuda molts trets fonamentals de la seva obra, com si es tractés d’un resum pactat amb ell mateix d’aquells elements que poden explicar l’essència d’una aventura literària.
Un llibre, doncs, recomanable pels lectors de Fiol, però també per aquells que s’inicien en la tasca d’escriure i volen tenir a l’abast l’experiència d’un autor fonamental per a la poesia catalana del tombant de segle.
Bartomeu Fiol, Entre cavorques i Albió. Un dietari, Mallorca, Moll, 2007, 245 pàgs.
(Publicat al Serra d’Or)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Xulio,
també em va agradar comentar aquest dietari al meu racó de la “Tinta xinesa”:
http://tintaxinesa.blogspot.com/search/label/Dietaris
Ahir vaig començar la teva novel·la. Ja et diré què tal.
Endavant amb el blog!